El Poder Judicial, molest amb Iglesias per parlar d'"humiliació" als tribunals espanyols

Malestar al poder judicial per unes declaracions de Pablo Iglesias. En una entrevista televisiva, el vicepresident del nou govern espanyol va dir que la justícia espanyola havia estat "humiliada" pels tribunals europeus.

Iglesias ho apuntava en referència al reconeixement de la immunitat d'Oriol Junqueras per part del TJUE, una decisió que ha permès a Carles Puigdemont i Toni Comín exercir d'eurodiputats. 

En una ràpida resposta en forma de declaració institucional, aquest dimecres la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial ha demanat "moderació, prudència i mesura" a Iglesias:

"La Comissió Permanent apel·la a la moderació, prudència i mesura i a la responsabilitat institucional per evitar la utilització política de la justícia o el qüestionament de la independència, la imparcialitat i la professionalitat dels jutges i magistrats que integren el Poder Judicial"

Iglesias va dir que "el que ha passat és que molts tribunals europeus han tret la raó als nostres jutges. Això és una humiliació per a l'Estat espanyol", però el CGPJ respon que l'única vegada que ha passat és en l'extradició de Puigdemont per rebel·lió, rebutjada pel que qualifiquen de "tribunal regional" de Schleswig-Holstein:

"Cap tribunal ha fet un pronuciament definitiu sobre les euroordres cursades a Bèlgica contra Carles Puigdemont i Antoni Comín -que es troben suspeses- ni sobre la cursada a Escòcia contra Clara Ponsatí -que continua tramitant-se-; i que només el tribunal regional alemany de Schleswig-Holstein va rebutjar, contra el criteri de la Fiscalia d'aquest país, l'entrega de Carles Puigdemont per ser enjudiciat pel delicte de rebel·lió, tot i que sí que va acceptar la seva entrega pel de malversació de cabals públics"

La Comissió Permanent del Poder Judicial emmarca en el "normal funcionament del sistema de drets i garanties" la col·laboració de la Justícia espanyola amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

En la nota, el CGPJ assenyala que, sobre els fets que van passar a Catalunya l'octubre de 2017, aquests tribunals només s'han pronunciat en dues ocasions.

D'una banda, la immunitat dels eurodiputats independentistes, en què el TJUE va donar la raó a Oriol Junqueras. El Poder Judicial afirma que el tribunal es va pronunciar "en sentit contrari al que havia sostingut fins aleshores el mateix tribunal europeu, per tots els Estats de la Unió, per la Comissió Europea i pel propi Parlament Europeu".

A més, subratlla que el Suprem "va acomodar les resolucions a la nova doctrina i va acordar la inhabilitació" de Junqueras, una decisió "immediatament acceptada i executada" per l'Eurocambra.

El segon pronunciament és el del TEDH sobre la decisió del Constitucional de suspendre el ple del Parlament del 9 d'octubre, que el tribunal d'Estrasburg va considerar "necessària en una societat democràtica".

El CGPJ també remarca que el Poder Judicial "persegueix en tot moment el compliment de la Llei i la defensa dels drets reconeguts a tots els ciutadans espanyols".

La declaració del CGPJ està signada pel president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, i per tots els vocals de la Comissió Permanent.

El CGPJ demana "modera... by Moderador Noticies Web on Scribd

Altres pronunciaments similars del CGPJ

No és la primera vegada que el CGPJ fa una crida d'aquest tipus. L'última vegada va ser l'abril de 2018, quan l'aleshores ministre de Justícia, Rafael Catalá, va qüestionar el jutge de l'Audiència de Navarra que va signar un vot particular demanant l'absolució dels membres de La Manada i va dir que "tothom" sabia que era un jutge amb "algun problema singular". Aleshores, el Consell també va demanar "moderació, mesura i prudència" als "responsables públics per evitar la utilització politica de la Justícia".

Anteriorment, el CGPJ també havia fet una declaració similar el març de 2010, defensant la independència judicial després que l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i els aleshores ministres Alfredo Pérez Rubalcaba, José Blanco i Francisco Caamaño defensessin el jutge Baltasar Garzón, inhabilitat pel Tribunal Suprem.