El polèmic herbicida glifosat no aconsegueix pròrroga en el Parlament Europeu

L'herbicida glifosat no estarà autoritzat, de moment, cinc anys més a la Unió Europea. La proposta de la Comissió Europea no ha assolit dijous la majoria suficient. L'oposició de França ha estat clau.

El glifosat és l'herbicida més utilitzat al món. Deriva d'un aminoàcid natural, la glicina, però conté fòsfor. D'aquí prové el seu nom. Va ser sintetitzat el 1950, però no va ser fins als anys 70 que va sortir al mercat. La multinacional nord-americana Monsanto va descobrir-ne el potencial com herbicida i va començar a comercialitzar-lo.

Els primers dubtes sobre el seu impacte ambiental i sanitari van sorgir als anys 90, quan van aparèixer els primers estudis científics que el vinculaven, presumptament, amb casos de càncer. Però hi ha hagut discrepàncies sobre el seu paper. Així, l'any 2015 la International Agency for Cancer Research, que depèn de l'Organització Mundial de la Salut, el va qualificar com "probablement cancerigen per a humans".

En canvi, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va publicar un altre informe en què afirmava que era improbable que el glifosat representés un risc de càncer per a humans.

Totes dues agències van rebre crítiques. I totes dues van respondre-les, tant IACR com EFSA . A EFSA se l'acusava d'haver utilitzat estudis de multinacionals i de no tenir en compte altres estudis publicats en revistes científiques. La possible toxicitat del glifosat, potenciada per altres substàncies que conté el producte comercial, ha estat també destacada, de manera més aviat prudent, pel Centre Nacional d'Informació sobre Plaguicides dels Estats Units.

La Unió Europea no va aplicar el mecanisme de renovació periòdica del glifosat quan es va acabar el 2016. Es va estendre una autorització provisional per al 2017, i ara s'havia de votar la pròrroga de cinc anys, fins al 2022.

I aquí han sorgit les divergències. La proposta ha obtingut catorze vots favorables (República Txeca, Dinamarca, Estònia, Irlanda, Espanya, Letònia, Lituània, Hongria, Països Baixos, Eslovènia, Eslovàquia, Finlàndia, Suècia i Regne Unit). En contra, hi han votat nou (Bèlgica, Grècia, França, Croàcia, Itàlia, Xipre, Luxemburg, Malta i Àustria). I cinc països s'han abstingut (Bulgària, Alemanya, Polònia, Portugal i Romania).

Per ser aprovada, la proposta havia d'obtenir una majoria qualificada, amb el 55% dels estats membres que representessin el 65% de la població. La clau ha estat la negativa de França, un dels països més poblats, que volia una pròrroga de només tres anys.

La ministra de Medi Ambient de Luxemburg, Carole Dieschbourg, ha qualificat la votació, a Twitter, com "un bon resultat per a la nostra salut i el medi ambient".

#StopGlyphosate No qualified majority for glyphosate renewal in vote today. Luxembourg voted against renewal and prolongation. Good outcome for our health and environment!

— Carole Dieschbourg (@DieschbourgC) 9 de novembre de 2017

França és un dels països que han prohibit l'ús del glifosat, acord que també han adoptat ajuntaments de poblacions de diversos països, entre elles Barcelona i Badalona. Aquest any s'ha publicat un document de l'Agència Metropolitana de Barcelona sobre els riscos del glifosat i les possibles alternatives al seu ús.

Espanya ha votat a favor de la pròrroga. Dimarts, la Comissió d'Agricultura i Medi Ambient del Congrés dels Diputats no va acceptar debatre una proposició no de llei que instava el govern a posicionar-s'hi en contra.

A finals d'octubre, el Parlament Europeu havia aprovat una proposta no vinculant perquè el glifosat fos prohibit definitivament a partir del 2022. I una Iniciativa Ciutadana Europea va aconseguir en cinc mesos més d'1,3 milions de firmes per demanar-ne la prohibició.

La Comissió Europea, per la seva banda, presentarà una nova proposta a un comitè d'apel·lació a finals de novembre.