Tens examen de Ribera a la UE: apunta a Mazón per contrarestar les crítiques del PP
Ribera defensa a Brussel·les la seva candidatura a vicepresidenta de la Comissió Europea enmig de durs retrets del PP i de Vox per la seva gestió de la dana al País Valencià
Les conseqüències de la dana han estat presents en l'examen que ha hagut de passar aquest dimarts a la tarda al Parlament Europeu la vicepresidenta del govern espanyol, Teresa Ribera, que aspira a ser comissària de Competència i vicepresidenta de Transició Neta, Justa i Competitiva, i a convertir-se de facto en la mà dreta de la presidenta Ursula von der Leyen.
Ribera s'ha sotmès a les preguntes dels eurodiputats, que tenen la missió d'avaluar les seves capacitats per assumir la màxima responsabilitat en alguns dels principals àmbits de la UE.
Enmig d'un clima de certa tensió, els eurodiputats del PP i Vox han aprofitat les seves intervencions per criticar la gestió del govern espanyol i per assenyalar Teresa Ribera com a responsable de la tragèdia al País Valencià.
De retruc, Ribera ha apuntat al govern de Mazón per no enviar amb prou antelació els avisos a la ciutadania, malgrat l'alerta vermella de l'AEMET.
Ribera diu que cal reforçar "els sistemes d'alerta" arran de la dana
Teresa Ribera ha començat el seu discurs amb un record per a les víctimes de les inundacions. Davant fenòmens naturals com aquest, que ha advertit que "cada cop seran més freqüents i més intensos", ha assenyalat que cal reforçar els sistemes de resposta, de protecció i d'alerta, descarbonitzar l'economia i fer inversions per ser "més resilients".
En la seva intervenció inicial d'un quart d'hora, la candidata a vicepresidenta ha situat les transformacions verda i digital com a prioritats per a la UE, així com la necessitat d'aprofundir en el mercat únic europeu per garantir que "sigui competitiu".
Vox i PP l'assenyalen com a responsable de la tragèdia
En el torn de les preguntes, el més crític ha estat l'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé, que ha assegurat que Ribera és "responsable de la tragèdia a València" i que s'hauria d'asseure "a la banqueta" dels acusats i no al govern europeu.
L'encara vicepresidenta espanyola ha replicat a Vox que "no hi ha res més perillós que qüestionar o intentar minar la credibilitat de les institucions meteorològiques que ens alerten" o la ciència, en al·lusió al negacionisme climàtic que sol practicar l'extrema dreta.
També ha responsabilitzat Ribera l'eurodiputada del PP Dolors Montserrat, qui li ha preguntat si "es compromet a dimitir" en cas que es vegi involucrada judicialment per aquesta tragèdia. "Ha preferit estar amagada per salvar la seva cadira. Estic segura que la història i, potser els jutges, la jutjaran per la seva inacció i incompetència", ha assenyalat la catalana.
En la seva resposta, Ribera ha exposat que el govern espanyol té les responsabilitats de donar les alertes meteorològiques a través de l'AEMET i de seguir el flux de l'aigua en temps real. La resta, ha dit, és responsabilitat regional, "com passa en altres països descentralitzats a Europa".
"Les alertes es van emetre en el temps adequat (...) i en molts casos les autoritats locals no les van seguir", ha reblat Ribera, que ha insistit que el risc de grans inundacions "es resol en poc temps" quan es tenen en compte "seriosament" les alertes meteorològiques --en aquell cas de nivell vermell, ha recordat-- "que recomanen que tothom es quedi a casa, es talli la mobilitat i es generin les alertes a la població civil".
S'ajorna el vot a Ribera i als altres cinc nous vicepresidents
En les últimes hores, els populars europeus, socialdemòcrates i liberals --els principals grups polítics a l'Eurocambra-- han pactat ajornar en bloc el veredicte de Ribera i els altres cinc candidats a ocupar les vicepresidències del pròxim executiu de Von der Leyen.
Per això, el resultat de l'examen a Teresa Ribera, no se sabrà aquest dimarts, com estava previst. No s'ha confirmat si el vot es decidirà aquest dimecres o si s'ajornarà fins després del dia 20 --com pretén el PP--, un cop Ribera hagi comparegut al Congrés per la dana.
El PP votarà 'no' a Teresa Ribera
El Partit Popular ha maniobrat per dificultar que l'encara vicepresidenta del govern espanyol Teresa Ribera sigui ratificada pel Parlament Europeu com a vicepresidenta executiva de la Comissió Europea.
Per mitigar els dubtes generats per l'actuació de Mazón el dia dels aiguats, el partit ha acusat Ribera de no haver-se preocupat de la situació al País Valencià i d'estar molt més pendent de les seves aspiracions a la UE.
Aquest dilluns han insistit: el portaveu al Congrés, Miguel Tellado, l'ha acusada d'això i el portaveu del partit, Borja Sémper, ha dit que "no és la millor candidata" per assumir els càrrecs europeus.
Fa pocs dies, i des del mateix Parlament Europeu, l'eurodiputat Esteban González Pons va afirmar que Ribera "no es mereix representar Espanya a la Comissió Europea":
"No era al comitè de crisi improvisat per La Moncloa. El 28 d'octubre era a París, i el 29 i el 30 no va tenir agenda pública. Aquest és el seu nivell d'implicació en la catàstrofe natural que va afectar al nostre país."
Aquest mateix dimarts el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha aprofitat una entrevista per preguntar-li a Ribera amb qui va dinar el dia dels aiguats, i ha assegurat que els seus eurodiputats votaran en contra d'ella.
Ribera s'ha defensat dient que aquell dia era a Brussel·les, que va seguir telemàticament la crisi i que va trucar diverses vegades a Mazón sense èxit quan va saber "les dificultats" que tenia el govern valencià per prendre decisions.
L'equilibri precari de la nova Comissió Europea
Per la seva banda, fonts del PSOE han tret importància al "soroll" del PP espanyol, dient que volen "tapar el desastre de gestió" del govern autonòmic valencià durant els aiguats, i neguen que Ribera pugui caure.
El motiu és que la llista de 27 nous comissaris europeus, 6 dels quals seran també vicepresidents executius, és fruit d'un equilibri molt delicat entre tots els grups del Parlament Europeu.
De fet, Ribera necessita el suport dels eurodiputats del Grup Popular Europeu per ser ratificada en els càrrecs als quals aspira, i caldrà veure quin cas li fa aquest grup al PP espanyol.
En aquest sentit, a banda de Ribera, el cas més problemàtic és l'italià d'extrema dreta Raffaele Fitto, proposat per Giorgia Meloni i que aspira a ser vicepresident de Cohesió Territorial.
Així, les intencions del PP espanyol tindrien més possibilitats d'èxit si Fitto no aconseguís el vistiplau del Parlament Europeu, però això trencaria l'equilibri i caldria començar a negociar de nou.
Possible presa de possessió l'1 de desembre
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va ser reelegida per al càrrec el 18 de juliol, i dos mesos després va fer pública la llista que proposava per a la nova Comissió Europea.
Des de llavors 19 dels comissaris ja han rebut el vistiplau dels eurodiputats, l'únic que encara no ho ha aconseguit és l'hongarès Olivér Várhelyi com a comissari de Salut i Benestar Animal.
Aquest dimarts passen l'"examen" els sis comissaris que també aspiren a ser vicepresidents, quatre dones i dos homes, una decisió de Von der Leyen per compensar que entre els 27 comissaris hi ha poques dones.
La votació per aprovar o suspendre els comissaris la farà el plenari d'aquí 15 dies i, si els aproven, la nova Comissió Europea es posarà en marxa l'1 de desembre, però si no, caldrà tornar a negociar.
Kaja Kallas aspira a substituir Josep Borrell
Els altres aspirants a vicepresidents que s'han sotmès aquest dimarts a les preguntes dels eurodiputats són la finlandesa Henna Virkkunen per a Sobirania Tecnològica, i la romanesa Roxana Minzatu per a Ocupació, Afers Socials i Educació.
També el francès Stéphane Séjourné per a Estratègia Industrial i Prosperitat i l'estoniana Kaja Kallas, aspirant a substituir Josep Borrell com a alta representant per a la Política Exterior de la UE.
Totes aquestes candidates i candidats a vicepresidents executius han respost les preguntes de les comissions d'Afers Econòmics i Monetaris, Medi Ambient, Salut Pública i Indústria i Energia.
També de les de Mercat Interior i Protecció del Consumidor, Ocupació i Afers Socials, Transports i Turisme, i Desenvolupament Regional i Agricultura, convidades per la transcendència de la decisió.
