El PP fitxa la mà dreta d'Albert Rivera, una gota més en la crisi de Ciutadans

La crisi política iniciada aquesta setmana a Múrcia i que s'ha estès a la Comunitat de Madrid ja ha provocat el primer moviment de fons: la dimissió del senador autonòmic de Ciutadans per Andalusia Fran Hervías.

Hervías ho ha anunciat a Twitter aquest dissabte al vespre, assegurant que aquest partit s'ha convertit en "part del problema i no de la solució":

"Sumar-se al PP"

Poca estona després, el diari El Mundo ha publicat una entrevista exclusiva en què Hervías ha anunciat que ha decidit "sumar-se al PP".

També ha dit que va prendre la decisió fa setmanes, però que ara era "el moment" de fer-ho públic per "aportar el meu granet de sorra perquè Pablo Casado faci fora Sánchez del govern":

"En aquests mesos he anat traslladant que no compartia l'estratègia d'acostament a Pedro Sánchez i a Pablo Iglesias, que era totalment errònia."

"Ciutadans no va néixer per a això, sinó per fer front als que volen trencar el nostre marc constitucional."

"Sembla que el PP ha obert la caixa B"

El portaveu de Ciutadans al Congrés, Edmundo Bal, ha reaccionat a la notícia també a Twitter, suggerint que Hervías "s'ha venut" al PP i que "no té dignitat":

"Sembla que el PP ha obert la caixa B i està disposat a pagar el que faci falta per comprar membres de Ciutadans."

Al nucli dur des del 2009

La d'Hervías no és una baixa qualsevol: amb 26 anys, el 2009 va entrar a l'executiva de Ciutadans, i des de llavors havia estat en el cercle més pròxim al líder, Albert Rivera.

El 2014 va convertir-se en secretari d'Organització i va ser un dels màxims responsables de l'estratègia electoral i de l'expansió del partit per Espanya.

Va dimitir com a secretari d'Organització després del 10N, juntament amb Rivera, i fa un any també va plegar de l'executiva per les seves diferències amb Inés Arrimadas.

A l'entrevista d'El Mundo, ha assegurat que va prendre la decisió de plegar durant la campanya del 14F perquè el partit "ha renunciat a plantar cara al separatisme".

Crisi de resultats electorals

El cert és que aquest partit està en una situació crítica després dels resultats d'aquestes eleccions, en què va obtenir 6 diputats, 30 menys que el 2017.

L'evolució electoral a Catalunya ha estat dràstica: dels 3 diputats del 2006 i el 2010 es va passar a 9 el 2012 i a 25 el 2015, arribant el 21D del 2017 a ser el partit amb més diputats, 36.

El punt d'inflexió, però, cal buscar-lo abans, en la política espanyola: Ciutadans va aconseguir 57 diputats al Congrés en les eleccions de l'abril del 2019, i va baixar a 8 mig any després.

Un càstig electoral enorme en benefici de Vox, després de mesos en què dirigents històrics van reclamar a la direcció que pactés amb el PSOE de Pedro Sánchez.

Albert Rivera va assumir la responsabilitat de la derrota, que va facilitar un pacte del PSOE amb Unides Podem, amb el suport entre altres de partits independentistes catalans i bascos.

L'operació de Múrcia

Inés Arrimadas va assumir el lideratge del partit amb l'objectiu de recuperar l'espai central que havia perdut, però les derrotes a Galícia i al País Basc, i ara a Catalunya, han prolongat la crisi.

L'operació a Múrcia, que hauria permès a Ciutadans mantenir-se al govern canviant de soci regional, el PSOE en comptes del PP, havia de ser un cop d'efecte beneficiós.

Però amb l'abandonament de tres dels seus sis diputats, que han marxat al PP, el tret ha sortit per la culata, i ha posat en risc els pactes que té amb aquest partit en altres autonomies amb el suport tàcit de Vox.

El futur del govern a la Comunitat de Madrid és possiblement el que està més en l'aire, amb les enquestes favorables al PP d'Isabel Díaz Ayuso, i la més que probable baixada electoral per a Cs.

Les bases demanen responsabilitats

Amb aquest panorama, dins del partit estan començant a haver-hi moviments reclamant que la cúpula directiva assumeixi responsabilitats.

En aquest sentit, un grup de militants i simpatitzants anomenat Renovadors Cs estan recollint firmes amb una carta a Inés Arrimadas perquè es faci un congrés al juny.

Els impulsors d'aquesta carta, que diuen que ja tenen 1.000 firmes i creuen que poden arribar a 7.000, asseguren que han perdut la il·lusió, i que també s'ha perdut la credibilitat davant dels votants.

Qualifiquen d'immobilista la direcció actual del partit, reclamen reflexió i autocrítica, i critiquen que el candidat a la Generalitat, Carlos Carrizosa, se'l designés sense fer primàries.

El lideratge de Carrizosa va desplaçar el de Lorena Roldán, que també va optar per passar-se al PP, i ara és diputada per aquest partit al Parlament com a número 2 del líder a Catalunya, Alejandro Fernández.

De Carreras critica durament Arrimadas

Tot plegat, una situació poc lluïda que un dels fundadors de Ciutadans i valedor en el seu dia d'Albert Rivera, el catedràtic de Dret Constitucional de la UAB Francesc de Carreras, ha qualificat de "caiguda lliure".

En un article publicat aquest diumenge al digital "El Confidencial", De Carreras ha responsabilitzat directament Inés Arrimadas de la crisi:

"Ciutadans ha quedat aquesta setmana com un partit d'amateurs de la política, com un partit no fiable i les responsabilitats han de ser assumides per la mateixa Arrimadas, com va fer Rivera després del 10N".

Segons De Carreras, Arrimadas "ha arraconat" els millors polítics del partit, com Luis Garicano o Edmundo Bal, i s'ha envoltat d'"una guàrdia pretoriana sense autoritat interna i sense intel·ligència política".