
El PP i Vox, incapaços de tancar acords de pressupostos més enllà del País Valencià
Les sis comunitats on els populars governen en minoria tenen els comptes prorrogats
Sis comunitats autònomes, més enllà de Catalunya, no han estat capaces d'aprovar els pressupostos del 2025, i continuen funcionant amb els de l'any passat prorrogats. Són totes les que governa el PP en minoria, i on els populars no han aconseguit tancar un pacte amb l'extrema dreta de Vox, el partit amb qui han intentat negociar, malgrat el trencament en cadena que es va produir als governs autonòmics el juliol de l'any passat.
A les Illes Balears, Aragó, Múrcia, Castella i Lleó i Extremadura hi ha comptes prorrogats i, de moment, no hi ha cap acord a la vista, mentre que al País Valencià hi ha pacte, però encara no ha estat referendat per les Corts i, per tant, els pressupostos del 2025 no estan en vigor.
Mazón, el primer de la classe
Carlos Mazón ha estat, de moment, l'únic baró popular que ha convençut Vox de votar-li els comptes. Ho ha fet amb un canvi de discurs que compra, en bona mesura, el marc mental de l'extrema dreta.
El president valencià va renegar, en la roda de premsa en què va anunciar l'acord, del Pacte Verd Europeu, i també va endurir el discurs sobre la immigració, vinculant-la amb la delinqüència, com fa Vox, i anunciant que no acceptaria l'arribada de cap menor migrant.
Tan evident era el canvi de rasant de Mazón, que inicialment hi havia dubtes sobre si l'acord va venir avalat per Génova. Però aviat es van desfer. A dia d'avui, tant certa és la incomoditat manifesta de Feijoo i el PP amb la gestió que Mazón va fer de la dana com el tancament de files del líder del PP amb el president valencià per l'acord de pressupostos amb Vox.

Feijóo parla d'exercici de responsabilitat. Mazón va ser el primer president autonòmic del PP que va fer un pacte de govern amb Vox després de les últimes eleccions autonòmiques. I ha sigut el primer president popular que torna a pactar amb Vox després que els d'Abascal trenquessin els governs de coalició amb els populars.
Aquell trencament va arribar per l'acord dels de Feijóo amb el govern espanyol per l'acollida d'un centenar de menors migrants en comunitats on governaven plegats o amb el seu suport.
I aquest és ara el pagament que exigeix Vox per donar al PP pressupostos allà on governa i els necessita per aprovar uns nous comptes. Un discurs dur i radical contra la immigració, en línia amb el que feia Mazón després del darrer pacte amb els d'Abascal. També que el PP renegui del pacte verd europeu, impulsat per la popular Ursula von der Leyen i aplaudit pels seus.
L'Aragó i Múrcia volen seguir les passes de Mazón
Dos presidents autonòmics populars ja ho han fet, a la seva manera. Són l'aragonès Jorge Azcón i el murcià Fernando López Miras. Per això, al PP son optimistes en aquestes comunitats autònomes per desencallar un acord amb Vox i aprovar els pressupostos per al 2025. Però els d'Abascal no cedeixen perquè aspiren a més contundència del PP.
A Múrcia, el PP de López Miras ha votat una moció de Vox contra el pacte verd europeu i el president murcià ha carregat contra la política migratòria del govern espanyol. Per això no entén que Vox no hagi dit sí a uns nous pressupostos.
"Coincidim en allò important. Hem de rebutjar la immigració il·legal? Rebutgem la immigració il·legal. Hem de rebutjar el Pacte Verd? Rebutgem el Pacte Verd. Quin és el problema?"
Però els gestos de Miras són insuficients per a Vox, que reclamen, també, el compliment de suposats acords prèviament incomplerts, com l'expulsió de mestres marroquins o el tancament d'un centre de menors acollits.

A l'Aragó, el popular Jorge Azcón diu que un no-acord seria inexplicable perquè les diferències amb Vox són una qüestió de matís i veu marge per a un pacte entorn d'un mínim comú denominador.
"Per què no hem de tenir un pressupost? Perquè no trobem una paraula que ens uneixi al Pacte Verd o a les nefastes polítiques d'immigració que s'estan fent des del govern d'Espanya?"
Prohens ho tornarà a provar a Balears
La prudència en les paraules d'Azcón tornen a ser un obstacle per a Vox, que li retreu un discurs tou. Una contundència que la presidenta balear, Marga Prohens, creu haver demostrat assegurant que les Balears no poden acollir més migrants. I que pot donar una segona oportunitat al pacte amb Vox.
El mateix acord que va saltar pels aires abans d'acabar el 2024 per l'exigència de Vox d'implantar el bilingüisme a les escoles balears.

El PP de Prohens sembla haver-se reconciliat amb Vox i han tancat un acord, per exemple, per mantenir les places de lloguer turístic de les illes a les portes de Setmana Santa.
Ara reobriran la carpeta pressupostària i Vox tornarà a exigir la derogació de la llei de memòria o el bilingüisme escolar. Fins ara, Prohens s'hi ha resistit i l'enfrontament entre vox i el seu govern va ser contundent. La presidenta Balear ja ha demanat als d'Abscal que aclareixin en quins termes han de pactar uns nous pressupostos.
Extremadura i Castella i Lleó, la pedra a la sabata
La situació és més complicada encara a Extremadura i Castella i Lleó, dues de les comunitats que més reticents van ser al pacte amb Vox. Sobre el paper, el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, no ha tirat la tovallola sobre la possibilitat de presentar uns comptes.
"El meu full de ruta és l'avantprojecte de pressupostos del 2025", va dir al parlament autonòmic. Però de moment les negociacions amb Vox són pràcticament inexistents i, de fet, el partit l'ha comminat públicament a presentar uns pressupostos.

La presidenta extremenya, María Guardiola, ha anat més enllà i ha descartat presentar uns comptes, la negociació pressupostària és, per a ella, una "carpeta passada". Guardiola va ser molt contundent després de les eleccions autonòmiques i va dir que no podia deixar entrar al seu govern "els que neguen la violència masclista".
Finalment, i per ordres de Génova, va signar un pacte amb Vox, però ara no vol assumir els seus postulats, com ha fet Mazón, a canvi del suport als comptes.