El PP juga la carta europea per la llei d'amnistia: la Comissió de Venècia visita Madrid

La Comissió de Venècia emetrà un informe sobre la llei d'amnistia el 15 de març després de la seva visita a Madrid. Es tracta d'un òrgan consultiu del Consell d'Europa sobre dret, eleccions i referèndums creat després de la caiguda del mur de Berlín per prestar suport i assessoria a les noves democràcies. Elaboren informes que en cap cas són vinculants, però sí que són recomanacions fetes per experts independents. 

La visita la va demanar el Senat, on el PP té majoria, perquè opini sobre l'amnistia. Davant l'avanç de la llei, el PP busca estratègies per torpedinar-la i alhora centrar el debat en les institucions europees.

En aquesta visita, mantinguda entre dijous i divendres, la delegació de la Comissió s'ha reunit amb diputats, senadors i membres del Govern espanyol i el poder judicial. 

Emetran el seu informe el 15 de març, tot i que han obert la possibilitat de fer-ho abans. Segons fonts del PP, així ho reclamaran.

En aquest cas, podria estar llest per la compareixença del ministre de Justícia, Félix Bolaños, en la comissió de Constitucional del Congrés prevista pel 22 de febrer, un dia després que venci el termini per aprovar el nou text de la llei a la Comissió de Justícia.

Amb la majoria absoluta que té al Senat, el partit ha aconseguit que la Comissió de Venècia vagi a Madrid, però amb l'excepció que la llei no està encara aprovada. Posa les esperances en Europa sobretot després de no refiar-se del Tribunal Constitucional. El popular Esteban González Pons es va disculpar per haver dit que el TC era "el càncer de l'estat de Dret".   

Una de les representants amb qui s'ha reunit la comissió ha sigut la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret. Davant dels experts, ha defensat la llei com a "singular" però que respon a un "interès general". És una norma "sòlida", ha dit, tant pel fet que és una eina "reconeguda en tots els conflictes polítics" com perquè és fruit d'un "acord molt ampli, de molts partits plurals, al Congrés dels Diputats".

El govern espanyol defensa la llei

Com que la llei d'amnistia encara no està aprovada, el govern espanyol ho ha aprofitat per defensar el seu projecte. Per això aquest dijous el ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha estat el primer que els ha rebut.

Bolaños ha dit que és una gran oportunitat per parlar de la importància de la llei i per remarcar que és conforme a la Constitució i al dret europeu. També des del PSOE, Paco Aranda ha dit que es tracta d'una proposició de llei "totalment ajustada al dret" i que "no hi ha cap merma de drets ni de garanties". 

En canvi, des del PP, Cayetana Álvarez de Toledo ha dit que han informat a la Comissió de "diversos detalls de la llei". Una llei que defineix com a "estrambòtica" i que fa una "inassumible esmena al terrorisme". 

Des d'Esquerra, Pilar Vallugera ha explicat en declaracions als mitjans que els representants de la Comissió els han preguntat "especialment sobre el procés i aspectes jurídics". "Els hi han fet un gran míting i alguns els han contestat les preguntes", ha reblat. "La impressió que m'ha fet", diu, "és que estaven preocupats sobretot per la separació de poders i temes de procediment".

Per la seva banda, Josep Maria Cervera, de Junts, ha demanat que els donin "temps suficient" per fer arribar tota la documentació "més tècnica i més jurídica" que avala "que l'amnistia és constitucional". 

En una altra de les trobades, en aquest cas amb diputats de la Comissió de Justícia del Congrés, han preguntat per aspectes tècnics de la llei i altres assumptes com l'Operació Catalunya.
 

Els jutges els traslladen preocupació per les acusacions de "lawfare"

A la tarda, els membres de la comissió de Venècia s'han reunit a la seu del Consell General del Poder Judicial, amb el president interí d'aquest òrgan, Vicente Guilarte, i dos vocals, José Antonio Ballestero i Mar Cabrejas. A la trobada, li han transmès la preocupació de jutges per les acusacions de "lawfare" -l'ús del sistema judicial per perseguir dissidents o rivals polítics- i les desqualificacions per part de polítics. 

Entre altres qüestions, els han fet arribar la declaració del CGPJ contra l'amnistia. 

També han parlat amb les associacions de jutges.

A banda de la llei d'amnistia i el lawfare, els membres de la comissió també han abordat amb els magistrats el bloqueig en la renovació del Poder Judicial. 

Les recomanacions pel Referèndum de l'1-O

El president Puigdemont ja va acudir el juny del 2017 a la Comissió de Venècia per mirar de desencallar el referèndum. Buscava "assessorament, reconeixement i aval" després que Catalunya Sí que es Pot condicionés el suport a l'1-O a l'aval d'aquesta comissió.

La resposta va ser ràpida: la comissió es va limitar a instar que el referèndum havia de ser pactat entre el govern espanyol i el català i dins el marc de la Constitució, recomanació que el govern de Mariano Rajoy va rebutjar.