La batalla de la Comunitat de Madrid: el PP podria perdre el poder després de 24 anys

La de Madrid serà una de les grans batalles de la nit electoral de les autonòmiques del 26 de maig. Després de 24 anys d'hegemonia, el Partit Popular podria ser desallotjat del govern després d'anys esquitxats per casos de corrupció, amb expresidents que han dimitit i fins i tot que han passat per la presó.

La Gürtel, la Lezo, els "papers de Bárcenas", les pugnes internes del partit o fins i tot la polèmica del màster... posaran a prova la resistència d'un partit que ha fet de Madrid un dels principal feus.

Segons diverses enquestes, l'hegemonia i els anys d'èxit dels populars podria acabar. A les autonòmiques del 2015, el PP va guanyar amb 48 escons i durant aquesta ultima legislatura ha pogut governar amb el suport de Ciutadans.

A les eleccions generals del 28A,

El PSOE va ser el partit més votat, amb el 27% dels vots, i des de Ferraz confien que a Madrid, tot i no haver-hi platja, puguin pujar també a l'onada vermella.

Els comicis a l'Assemblea s'han plantejat com una revàlida de les generals, amb el vot dividit en dos blocs, en què fins i tot els candidats socialista i popular són apostes personals de Sánchez i Casado.

La dreta està disposada a lluitar fins a l'últim alè.

Les claus de la batalla per Madrid

Qui encapçala les enquestes és el PSOE, disposat a pactar amb el bloc de l'esquerra, per qui té preferències, però no descarta un possible pacte amb Ciutadans, que en l'última legislatura va donar suport al Partit Popular.

"Si ells ho veuen bé, aquí estem. Necessitem un canvi per canviar, per reformar", ha repetit insistentment durant tota la campanya el candidat socialista i exministre d'Educació amb Rodríguez Zapatero, Ángel Gabilondo.

La majoria a la Comunitat de Madrid se situa en els 67 escons:

El pacte amb ciutadans no el tindrà fàcil. La formació de Rivera ha dit que no comptin amb ells, extrapolant la política regional a la política estatal, en què, tot i haver quedar com a tercera força, aspiren a ser líders de l'oposició ocupant el paper que pertocaria a un PP molt tocat pels resultats.

Per Ciutadans, guanyar la Comunitat de Madrid és l'oportunitat de tocar poder real, del "sorpasso" definitiu als populars, a qui ja van guanyar en vots a les generals a la comunitat. I si ells guanyen, podrien arribar a sumar amb el PP i amb Vox, i convertir el govern de Madrid en un contrapès a Pedro Sánchez. Ho ha repetit Ignacio Aguado, el seu candidat: "Hem de ser a Madrid un mur de contenció contra la polítiques de Pedro Sánchez i els populistes i independentistes".

Pablo Casado s'hi juga molt amb Isabel Ayuso, desconeguda fins ara. I no només perquè els delegats de Madrid van contribuir en gran part que guanyés la presidència del partit imposant-se al perfil més moderat de Sáenz de Santamaría.

La campanya de l'amiga personal de Casado està sent polèmica per poc afortunada, i a Génova temen perdre el desitjat contrapès a La Moncloa. Ayuso ha intentat fer cas del mandat de la direcció del partit després de les generals. En diversos mítings ha dit que vol oferir als madrilenys un projecte centrat, moderat i liberal.

La mobilització serà clau com a les generals, però aquest cop l'esquerra es presenta dividida a la comunitat, i si hi hagués una aliança de les esquerres, també s'haurien de posar primer d'acord entre si.

L'idil·li de Podem amb Carmena a l'Ajuntament s'ha trobat amb un entrebanc: Íñigo Errejón, un dels fundadors de Podem, es presenta amb l'alcaldessa sota les sigles de Més Madrid. Una jugada que el seu excompany de partit Pablo Iglesias no va pair gaire bé. Podem presenta la seva pròpia candidata, que s'haurà de jugar el vot del flanc esquerre amb Errejón.

I tots dos han donat missatges similars. Errejón ha dit que veu amb alegria la possibilitat de fer fora després de molts anys la dreta, mentre que Isabel Serra adverteix de la possibilitat que el PP governi amb Ciutadans i amb l'extrema dreta de Vox, que si es fes una extrapolació de les generals, podria tenir alguns escons.

Mentrestant, les enquestes mostren un possible descens del vot cap a l'extrema dreta, tot i que ells fan veure que no ho senten i ho celebren cantant un xotis a la pradera de San Isidro.

Estan en joc 132 escons a l'Assemblea, on podrien entrar fins a 6 partits polítics, i en joc també la presidència de la Comunitat de la Madrid.

El dubte és si guanyarà la suma de les esquerres o la suma de les dretes, o si un cop passades totes les eleccions i pensant en clau estatal, s'obren altres opcions.