El PP s'alinea amb Meloni i vota a favor d'estudiar obrir centres de deportació fora de la UE

El PP veu amb bons ulls que el nou executiu d'Ursula von der Leyen estudiï l'obertura de centres de deportació en països fora de la Unió Europea per derivar-hi migrants arribats a la Unió, un model que ja està intentant aplicar la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, del partit d'extrema dreta Germans d'Itàlia.

Durant el ple d'aquest dimecres al Parlament Europeu, els populars s'han alineat amb el Partit Popular Europeu per donar suport a les esmenes de l'extrema dreta que insten a endurir la política migratòria a la Unió. 

La líder del PP a l'Eurocambra, Dolors Montserrat, ha defensat que mentre que l'arribada irregular de migrants cau en altres rutes a la UE, la situació de les Canàries, Ceuta i Melilla és de "greu risc de col·lapse".

L'eurodiputada catalana ha assegurat que la "inacció" del govern de Pedro Sánchez suposa un "perill per a la seguretat" de la UE:

"El veritable efecte crida de la UE es diu Sánchez."

En la mateixa línia, el portaveu del partit en el debat, Tomas Tobé, ha cridat a "recuperar el control" en matèria migratòria i a procedir a una aplicació "ràpida i eficaç" del Pacte Migratori, alhora que ha reclamat a Brussel·les que no trigui a presentar la seva proposta en matèria d'expulsió de migrants.

Per contra, la líder dels Socialistes i Demòcrates, l'eurodiputada del PSOE Iratxe García, ha avisat que el seu grup "no permetrà que la carta de Von der Leyen enterri el Pacte Migratori", i ha argumentat que "l'única carta que estem obligats a complir" és la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, que garanteix el dret a l'asil i prohibeix les expulsions col·lectives.

"Les deportacions indiscriminades no són només una qüestió de política migratòria, també representa l'abdicació més indigna dels valors de la UE", ha reblat García, que ha considerat "inacceptable agenollar-se davant l'extrema dreta", que no ha trigat en reclamar deportacions massives.

D'aquesta manera, l'hemicicle ha mostrat la divisió entre eurodiputats conservadors i l'extrema dreta que defensen les expulsions i els eurodiputats socialistes, liberals i d'esquerres que posen en dubte la legalitat d'un model que es basa en el controvertit pacte entre el govern italià i Albània.

Aquest model ha rebut dures crítiques per part de les ONG i les organitzacions humanitàries, i està dividint els països membres de la Unió Europea. Un dels que s'hi oposa més clarament és el govern espanyol, juntament amb els d'Irlanda o Bèlgica.

"Es respectaran els drets dels migrants"

Davant la divisió dels grups parlamentaris respecte a la legalitat de la mesura, la comissària d'Igualtat, Helena Dalli, ha afirmat que el nou executiu continua endavant amb la reflexió sobre l'obertura de centres de deportació a països tercers, però ha assegurat que la proposta que posi sobre la taula Brussel·les no permetrà devolucions en calent i "sempre respectarà" el dret internacional.

Dalli ha tancat la seva intervenció a Estrasburg defensant que la proposta per agilitzar i accelerar les expulsions en què treballen els serveis comunitaris dedicarà una "atenció important als Drets Humans quan es considerin mesures com la dels centres de retorn".

En aquest context, ha defensat Dalli, la Comissió Europea està en contacte amb organismes internacionals com l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) per "assegurar" que, "sempre, en tots els casos" que es contemplin es respectarà tant el Dret Internacional com el principi que prohibeix les anomenades devolucions en calent.

Von der Leyen hi ha obert la porta

Encara que diversos països han fet pressió els últims mesos per elevar al conjunt de la Unió el debat sobre la necessitat d'externalitzar les expulsions de migrants, va ser la mateixa Von der Leyen qui va oficialitzar el debat la setmana passada en incloure els centres de deportació a la carta als líders de la UE, en un clar canvi de rumb respecte al que havia defensat els últims anys.

La cap de l'executiu comunitari confirmava que presentarà en els pròxims mesos una proposta revisada sobre la directiva de retorn i plantejava com a elements a tenir en compte aquests centres, així com la necessitat de comptar amb una definició harmonitzada de països tercers segurs als quals poder deportar els migrants irregulars o castigar els països d'origen o trànsit que no acceptin els retorns.

Amb tot, la comissària d'Igualtat, Helena Dalli, també ha defensat la importància del Pacte de Migració i Asil acabat d'acordar entre els 27 per gestionar la pressió migratòria de manera "ordenada i eficaç", alhora que ha subratllat la importància de "mantenir el nivell d'ambició dins del calendari".

El pacte hauria d'estar plenament operatiu el 2026, però països com Espanya han reclamat que s'accelerin els procediments per aplicar-la ja el 2025.

"La Comissió està disposada a accelerar el ritme d'aplicació i execució d'alguns elements", ha dit Dalli, abans d'advertir que en tot cas es faria "mantenint l'equilibri entre solidaritat i responsabilitat, així com entre la dimensió exterior i la interior".