El preacord del Brexit en 5 punts
El principi d'acord entre Londres i Brussel·les sobre el Brexit és un text de 585 pàgines dividit en 185 articles i 3 protocols. Desgranem un text, que s'ha de ratificar el 25 de novembre, fixant-nos sobretot en aquells aspectes que més ha costat consensuar:
Drets de la Ciutadania
Els més de 3 milions de ciutadans comunitaris que viuen al Regne Unit i el milió de britànics que viuen a països de la Unió Europea ho podran seguir fent. Podran continuar estudiant, treballant, rebent serveis i reagrupant famílies. Podran demanar la residència tots els que ara es troben en aquesta situació o els que s'hi trobin abans que es tanqui el període de transició: desembre del 2020 si no hi ha pròrroga.
El negociador de la UE, Michel Barnier ho resumeix així:
"Podran seguir amb les seves vides, igual que fins ara, al seu país de residència"
El període de transició
Brussel·les i Londres han pactat un període per poder adaptar les respectives estructures a la nova situació. La data límit per la transició és el 31 de desembre de 2020, tot i que en algun punt es podrà demanar una pròrroga.
Mentre duri la transició, la regulació serà similar a l'actual, però amb una diferència substancial: el Regne Unit gaudirà i es comprometrà amb la normativa europea, però no té ni un sol instrument per mirar de modificar-la, ja que serà fora de les institucions de govern de la UE. Aquest fet (haver d'obeir Europa sense poder tenir-hi incidència, o, dit d'una altra manera, obeir lleis que fa un altre) crea un profund malestar entre els euroescèptics.
Un noi, en una manifestació a Belfast en contra del Brexit (Reuters)
La governança de la separació
Un cop superat el període de transició, un comitè conjunt UE-Regne Unit serà qui dirimirà les disputes. En aquest punt, hi ha qui hi veu un avantatge per a Londres, que tindrà el 50% de poder de decisió; mentre, el Consell Europeu no té, ni de bon tros, aquesta capacitat. Tot i això, en els afers que afectin lleis europees, l'última paraula la tindrà el Tribunal Europeu de Justícia, amb seu a Luxemburg. Aquest fet tampoc agrada els més antieuropeistes britànics.
El cost del divorci
L'acord té en compte la part del deute pendent de la Unió que s'ha d'atribuir al Regne Unit, més altres despeses imputables, menys pagaments pendents a Londres. I el resultat final és que els britànics han de pagar 45.000 milions d'euros. Londres havia especulat amb un cost de menys de la meitat. Fins i tot amb no haver de pagar res.
El document de 585 pàgines de l'esborrany d'acord sobre el Brexit (Reuters)
La frontera d'Irlanda del Nord
Tant Londres com Brussel·les volen evitar reinstaurar una frontera "dura" (amb controls duaners estrictes) entre les dues Irlandes, la República d'Irlanda, pertanyent a la Unió Europea, i Irlanda del Nord, nació constitutiva del Regne Unit; per tant, fora de la Unió Europea. Al record, el conflicte nord-irlandès, que ha tingut en l'eliminació de la frontera un element de distensió.
La frontera separarà, quan el Brexit sigui una realitat, la Unió Europea d'un territori que no serà Unió Europea.
La solució és -de sortida- un acord entre Londres i Brussel·les que permeti mantenir la supressió de la frontera. Però... si no hi ha acord abans de desembre del 2020, ni amb una pròrroga posterior, entra en vigor l'anomenat "backstop" o "xarxa de seguretat", que converteix Irlanda del Nord en un territori singular. Això vol dir que el moviment d'algunes mercaderies dins del Regne Unit estaria sotmès a uns aranzels i condicions tutelades des de Brussel·les. Aquesta pèrdua de sobirania és, igualment, intolerable pels euroescèptics més durs.
Però el compromís, difícil d'acceptar al Regne Unit no és res més que una manera d'evitar la pèrdua de sobirania més lacerant: el desplaçament de la frontera entre les de les dues irlandès, al mar, al Canal del Nord. Amb aquesta hipòtesi, tabú per a Londres, la frontera passaria de separar dues Irlandes, a separar, dos Regnes Units...
El negociador del Brexit, Michel Barnier, i el president del Consell Europeu, Donald Tusk, mostren l'esborrany de l'acord del Brexit (Reuters)
- ARXIVAT A:
- Brexit