El president de l'Azerbaidjan defensa el gas i el petroli a la COP29: "Són un regal de Déu"

Els líders mundials han arribat aquest dimarts per participar en la Cimera del Clima a Bakú, la capital de l'Azerbaidjan. Aquest any, els països desenvolupats presents a la cita seran notablement menys del que normalment es podria esperar, amb grans absències com la del president nord-americà, Joe Biden, o la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Tampoc hi serà Xi Jinping (Xina), Emmanuel Macron (França), Olaf Scholz (Alemanya), Justin Trudeau (Canadà), Luiz Inácio Lula da Silva (Brasil) o Narendra Modi (l'Índia).

Escollir Bakú com a seu de la COP29 ha estat molt criticat. El 48% del producte interior brut de l'Azerbaidjan prové del petroli i el gas i, de fet, representen al voltant del 90% de les seves exportacions. L'ONU ha respost que enguany tocava fer-la a l'Europa de l'Est i Azerbaidjan va ser l'única candidatura sense cap vot en contra dels altres països.

Pedro Sánchez: "El canvi climàtic mata"

Qui sí que hi ha assistit és el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha fet referència a la dana que fa dues setmanes va afectar el País Valencià. Sánchez ha assegurat que "el canvi climàtic mata" i ha afegit que també ens afecta de manera "més subtil", per exemple, augmentant la freqüència i la intensitat de les onades de calor.

A l'Azerbaidjan, el president del govern espanyol ha demanat abordar la lluita contra la crisi climàtica de manera conjunta i paral·lela a una millora de la salut de la ciutadania:

"Acabo de presenciar uns dels més grans desastres climàtics de la nostra història: més de 200 persones han perdut la vida al meu país i són la raó per la qual soc aquí, per dir alt i clar que el canvi climàtic mata".

Més enllà de les víctimes de la dana al País Valencià, Sánchez ha assenyalat que l'any passat va haver-hi 300.000 morts relacionades amb la crisi climàtica.

Sánchez, que ha intervingut a l'acte The Health Argument for Climate Action, ha reclamat "ambició" per evitar un empitjorament de l'emergència climàtica. És per això que ha demanat complir els objectius de finançament climàtic:

"Bakú ha de ser recordat com el moment en què vam transformar les paraules en xifres. El nou objectiu de finançament climàtic internacional mesurarà el nostre compromís amb les generacions futures".

El president espanyol ha reivindicat que "Espanya ja va més enllà" dels objectius i que el 2023, "dos anys abans del previst", va mobilitzar 1.400 milions per al finançament climàtic.

L'Azerbaidjan respon a les crítiques

Com a país amfitrió, Ilham Aliyev, president de la república d'Azerbaidjan, ha estat el primer cap d'estat que ha fet el seu discurs al plenari i ho ha fet defensant-se de les crítiques rebudes i assegurant que han estat víctimes d'una "campanya orquestrada de calúmnies i xantatges".

Ha qualificat d'hipocresia política que se'ls etiqueti de "petroestat" però que, a la vegada, potències com la Unió Europea els demanin duplicar el subministrament de gas. Aliyev ha demanat que no es culpabilitzi els països que tenen gas i petroli:

"Els recursos naturals són un regal de Déu, sigui petroli, gas, vent, sol, or. I no es pot culpar de tenir-los ni de portar aquests recursos al mercat perquè el mercat els necessita, la gent els necessita. Els països no són culpables."

El president de l'Azerbaidjan també ha volgut destacar el seu compromís com a president de la COP29 i ha assegurat que seran "ferms defensors de la transició verda" però, alhora, seran realistes.

Les Nacions Unides demanen justícia climàtica

El tema clau d'aquesta COP29 serà aconseguir els diners necessaris, un finançament climàtic que ha de sortir dels països industrialitzats per anar cap als que estan en desenvolupament: 100.000 milions anuals que van amb retard. Uns diners que suposen el 0,17% del PIB dels països rics.

António Guterres, el secretari general de les Nacions Unides, ha instat la comunitat internacional a tancar un acord per adaptar el finançament climàtic a la gravetat del moment, amb una situació que ha qualificat de "classe magistral de destrucció climàtica".

"El temps no està del nostre costat. L'any 2024 n'és la prova. Amb el dia més calorós mai registrat, els mesos més calorosos mai registrats i segurament serà l'any més calorós de la història. Una classe magistral sobre destrucció climàtica: famílies corrents per salvar les seves vides abans que arribi el proper huracà; biodiversitat destruïda en mars sufocants; treballadors i pelegrins col·lapsant en una calor insuportable; inundacions que arrasen comunitats i infraestructures; nens que se'n van al llit amb gana mentre les sequeres devasten els cultius. Tots aquests desastres, i més, estan sent sobrealimentats pel canvi climàtic provocat per l'home. I cap país s'ho estalvia."

Guterres demana als països que facin la seva part, ja que el "finançament climàtic no és caritat, és una inversió".

Aquestes postures polaritzades marquen el principi d'aquesta cimera, que a més de tancar un acord per augmentar el finançament climàtic, ha de definir les noves regles dels mercats de carboni.

Els estats també haurien de començar a presentar l'actualització dels seus plans de reducció d'emissions. D'aquí al 2030, s'hauria de reduir com a mínim el 9% anual a escala global.