El president de Mercadona s'emmiralla en la cultura de l'esforç dels basars xinesos
Mercadona ha presentat uns resultats més que envejables en època de crisi. El 2011 va guanyar un 19% més que l'any anterior, va crear 6.500 llocs de treball i va obrir més establiments. El seu president, Juan Roig, ha parlat sense pal·liatius del "millor any" de la seva història i ha explicat un dels secrets del seu èxit: el model dels basars xinesos. Roig s'emmiralla en la tenacitat d'aquests establiments per tocar el crostó dels espanyols: "Ells fan la cultura de l'esforç que nosaltres no fem".
RedaccióActualitzat
Roig assegura que té una "gran admiració" pels 7.000 basars xinesos que hi ha a Espanya i que "n'ha après molt". Segons l'empresari valencià, el tarannà dels xinesos que obren comerços a Espanya se sustenta a "pensar més en els deures que en els drets" i això és el que haurien de fer els 47 milions d'espanyols, que també haurien de ser conscients que l'èxit depèn de cadascú d'ells.
En aquesta línia, el president de Mercadona ha volgut transmetre el missatge que els ciutadans no poden esperar que els governs i les administracions els treguin les castanyes del foc i per això apel·la a "desincentivar l'atur" o a combatre decididament "l'absentisme injustificat". Per Roig, aquests dos factors han portat a llançar 18.000 milions d'euros "a les escombraries" i a posar bastons a les rodes de la millora de la productivitat.
La clau per sortir de la crisi, segons Roig, és justament augmentar la productivitat encara que això obligui a sacrificar el nivell de vida. Amb tot, el president de Mercadona creu que si es prenen mesures en aquest sentit fins i tot acabaran "sobrant diners" per sortir de la crisi.
Les recomanacions individuals no han estat les úniques que ha volgut posar de manifest el que és un dels empresaris més exitosos de l'Estat, tant pel que al compte de resultats com a la valoració de les condicions laborals per part dels treballadors. A banda del discurs dirigit als ciutadans, Roig també ha mirat als polítics. Els ha aplaudit per la reforma laboral, encara que creu que ha quedat curta; però valora que es faci costat a l'empresari perquè és qui crea riquesa. Diu que les retallades són necessàries si no es fan a la babalà.
Roig aposta per estrènyer el cinturó perquè no es pot continuar amb els malbaratament de temps passats, però posa sobre la taula l'adopció de mesures dissuasòries a la sanitat, l'educació o la justícia per acabar amb el convenciment que "tot és gratis". En aquest sentit ha fet veure que ell predica amb l'exemple i quan va decidir cobrar per les bosses de plàstic va prendre una mesura "impopular, molesta i arriscada" però que ha suposat per al conjunt de l'Estat un estalvi de 300 milions d'euros o, el que és el mateix, un 0,02% del PIB.
En aquesta línia, el president de Mercadona ha volgut transmetre el missatge que els ciutadans no poden esperar que els governs i les administracions els treguin les castanyes del foc i per això apel·la a "desincentivar l'atur" o a combatre decididament "l'absentisme injustificat". Per Roig, aquests dos factors han portat a llançar 18.000 milions d'euros "a les escombraries" i a posar bastons a les rodes de la millora de la productivitat.
La clau per sortir de la crisi, segons Roig, és justament augmentar la productivitat encara que això obligui a sacrificar el nivell de vida. Amb tot, el president de Mercadona creu que si es prenen mesures en aquest sentit fins i tot acabaran "sobrant diners" per sortir de la crisi.
Les recomanacions individuals no han estat les úniques que ha volgut posar de manifest el que és un dels empresaris més exitosos de l'Estat, tant pel que al compte de resultats com a la valoració de les condicions laborals per part dels treballadors. A banda del discurs dirigit als ciutadans, Roig també ha mirat als polítics. Els ha aplaudit per la reforma laboral, encara que creu que ha quedat curta; però valora que es faci costat a l'empresari perquè és qui crea riquesa. Diu que les retallades són necessàries si no es fan a la babalà.
Roig aposta per estrènyer el cinturó perquè no es pot continuar amb els malbaratament de temps passats, però posa sobre la taula l'adopció de mesures dissuasòries a la sanitat, l'educació o la justícia per acabar amb el convenciment que "tot és gratis". En aquest sentit ha fet veure que ell predica amb l'exemple i quan va decidir cobrar per les bosses de plàstic va prendre una mesura "impopular, molesta i arriscada" però que ha suposat per al conjunt de l'Estat un estalvi de 300 milions d'euros o, el que és el mateix, un 0,02% del PIB.
