El president de Xile, Sebastián Piñera, la setmana passada en un acte públic (EFE)

El president de Xile evita la destitució en l'impeachment pels Papers de Pandora

L'oposició no ha aconseguit prou vots al Senat contra ell pel conflicte d'interessos en la venda el 2010 d'un projecte miner propietat de la seva família

Josep Maria Camps ColletActualitzat

El president de Xile, Sebastián Piñera, ha quedat absolt aquest dimarts després que el Senat del país ha rebutjat destituir-lo per la seva implicació en els Papers de Pandora.

L'oposició necessitava que almenys 29 dels 43 senadors, les dues terceres parts, votessin contra ell per manca d'integritat i honradesa i per haver "compromès l'honor de la nació".

Però finalment només ha aconseguit 24 vots a favor de la primera acusació i 22 la segona, totes dues basades en informacions periodístiques fetes públiques aquest octubre.

El Senat de Xile durant la sessió d'impeachment contra el president del país, aquest dimarts a Santiago de Xile (EFE)

Mina Dominga

Segons aquestes informacions, el 2010 Piñera va vendre en un paradís fiscal accions d'un projecte miner de ferro i coure, Mina Dominga, de la qual la seva família era la principal accionista.

El govern encapçalat per Piñera s'ha mostrat satisfet de l'absolució i ha afirmat que les acusacions no tenien "cap fonament":

"Ha estat una acusació sense cap fonament constitucional ni legal, basada en fets falsos o simples conjectures, hàbilment relatades que només han respost a una lògica electoral."

El principal argument de Piñera, que al Senat ha estat defensat pel seu advocat, era que no va intervenir en la venda de les accions, sinó que havia estat "inversionista passiu".

En contra d'ell han parlat tres diputats de l'oposició, que han assegurat que va actuar "sense ètica", i que hi va haver conflicte d'interessos, perquè Piñera el 2010 ja era president del país.

El diputat Jaime Naranjo en la seva maratoniana intervenció, el 8 de novembre a Santiago de Xile (EFE)

15 hores parlant per un vot

El judici polític o impeachment a Piñera va engegar-se dilluns de la setmana passada, 8 de novembre, quan l'oposició va aconseguir els vots necessaris al Congrés per enviar el cas al Senat.

Van votar a favor 78 dels 155 diputats, després que el diputat Jaime Naranjo parlés durant més de 15 hores per donar temps que un altre sortís de la quarantena pel coronavirus i pogués votar.

Diputats de l'oposició donen suport a Jaime Naranjo en la seva maratoniana intervenció, el 8 de novembre a Santiago de Xile (EFE)

Tot plegat enmig de la campanya per a les eleccions presidencials, que se celebren aquest diumenge, 21 de novembre, en què s'ha de decidir qui substituirà Piñera.

L'actual president, doncs, podrà completar el seu mandat, que acaba el març de l'any que ve.


El cas passa als tribunals

Piñera, però, pot trobar-se d'aquí poc temps davant d'un tribunal ordinari, perquè la Fiscalia ha obert una investigació per possibles delictes fiscals i de suborn per la venda de Mina Dominga.

Aquest cas ja va ser desestimat per la justícia xilena el 2017, però els papers de Pandora han aportat més documents que ara poden incriminar Piñera, que és un dels homes més rics del país.

El motiu és que la venda del projecte miner la van formalitzar a les illes Verges els seus fills a un home de negocis amic seu per 152 milions de dòlars amb una clàusula polèmica que ara s'ha desvelat.

Et pago si no hi ha protecció ambiental

La clàusula especificava que el tercer i l'últim pagament de la venda només es faria si l'estat xilè no protegia ambientalment la zona on és la mina, a la regió de Coquimbo.

Aquesta protecció va ser promoguda durant el primer mandat de la presidenta Michelle Bachelet, del 2006 al 2010, perquè és una zona amb molta biodiversitat i espècies en risc d'extinció.

I això és el que va passar: durant el primer mandat de Piñera, del 2010 al 2014, no va haver-hi protecció ambiental i el tercer pagament es va fer tal com especificava el contracte.

 

 

ARXIVAT A:
Xile
Anar al contingut