El president Torra, inhabilitat: quins escenaris s'obren? Recanvi, eleccions...
Quim Torra, president de la Generalitat:
"A mi qui em pot inhabilitar és el Parlament de Catalunya, que és on rau la sobirania dels catalans."
S'haurà de veure com casa aquesta afirmació del novembre passat del president de la Generalitat amb la sentència condemnatòria: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'inhabilita un any i mig per desobediència.
Ara començarà un recorregut judicial a partir dels recursos en contra de la sentència. Les parts tenen 20 dies per presentar-los. Durant aquest temps, Torra pot mantenir-se a la presidència, tal com explica Xavier Rodríguez Pardo, advocat penalista:
"Fins que aquesta sentència del Suprem no sortís -que, tenint en compte els terminis del tribunal, poden passar deu mesos-, amb la llei a la mà, una hipotètica inhabilitació no tindria cap efecte."
Si el Suprem ratifica la inhabilitació, Torra sí que haurà de deixar el càrrec. El vicepresident Aragonès el substituiria, faria consultes amb els grups del Parlament i proposaria un nou candidat a president en 10 dies. Si, feta la primera votació, passen dos mesos sense acord ni candidat investit, Aragonès hauria de convocar eleccions.
Torra també podria convocar els comicis mentre la sentència no sigui ferma. Però amb una prohibició, marcada en la llei de règim electoral: ell, encara que no estigués inhabilitat, no podria ser candidat perquè ha estat condemnat per un primer tribunal per un delicte -el de desobediència- contra l'administració pública.
Segons ha explicat Xavier Rodríguez Pardo, aquesta modificació de la llei de règim electoral, que es va introduir el 2011, ha rebut crítiques:
"El que es critica és que s'entén que pot suposar una vulneració del principi de presumpció d'innocència."
Recanvi o eleccions
Mentre la inhabilitació no sigui ferma, l'altra opció del president seria proposar una persona perquè el substitueixi fins al final de la legislatura.
La persona triada hauria de ser diputada de Junts per Catalunya i superar un debat d'investidura. I aquest seria el principal escull, perquè en cap cas no tindria garantida la majoria de vots.
Sobre la taula hi hauria els noms de dues dones vinculades al món municipal: Elsa Artadi, exconsellera de la Presidència de Torra i presidenta del grup municipal de Junts per Catalunya a Barcelona, i Marta Madrenas, alcaldessa de Girona.
El problema és que no sembla que cap de les dues estigui disposada a fer aquest pas, i és que assumir el càrrec ara podria representar un fort desgast polític.
De fet, a Esquerra hi ha veus que s'han posicionat en contra d'aquesta possibilitat. Com Dolors Bassa, que, fa poc, responia per escrit a Catalunya Ràdio des de la presó:
"No podem anar posant gent a dit a la presidència i -hi afegia-, si l'inhabiliten, eleccions."
Qui encapçalaria la llista de JxCat en unes eleccions anticipades?
Marta Madrenas, Laura Borràs i Quim Torra, en un acte electoral de JxCat el novembre passat (ACN)
L'opció de fer eleccions anticipades la va descartar el mateix Torra el 21 de novembre, que, tot i això, hi afegia:
"També vivim uns temps en què les coses tampoc no depenen exclusivament del dit del president, sinó dels entorns, de les situacions, etc. Jo, avui descarto totalment qualsevol avançament electoral."
El que té clar, però, és que no repetiria com a candidat:
"Sempre he dit que no, que no em tornaria a presentar a cap altra elecció."
El president Puigdemont podria ser una aposta guanyadora de JxCat si aconseguís la immunitat com a eurodiputat. Possiblement no entraria a l'estat espanyol, però podria viure a terres catalanes, per exemple a Perpinyà, ben a prop de casa seva.
La immunitat li permetria ser candidat, amb Laura Borràs de número 2. Si aquesta situació no s'acaba fent realitat, l'exconsellera i diputada a Madrid, molt pròxima a Torra i a Puigdemont, tindria molts números per ser la cap de llista de Junts per Catalunya.
