Per què es dispara el preu de la llum?

El preu de l'electricitat no afluixa i es manté als voltants dels màxims històrics. La pujada d'aquest gener trenca la tendència de preus baixistes dels darrers dos anys. De fet, el 2020, degut a la caiguda de la demanda pel confinament, ha estat un any de preus especialment baixos, de mitjana van rondar els 33.96 euros el MWh.

El repunt d'aquests dies supera fins i tot l'anterior pic de preus que es va viure a l'hivern del 2017.

Com es fixen els preus de l'electricitat?

Un mercat majorista casa oferta i demanda dels productors d'energia i dels compradors (les comercialitzadores). Els preus es decideixen amb un dia d'antelació, això vol dir que els preus d'avui ja es van decidir ahir. I de fet, qualsevol client pot consultar-los a la pàgina web de l'OMIE, l'operador d'aquest mercat.  

Red Eléctrica és l'encarregada de fer una previsió dels megawatts que es consumiran l'endemà, en funció de si és un dia festiu (menor demanda amb les fàbriques aturades) o feiner; també, influeix si les temperatures són extremes i la demanda es dispara, com passa ara enmig d'un temporal de fred.

A partir d'aquí, els productors d'electricitat fan les seves ofertes. Els primers a vendre-la són els que l'ofereixen més barata, que acostumen a ser les nuclears, que, com que no poden parar màquines així com així, i per assegurar-se que col·loquen la seva energia, sovint l'ofereixen a un preu mínim.

Després entren en joc els parcs fotovoltaics i eòlics, amb una matèria primera barata i que difícilment es pot emmagatzemar a gran escala. Si amb això no n'hi ha prou, es posen en funcionament les centrals hidràuliques i, com ha passat aquests dies, les plantes de gas. Una operació que es repeteix per cada hora del dia.

És a dir, que si les centrals tèrmiques venen la seva electricitat per sobre dels 80 euros megawatts hora, tots la cobraran a aquest preu encara que l'haguessin ofert més barata. És el que en el sector es coneix com "diners caiguts del cel". Uns diners dels quals es beneficien energies més barates.

Cost dels drets d'emissions

Els detractors d'aquest sistema diuen que és pervers i s'hauria de redissenyar. Perquè, per exemple, costos que tenen les centrals tèrmiques de gas i carbó, com els drets d'emissió de CO2 que han de comprar per la contaminació que produeixen amb el gas, i que per tant, inclouen en el seu preu final d'oferta, acaben sent un benefici per la resta de tecnologies netes. Aquestes no necessiten pagar-los perquè no contaminen, però en canvi, per aquest sistema de fixació de preus els acaben cobrant.

Altres però defensen el sistema. D'entrada, perquè creuen que retribuir cada tecnologia en funció del seu preu inicial no tindria gaire efecte, perquè les empreses generadores s'adaptarien canviant la manera com ofereixen l'electricitat al mercat. A més, recorden que és un sistema similar al de la resta de països de la UE.

Aquests alts i baixos com afecten meva factura?

D'entrada, hem de saber quin contracte tenim. I això, que sembla obvi, no ho sap tothom. De fet, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, només 1 de cada 4 persones sap si està al mercat lliure o al regulat. I això és una dada bàsica per saber si la pujada les afectarà o no.

A les que estiguin al mercat lliure -i són gairebé el 60% dels clients-, la pujada no les afectarà perquè o bé ja paguen una tarifa plana o ja han pactat un preu fix del kilowatt/hora. Ara bé, per contra, també és cert que no es poden beneficiar de les baixades de preu, com l'última, que es va produir durant el confinament.

L'increment de preus afecta, per tant, aquells consumidors que tenen el que se'n diu "tarifa regulada" o PVPC (preu voluntari del petit consumidor). Una tarifa a la qual poden acollir-se els que tenen una potència contractada de menys de 10 kWh. Una tarifa pensada només per a ús domèstic, doncs, i no per a empreses, que ofereixen només determinades comercialitzadores.

I ho notaran gaire aquests clients? Doncs dependrà del manteniment d'aquests preus en el temps. Amb tot, hem de recordar que l'increment afecta només una part de tot el que paguem a la factura, concretament al 35% de la factura, la que paguem pel cost de l'energia, i, per tant, si la situació es normalitza, l'efecte real pot quedar força diluït.

Què més es pot fer per rebaixar el rebut de la llum?

Associacions de consumidors i experts recorden que els preus de l'electricitat només són una part del que paguem a tota la factura, concretament el 35% del total. El gruix, un 40%, es deu a costos regulats, els peatges, com les xarxes de transport i distribució necessàries perquè l'electricitat ens arribi a la porta de casa, però també tota una infinitat de conceptes com el deute elèctric acumulat durant anys o les primes a les renovables. Finalment, el 25% restant que paguem correspon a impostos, l'IVA i l'impost d'electricitat.

Segons dades d'Eurostat, el preu de l'energia a Espanya sense impostos i sense peatges està per sota de la mitjana europea. De fet, França, Itàlia, Alemanya i Regne Unit la paguen més cara.

El fet diferencial el marquen els peatges, els recàrrecs que inclou la factura més enllà del cost de l'electricitat; per exemple, el transport i distribució de l'electricitat, les primes a les renovables i el dèficit de tarifa. Si els afegim, la factura de la llum a Espanya s'enfila i passa a ser la setena més cara de la Unió Europea.

Fem un últim pas, sumem-hi també l'IVA. Llavors la factura espanyola és la cinquena més cara de tota la Unió Europea.

Una altra reforma en marxa

Es per això que moltes veus reclamen reformes per reduir els peatges i els impostos que acompanyen la factura. Precisament el govern espanyol prepara una reforma del sistema elèctric per treure de la factura de la llum les primes de les renovables que paguem mensualment a la factura dins el capítol dels peatges. Es preveu crear un Fons per la sostenibilitat del Sistema Electric que segons el ministeri reduirà el rebut fins a un 13% de forma gradual fins el 2025.

Les primes suposen anualment una partida de gairebé 7.000 milions d'euros l'any que fins ara paguen només els clients d'electricitat; la idea és que, a partir d'ara, petroleres i companyies del gas també hi contribueixin, encara que, a la pràctica, això pot encarir el preu dels carburants o la factura del gas.

Des d'altres àmbits, es reclama al govern espanyol rebaixar l'IVA del 21%, com ja fan d'altres països. França, per exemple, paga un 20%, Alemanya un 19% i Itàlia un 10%.