El preu de l'edifici de Correus de Via Laietana encalla el nou centre d'economia digital

El projecte d'instal·lar un espai d'economia digital, formació i recerca a les actuals oficines de Correus de Ciutat Vella, a Barcelona, està encallat. La presentació, feta l'octubre del 2020, va acaparar titulars, i ara més de tres anys després, el projecte està parat. 

El que està encallant aquest projecte és la compravenda de l'edifici de Correus a la Via Laietana, segons ha pogut saber el 324.cat. Concretament, el preu de l'immoble és el punt de discòrdia entre dos dels impulsors de l'entesa, el Consorci de la Zona Franca (CZF), que hauria de comprar l'espai, i Correus, propietari de l'edifici. 

Fonts del Consorci afirmen que compten amb tres taxacions de l'edificació ubicada entre els carrers de la Fusteria, Hostal d'en Sol, Àngel Baixeras i la Via Laietana de Barcelona. La taxació més alta és de 18 milions d'euros i aquesta és la xifra que el Consorci està disposada a pagar. Ara bé, Correus demana molt més, perquè, segons aquestes fonts, tenen "una taxació molt desorbitada".

Preguntats sobre això, els portaveus de Correus han declinat dir "res sobre aquest tema".

Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona afirma que estan treballant "amb Correus i el CZF per recuperar les converses mantingudes l'any passat per tancar les condicions i termes de l'acord".

Converses discretes i un protocol d'intencions

Durant molt de temps i de manera discreta, el director general del Tech City Barcelona, Miquel Martí, va liderar les converses per cristal·litzar aquest pacte i ubicar a l'edifici, que actualment es troba infrautilitzat, un "hub" d'startups.

Més endavant i amb els estralls del coronavirus, el consistori barceloní va impulsar la Barcelona New Economy Week per explorar com la capital catalana havia de revitalitzar l'economia després de la pandèmia. Va ser en aquest context, el 7 d'octubre del 2020, quan l'alcaldessa Ada Colau, el llavors regidor Jaume Collboni, l'exministre José Luis Ábalos i el president del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro, van rubricar el document.

A la nota de premsa publicada en aquell moment s'afirmava que, "amb aquest acord, Correus cedeix l'espai a la ciutat perquè el Consorci el rehabiliti i l'Ajuntament en pugui fer ús com a equipament". Però, segons sembla, les condicions han anat virant i ara és el CZF qui vol ampliar el seu patrimoni immobiliari adquirint aquest edifici.

És més, en la mateixa nota, s'especificava que "a partir de la signatura, i en un termini màxim de dos anys, Correus cedirà els espais dels edificis principals perquè el Consorci de la Zona Franca de Barcelona en pugui tramitar el projecte de rehabilitació, redactar els estudis i les propostes necessàries per a la seva explotació i executar les obres d'adequació derivades i aprovades de l'acord".

Durant els següents mesos i anys, poc se n'ha sabut, del projecte, més enllà d'especulacions que calculaven que la rehabilitació rondaria els 53 milions d'euros i la voluntat de començar les obres a l'estiu del 2023 i posar en marxa el complex a partir del 2025. Però, de moment, no s'ha mogut res.

Segons fonts del Consorci de la Zona Franca, el que hi ha signat és un "document d'intencions" que "no comprometia" a res, en definitiva.

Fonts de l'Ajuntament de Barcelona s'excusen dient que "seguim treballant en aquest projecte tal com està definit si bé, pel que fa als calendaris, cal tenir en compte que hi ha hagut mesos d'aturada per les eleccions municipals i la manca d'interlocutor durant tot el procés electoral a Espanya".
 

Polèmica per la rehabilitació

Dos anys després de la signatura es va filtrar una imatge de com podria ser la rehabilitació de l'interior de l'edifici. L'immoble, de l'any 1927, és obra dels arquitectes Josep Goday i Casals i Jaume Torres i Grau i està catalogat com a bé cultural d'interès local.

El render de la possible rehabilitació mostrava com quedaria el vestíbul, i va aixecar suspicàcies davant d'una possible destrucció del patrimoni. L'Ajuntament va desmentir en aquell moment aquesta possibilitat.

L'ús d'aquest edifici també va aixecar polèmica perquè els veïns del Gòtic reivindiquen que s'hi instal·li un CAP.