El preu d'una investidura: comencen les negociacions amb la carta del finançament singular
Aquesta setmana el president del Parlament, Josep Rull, es reuneix amb els grups mentre els partits comencen a negociar una investidura que sembla que es farà esperar
Montse Castany Fulla
Sotscap de política de TV3
Converses n'hi ha hagut -contactes, diuen des dels partits-, i aquesta setmana comencen, en majúscules, les negociacions per la investidura d'un nou president de la Generalitat. Una investidura que, tot apunta, es podria fer esperar...
El nou president del Parlament, Josep Rull, comunicarà si hi ha candidat o no per sotmetre's a un debat d'investidura -la data límit que marca la llei és el 25 de juny- quan acabi la ronda de consultes amb els partits amb representació parlamentària. Una ronda que començarà dimarts amb els líders dels Comuns, Vox, PP, la CUP i Aliança Catalana. I dimecres es reunirà amb Junts, PSC i Esquerra.
ERC: ni cedir a pressions, ni pressa
Paral·lelament també agafen cos les negociacions entre partits. Esquerra i el PSC tenen agendada una reunió dimarts. Marta Rovira, en el primer Consell Nacional després de la desfeta electoral, que es va celebrar dissabte, avisava de com aniran les negociacions: parlaran amb tothom, no cediran a pressions i -deia- no tenen pressa. Tres premisses sobre la taula i també les primeres cartes amb les reivindicacions.
La secretària general dels republicans, que capitaneja les negociacions, deixa clar quin serà el cavall de batalla de les negociacions: la defensa d'un finançament singular per Catalunya i en subratlla les raons:
"Perquè sabem que hem de fer aquest primer pas abans d'aconseguir el referèndum, sabem que primerament hem d'aconseguir la sobirania fiscal."
Finançament singular, no singularitats
Per evitar malentesos o jocs de paraules que semblin una cosa que no són, Rovira aclareix què volen dir amb finançament singular i precisa que vol dir ser fora del règim comú, és a dir, tenir una relació bilateral, com al País Basc i Navarra: recaptar tots els impostos a Catalunya i invertir-los en funció de les necessitats del país. I encara aclareix més:
"No vol dir que acceptarem algunes singularitats en el marc de la negociació del finançament en funció del que altres estiguin disposats a acceptar o assumir... és el mínim exigible."
I envia un missatge directe a Salvador Illa i Pedro Sánchez si volen el suport dels republicans en una investidura:
"El PSC ha de saber que, si Pedro Sánchez no és capaç de moure fitxa en el tema del finançament singular, serà molt difícil que ERC li pugui donar suport. Salvador Illa ha de tenir ben present això, perquè nosaltres hem d'estar al costat de les necessitats del país. Per tant, la clau avui és més en mans del govern espanyol i Pedro Sánchez que no pas del PSC i Salvador Illa."
Els socialistes festegen ERC
La resposta dels socialistes a les peticions de Marta Rovira arribaven el diumenge. En un acte al Baix Llobregat, Salvador Illa, primer secretari del PSC i aspirant a la presidència de la Generalitat, es mostrava convençut que el govern espanyol ajudarà a millorar el finançament de Catalunya... i afegia pressió per ser escollit president:
"El govern espanyol vol donar resposta a la singularitat de Catalunya i la pluralitat d'Espanya, però necessitem que hi hagi, aquí a Catalunya, un govern per posar-se a la feina."
Enfront de les crítiques d'alguns barons socialistes i presidents autonòmics del PP, Illa defensa que la millora del finançament "no és cap privilegi, sinó una qüestió de justícia":
"Catalunya no pot ser la tercera a aportar recursos, i la catorzena de rebre'n."
El mateix Pedro Sánchez assegura que és factible un finançament singular per Catalunya, que és compatible "des del pla multilateral i, al mateix temps, articular un finançament singular per un territori tan important com Catalunya". Ho deia aquest diumenge en una entrevista a La Vanguardia en què no estalviava elogis a Esquerra:
"L'estabilització de la situació política a Catalunya no hauria estat possible sense el protagonisme d'ERC. Això s'ha de reconèixer. Sense el seu lideratge i compromís, no hi hauria indults ni amnistia. El futur de Catalunya, i en bona mesura d'Espanya, dependrà que es consolidi aquesta relació estratègica entre PSC i ERC".
La "singularitat" de què uns i altres parlen caldrà veure com es defineix amb detall. Ara per ara, els republicans l'equiparen al concert econòmic, però d'això -clarament- no n'ha parlat cap dels líders socialistes.
Però tornem a Salvador Illa i les seves opcions per ser president de la Generalitat. Illa necessita els vots d'Esquerra i els Comuns per la majoria absoluta de 68: 42 del PSC, 20 d'ERC i 6 dels Comuns. Ell mateix ha dit que no vol explorar cap altra via que no sigui la del govern progressista. Però, ara per ara, no té garantits els suports.
Fonts dels socialistes diuen que segurament Illa comunicarà al president del Parlament que necessita més temps, que no vol anar a una sessió d'investidura el dia 25 i que acabi en fracàs perquè no té els vots suficients. Afegeixen les fonts que no voldrien esgotar el termini de dos mesos fins al 26 d'agost i que a finals de juliol podria ser una bona data per escollir president.
Comprova amb el pactòmetre quines majories són possibles en el Parlament sorgit de les eleccions del 12 de maig:
Pels Comuns, o govern progressista o eleccions
La tercera pota d'un govern progressista són els Comuns que aquest cap de setmana van celebrar Consell Nacional. Jéssica Albiach va dir que només hi ha dues opcions possibles:
"Que li quedi clar a tothom, no hi ha una altra majoria possible: o govern progressista o repetició electoral, que és el que vol, el que desitja i pel que treballa Junts per Catalunya".
La líder dels Comuns assegura que seran exigents en les negociacions i que ja ha traslladat al PSC que un govern progressista es demostra amb les polítiques i no amb les sigles. Els Comuns diuen que posaran el focus en la crisi de l'habitatge.
Discreció de Junts
Carles Puigdemont és l'altre candidat que es vol postular per ser president en un debat d'investidura. Però no hi ha pressa. Junts i Puigdemont estan molt pendents de l'aplicació de la llei d'amnistia i del que decideixi el Tribunal Suprem perquè els exiliats puguin tornar a Catalunya.
L'expresident va dir que tornaria per ser present a la sessió d'investidura i, asseguren des de Junts, serà així sigui quin sigui el dia que es convoqui. Però està clar que, com més tard, més marge per al retorn i més marge per negociar.
Fonts de Junts diuen que negocien amb Esquerra i que ho fan discretament, amb la mateixa discreció que es van portar les negociacions per la mesa del Parlament i que van acabar amb majoria independentista i un president de Junts, Josep Rull. Esquerra confirma que hi haurà reunions amb Junts aquesta setmana, però Marta Rovira també feia aquest retret als de Puigdemont:
"A Junts li demanem que presentin propostes, al president Puigdemont també li toca explicar quin projecte té pel país quan torni, perquè no el sabem".
Amb un acord entre Junts i Esquerra no n'hi ha prou per escollir Carles Puigdemont com a president, cal l'abstenció del PSC. I Salvador Illa ja els ha dit, amb diferents idiomes, que els socialistes no s'abstindran. Però des de Junts no es posen nerviosos i diuen que s'ha d'anar pas a pas.
L'acte equivalent, una opció que només s'ha fet un cop
Sembla que cap dels candidats, ni Salvador Illa ni Carles Puigdemont, vol arriscar-se a una investidura fallida. El president del Parlament té la decisió a les seves mans i ja va dir que valoraria tant la voluntat dels candidats a optar a ser president, com també els suports que tenen.
Una opció seria que Rull designés un candidat, ja sigui Illa o Puigdemont. O bé el president del Parlament podria comunicar al ple del dia 25 que no hi ha candidat, el que s'anomena "acte equivalent". El rellotge es posaria en marxa: dos mesos per intentar escollir un president o convocatòria automàtica de noves eleccions.
L'anomenat "acte equivalent" només s'ha fet una vegada al Parlament. Va ser quan, el setembre del 2020, es va inhabilitar el president Quim Torra per un delicte de desobediència per no retirar una pancarta a favor dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat.
Les forces independentistes van acordar no presentar cap nou candidat. El llavors president de la cambra, Roger Torrent, va comunicar al ple que no hi havia candidat i va posar en marxa el compte enrere que va acabar amb les eleccions del 14 de febrer del 2021.
