El primer govern democràtic d'Europa sentenciat a presó

14 d'octubre del 2019. La data en què el Tribunal Suprem del regne d'Espanya ha condemnat a presó el govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament i els líders d'Òmnium i l'ANC.

No hi ha precedents a l'Europa democràtica i contemporània d'una condemna de presó a un govern local escollit democràticament amb majoria parlamentària. Una sentència històrica que, salvant les distàncies, alguns han comparat a la que, el 1935, va condemnar a 30 anys de presó el president Companys i els seus consellers per declarar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola l'octubre del 1934. La república els va amnistiar el 1936 però el president Companys va ser afusellat demà farà 79 anys pel règim franquista.

La sentència del procés remata el fracàs de la política per solucionar un conflicte polític. Ara caldrà veure si acosta o allunya una veritable solució política. La que demanaven els mateixos consellers quan van declarar, la que Pedro Sánchez va reconèixer que calia i la que el govern català ha estat anys reclamant. Caldrà que l'independentisme trobi un horitzó compartit fins ara impossible. Caldrà que el govern espanyol, l'actual en funcions o el que surti del 10N, posi sobre la taula una proposta capaç de convèncer aquells que ja el 2010 el president Montilla advertia que caurien en la desafecció davant d'un Constitucional que retallava l'Estatut que havien votat.

"Si l'autodeterminació és delicte, jo em declaro culpable i reincident." La frase és de la declaració de David Fernàndez al judici. La contradicció entre el que diu la sentència i el que creuen milers de ciutadans i els partits que actualment tenen majoria al Parlament fa preveure indignació al carrer que caldrà mesurar i gestionar. L'amenaça d'un nou 155, el judici per desobediència al president Torra, els advertiments del TC al president Torrent i la mesa del Parlament... tot pretén un efecte balsàmic que freni l'independentisme. Però la normalitat política en una democràcia europea amb polítics empresonats es fa difícil d'imaginar.

El president Quim Torra ha estat mesos madurant la resposta a la sentència. Ha dit que és l'hora de tornar a exercir el dret a l'autodeterminació i de la confrontació democràtica i pacífica amb l'estat espanyol. Ara vol que l'epicentre de la resposta sigui al Parlament. I descarta que convocar eleccions sigui una possible resposta. Reforçar el govern per afrontar una nova etapa podria ser una opció, sense que fos un govern de concentració, que els comuns i la CUP ja han descartat.

El 10N, però, serà un termòmetre inesperat al qual tots els partits se sotmetran i una primera resposta possible en forma de vots al que els ciutadans pensin que cal o no cal a Catalunya. La Junta Electoral eliminarà de les llistes els presos un cop condemnats però no podrà eliminar l'efecte de la sentència en una campanya que, abans que comenci, ja ha demostrat, en l'àmbit espanyol, que tindrà Catalunya en el seu epicentre.