El primer ministre d'Etiòpia, Premi Nobel de la Pau 2019 per la reconciliació amb Eritrea

El primer ministre de la República Federal d'Etiòpia, Abiy Ahmed Ali, ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau 2019. L'Institut Nobel de Noruega l'hi ha concedit "pels seus esforços per assolir la pau i la cooperació internacional i en particular per la seva decisiva iniciativa per resoldre el conflicte fronterer amb el seu veí Eritrea".

L'organització ha fet saber el premi amb aquest tuit:

BREAKING NEWS:
The Norwegian Nobel Committee has decided to award the Nobel Peace Prize for 2019 to Ethiopian Prime Minister Abiy Ahmed Ali.#NobelPrize #NobelPeacePrize pic.twitter.com/uGRpZJHk1B

— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 11, 2019

Enginyer, polític i militar

Abiy Ahmed Ali va néixer a Beshasha el 15 d'agost de 1976. És enginyer informàtic i militar. Ocupa el càrrec de primer ministre des del 2 d'abril del 2018.

És president del Partit Demòcrata Oromo i líder del Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop, coalició que governa des del 1991.

Segons informa l'Institut Nobel de Noruega, Etiòpia i Eritrea, immerses en una llarga guerra per l'establiment de la frontera, van restablir els relacions diplomàtiques el juliol del 2018. L'Institut atribueix la major part del mèrit al president etíop.

El premi està dotat amb 9 milions de corones sueques, una mica menys de 900.000 euros.

Accions externes i internes

Segons el Comitè Nobel, el premi també vol reconèixer tots els actors que estan treballant per la pau I la reconciliació a Etiòpia I les regions de l'est I el nord-est d'Àfrica.

També reconeix que la pau no s'assoleix només amb les accions d'una part I per això recorda que "quan Abiy va oferir la mà, el president Afwerki li va agafar per formalitzar el procés de pau entre tots dos països". Isaias Afwerki és president d'Eritrea des del 1993, quan el país assolí la independència.

En política interna, considera que Abiy Ahmed ha iniciat "importants reformes que donen a molts ciutadans esperança d'una vida millor i un futur més brillant".

Entre altres coses, explica que en els seus primers 100 dies com a president del govern va desfer l'estat d'emergència, va garantir l'amnistia a milers de presos polítics, va eliminar la censura de premsa, va legalitzar grups opositors, va destituir líders militars i civils sospitosos de corrupció i va incrementar de forma significativa la influència de les dones en la política i la vida comunitària etíop. També es va comprometre a enfortir la democràcia amb eleccions lliures.

El Comitè li reconeix també la participació en altres processos de pau i reconciliació: la mediació entre Kenya i Aràbia Saudita en el seu conflicte per una àrea marina i la participació en les negociacions del règim militar del Sudan amb l'oposició.

Un premi precipitat?

Etiòpia és un país amb moltes llengües i pobles i, segons els observadors internacionals, més de 3 milions d'etíops han estat desplaçats internament. Cal afegir-hi l'arribada de nombrosos exiliats que fugen de països veïns.

Per això, el Comitè reconeix que queden molts reptes. Per avançar-se a les critiques que poden jutjar precipitat el Premi Nobel d'aquest any, el Comitè creu que "és ara quan els esforços d'Abiy Ahmed mereixen reconeixement i necessiten encoratjament". Esperen que el premi enforteixi la feina del primer ministre d'Etiòpia.