El protocol de la discòrdia a les Canàries i el xoc polític per l'acollida de menors migrants

"Deixem-nos de soroll, deixem-nos de confrontació política." És el clam que fa el coordinador de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat a Canàries des de fa dies.

I és que la polèmica entre administracions per l'acollida dels menors persisteix i s'aprofundeix encara més amb el recurs de la Fiscalia al protocol aprovat pel govern canari.

Però, què diu exactament aquest protocol? Canàries s'està desentenent d'acollir els nens i nenes que arriben d'Àfrica? Per què no es troba una solució que aglutini els tres grans partits implicats?
 

El protocol de la discòrdia

"Un desordre." Així defineix el govern canari l'entrega dels menors per part de la Policia Nacional als funcionaris del sistema de protecció canari. I ho posa per escrit en el protocol que va aprovar el 12 de setembre.

En el text, el govern canari demana que abans que l'Estat li entregui els menors que ha d'acollir, es compleixi amb uns requisits mínims. Per exemple, una fotografia que relacioni el menor amb el seu nom.

"No podíem continuar rebent els nens d'aquesta manera", diu a TV3 el viceconseller de Benestar de les Illes Canàries, Francisco Candil. "Com una espècie d'albarà amb noms, sense foto, sense empremtes dactilars..."

De fet, el text del govern canari recull que tal com s'estava fent la derivació dels nens amb els recursos de les illes s'han generat "confusions d'identitats entre menors".

El president de l'arxipèlag, Fernando Clavijo, ha insistit els darrers dies que "demanar que es ressenyi correctament els menors no va en contra de l'Estat, sinó que va a favor de la seguretat dels nens".

I ha argumentat que demanen, simplement, que es compleixi un altre protocol, en aquest cas del govern espanyol de l'any 2014, que ja recollia els requisits d'identificar els menors amb empremtes i fotografies.

Però aquestes exigències del govern canari, la Fiscalia les ha interpretat com una manera de posar traves en l'acollida dels nens que arriben en pastera i com una excusa per dilatar la seva entrada en els centres de competència autonòmica.

Per aquest motiu, la Fiscalia va avisar a l'executiu canari, format per Coalició Canària i el Partit Popular, que podria incórrer en un delicte d'abandonament de menors. Aquest dimecres, finalment, ha anunciat que recorre el protocol i en demana la suspensió a la justícia.

"De la mateixa manera que la Fiscalia és molt exigent quan el menor arriba a Canàries, potser hauria de ser igual d'exigent respecte als moments anteriors, quan la competència és de l'Estat", deia Clavijo en resposta al recurs.

El sistema d'acollida de menors, col·lapsat

Que les places d'acollida dels nens i nenes a Canàries han quedat sobrepassades és una realitat. En pocs mesos el govern canari ha obert una quarantena de centres de menors, i ha passat de 39 a 82 recursos.

I, tot i això, continuen tenint menys places habilitades, 4.300, que els nois i noies que tenen en acollida, 5.200.

"Quant temps més podem seguir en emergència? Això no és obrir recursos com si fossin xiringuitos. Han de tenir unes condicions especials, perfils adequats, mediadors, traductors...", reitera Candil.  

El viceconseller de Benestar Social explica que des que van donar el cop sobre la taula, els policies han canviat la manera com els fan el traspàs dels menors. "Ara almenys han deixat d'escriure els noms a mà."

Representants dels policies diuen a TV3 que sempre s'ha identificat a tothom com cal, però admeten que fer front a tot és difícil quan ja fa gairebé dues dècades que arrosseguen manca de personal.

"Tenim una plantilla que data del 2008", lamenta César Barrientos del Sindicat Unificat de Policia a Canàries. "Hem de fer front a un augment de població del 25%, a un increment del turisme del 15% i, a més, a la crisi migratòria. Evidentment, és lògic pensar que no podem fer-nos càrrec de tot això".

Barrientos xifra el dèficit d'agents a Canàries en 600 policies i qualifica de "curiós" que el govern autonòmic els assenyali. "És que abans es feien bé les coses i ara no? El problema és que ells no han arribat a cap acord amb el govern central."

Qui acaba havent de gestionar la dificultat d'identificar els menors és la Fiscal d'Estrangeria de Canàries. Teseida García és qui ha de dirimir si un noi ha arribat ja a la majoria d'edat, o encara no.

Molt sovint li toca encarregar les proves de determinació de l'edat: una radiografia de la mà esquerra i una de panoràmica de la dentadura. I la voluntat, explica, és de veure'ls i escoltar-los en tots els casos. Però en això, també es troba amb manca de recursos.

"M'agradaria escoltar-los a tots, perquè és el dret que tenen d'acord amb la Convenció sobre els Drets de l'Infant. El dret d'audiència i l'interès superior del menor són drets fonamentals. Però no tenim ni els mitjans, ni els intèrprets, ni funcionaris suficients per escoltar tots els menors", lamenta García.

El repartiment obligatori de menors, en l'aire

"No permetem que els nens i nenes quedin en situació de desemparament per una qüestió de disputa política". Ho reivindica Juan Carlos Lorenzo, coordinador a Canàries de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR).

Lorenzo defensa que la solució al conflicte, i de fet l'origen de l'enfrontament actual, passa per "establir un model vinculant de distribució territorial dels menors estrangers en totes les comunitats autònomes".

Una proposta que va quedar penjada aquest estiu en no aprovar-se la reforma de la llei d'estrangeria i que podria ser la clau per a la descongestió de les Illes Canàries.

"Trobem a faltar no només atendre l'emergència, sinó tenir una mirada llarga", deia fa uns dies a TV3 el viceconseller de Drets Socials del Cabildo d'El Hierro, Amado Carballo.

La fiscal Teseida García recorda que Espanya i Europa estan envellides i amb falta de natalitat i que cal tenir en compte aquesta situació. "Les persones que venen ho fan amb força per treballar, poden ser formades i poden ser integrades en la societat."
 

L'acollida dels adults, sense tantes dificultats

"Quan van arribar els terroristes ens van expulsar de casa. Sovint entraven de nit. A uns ens peguen, a altres els maten, destrueixen totes les nostres coses..."

Ens ho explica Samake Salif, un jove malià de 21 anys, a la sortida del centre Canarias 50, el principal recurs on es porten les persones adultes arribades a Gran Canària en embarcacions precàries.

A diferència d'altres anys, ara molts dels acollits provenen de Mali. Més de 1.000 dels menors arribats a les illes aquest any són malians, i ja són la tercera nacionalitat en nombre de persones.

Una altra dada: l'any passat van ser 112 els malians que van arribar a les Canàries, entre gener i març. Aquest any, en el mateix període, han estat 6.980, segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

Mentre no són derivats a la Península, els adults s'estan en aquest recurs de Las Palmas de Gran Canària. Un antic regiment militar que el Ministeri de Defensa va cedir al Ministeri de Migracions a finals del 2020, en plena crisi d'acollida.

En aquell moment, ja feia setmanes que més de 2.300 persones s'acumulaven al moll d'Arguineguín, al sud de Gran Canària. El centre de Canàries 50 va ser la solució que es va trobar per evitar el que es va conèixer com "el moll de la vergonya".

Ara, pràcticament quatre anys després, les derivacions a la Península es fan amb més agilitat i l'ocupació de les places al centre de Las Palmas es manté al 58%.

"La cadena està funcionant perfectament", descriu José Antonio Rodríguez Varela, responsable autonòmic de Creu Roja per a la primera resposta d'emergència per a la població migrant. "Moltes de les persones ja no són a les illes perquè, de fet, l'objectiu és que els centres quedin prou desocupats per poder continuar atenent les persones que puguin arribar".

I és que ara comença l'època de calma al mar, i totes les fonts consultades coincideixen a dir que les arribades d'aquí a final d'any faran que se superin les xifres dels anys anteriors.

La Creu Roja destaca que, si bé abans tenien unes carpes inflables que es muntaven i desmuntaven cada vegada que arribava una pastera a Arguineguín, ara almenys ja tenen unes instal·lacions fixes al moll que asseguren una atenció més digna.

"Aquí han mort moltes persones, majoritàriament d'hipotèrmia", relata Rodríguez Varela. "I després hem d'atendre les afeccions que en poques hores d'arribar s'aguditzen: cremades, erosions, deshidratació...".

Constata que ara arriben famílies completes, amb els fills molt petits, i també nens sols. Sobre el fet que molts d'ells siguin malians, i d'altres països amb conflictes o amb terrorisme, com Burkina Faso, CEAR es mostra preocupat.

"No tenim el múscul burocràtic suficient per poder gestionar bé les cites d'asil i els procediments de resolució", adverteix Lorenzo. "Estem deixant fora un nombre ingent de persones i els estem abocant a una situació d'inseguretat jurídica."

D'incertesa en tenen dues dones amb qui parlem abans de marxar de Canarias 50. Una d'elles és Tata Samuka, maliana de 19 anys. Ella no va poder anar a l'escola. Ara fa un mes que és al centre, després de passar 11 dies a la pastera. "Vaig venir tota sola. Aquí s'hi està bé. No hi ha guerra, com a Mali."

La Djenebou ens respon mentre la seva filla de cinc anys es mou pel seu voltant en una bicicleta petita sense pedals. Ha deixat un altre fill, de dos anys, a Mali. "Ara és amb la meva germana, que no ha vingut. Com a nen es podrà desenvolupar millor que no pas ella".

Va perdre el pare fa pocs anys i la mare es va quedar sola. "Tenia clar que havia de venir, per poder treballar, guanyar diners i ajudar-la. I ara, la meva filla i jo estem cansades, però som aquí. A la pastera pensava: 'O morim, o arribem.' He pogut arribar".