El PSOE i Podem intenten driblar el veto del PP en la renovació de la cúpula judicial

El PSOE i Unides Podem han presentat una proposició de llei per reformar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i superar l'actual bloqueig per la falta d'acord amb el PP.

L'objectiu de la reforma legislativa és que el Congrés i el Senat puguin escollir els vocals del poder judicial que els pertoca per majoria absoluta.

Ara es necessita una majoria més àmplia. Aquesta modificació també limitaria les competències de l'òrgan de govern dels jutges si està en funcions, com és el cas actual.

La proposta dels morats i els socialistes rebaixa la majoria necessària al Congrés i al Senat per escollir 12 dels 20 membres del Consell General del Poder Judicial.

Ara s'ha d'aprovar per tres cinquenes parts de l'hemicicle, però amb la reforma es podrien escollir per majoria absoluta en una segona votació.

D'aquesta manera el PP no podria bloquejar aquestes eleccions perquè es podrien aprovar, per exemple, amb la majoria de la investidura.

La ministra portaveu, María Jesús Montero, ha acusat els populars de deslleials i anticonstitucionals.

"No hi ha cap actitud, cap intenció, per part del Partit Popular, de complir amb la seva obligació constitucional exercint una mena d'insubmissió, de rebel·lió constitucional que no s'entén, i molt menys per un partit que s'autoproclama constitucionalista enfront d'altres partits."

La portaveu socialista, Adriana Lastra, aposta que serà un tràmit ràpid. Assegura que "en uns dos mesos podria entrar en vigor aquesta modificació de la llei orgànica del poder judicial".

Lastra ja ha destacat que el mateix president del CGPJ, Carlos Lesmes, ha reclamat en diverses ocasions als grups que activessin aquesta renovació i que la Comissió Europea també ho ha demanat.

La proposta pivota sobretot en dos articles, el 570 i el 572, i, segons la portaveu socialista, recull un sentit semblant a la proposta impulsada pel govern del PP el 2013.

Per aquesta via parlamentària es guanya temps. Si fos el consell de ministres el que impulsés la reforma com a projecte de llei, s'haurien de demanar informes a diversos organismes, cosa que retardaria l'aprovació.

En el sistema d'elecció, segons el text registrat, s'estableix que cada una de les cambres escollirà en votació única i per majoria de tres cinquenes parts els sis candidats de la carrera judicial.

La novetat de la reforma és que en cas de no aconseguir-se la majoria "es procedirà a fer una nova votació, 48 hores després, en què la cambra corresponent escollirà els sis vocals del torn judicial per majoria absoluta".

Crítiques de l'oposició

Els portaveus dels diferents partits de l'oposició han deixat clar que es tracta d'una decisió que ataca "la independència judicial" i han qualificat la proposta de "frau". El PP, Cs i Vox volen portar al Tribunal Constitucional (TC) la reforma de la llei.

De fet, el més contundent de tots ha estat el líder dels populars, Pablo Casado, que, en una piulada a Twitter, ho ha considerat un "atropellament a la legalitat" i ha avançat que acudirà a les institucions i tribunals europeus si el govern del PSOE i Unides Podem l'acaba tirant endavant.

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha qualificat de "cop sense precedents" a la justícia i de "vergonyosa" la reforma que han plantejat el PSOE i Unides Podem, que, segons ella, polititza encara més l'òrgan de govern dels jutges.

La reforma exprés per modificar la llei actual de nomenaments del Consell General del Poder Judicial ha estat rebuda amb crítiques tant en l'òrgan de govern dels jutges com en la majoria de les associacions -que la qualifiquen d'inconstitucional-, excepte Jutges per la Democràcia, que ho veu com una alternativa al bloqueig actual.

Fa gairebé dos anys que el màxim òrgan de govern dels jutges s'hauria d'haver renovat. El bloqueig polític ha fet que el Consell General del Poder Judicial estigui en funcions des del desembre del 2018, amb Carlos Lesmes al capdavant.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja va amenaçar a principis d'octubre de canviar la llei per elegir els membres del Consell, si el Partit Popular es negava a pactar la renovació de l'organisme.