El PSOE perd la majoria absoluta al Senat i es queda sense la clau del 155

El PSOE ha perdut la majoria absoluta al Senat, que va aconseguir en les eleccions generals del 28 d'abril. Sense la majoria absoluta a la cambra alta, els socialistes perden la clau per a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, per la qual cosa ara és imprescindible el PP. Els populars es recuperen de la caiguda de fa mig any i es consoliden com la segona força a la cambra.

Dels 208 senadors que hi havia en joc en les eleccions generals d'aquest 10N, els socialistes n'han obtingut 92, 31 menys que a l'abril. El PP, en canvi, n'ha obtingut 83, 29 més que el 28A. Esquerra, amb onze senadors, esdevé la tercera força a la cambra, seguida pel PNB, que en té nou.

Ciutadans i Unides Podem no aconsegueixen cap representant i es queden únicament amb els senadors per designació autonòmica. En canvi, irrompen per primera vegada a la cambra alta Vox, amb dos representants; Terol Existeix, també amb dos, i Coalició per Melilla, amb un.

Als senadors escollits per sufragi directe s'hi han d'afegir els 57 que designen els parlaments autonòmics, que varien en funció de la composició de les cambres de cada autonomia.

ERC arrasa a Catalunya i manté els 11 senadors

A Catalunya, Esquerra ha tornat a imposar-se i ha aconseguit 11 dels 16 escons que es disputen a les províncies catalanes, els mateixos que va obtenir en les eleccions del 28 d'abril. La resta dels senadors són tres per a JxCat i dos per al PSC.

A Barcelona, ERC ha aconseguit tres dels quatre senadors i l'altre ha estat per al PSC. A Girona, republicans i JxCat han empatat a dos representants; a Tarragona, tres senadors han anat per ERC i un per als socialistes; i, a Lleida, Esquerra també n'ha obtingut tres i JxCat un altre.

Cruz i Matamala aconsegueixen l'acta

Entre els candidats que han aconseguit acta de senador hi ha l'actual president de la cambra alta, el socialista Manuel Cruz, i l'empresari gironí Josep Maria "Jami" Matamala , amic de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Matamala, que va acompanyar Puigdemont a Bèlgica i va tornar a marxar a l'estranger quan es van dissoldre les Corts, ha estat el segon candidat més votat a Girona, darrere del republicà Jordi Martí.

La repetició electoral ha deixat fora del Senat el candidat de JxCat Roger Español, el votant que va perdre un ull l'1-O, i Rosa Lluch Bramon, filla de l'exministre Ernest Lluch, que concorria per En Comú Podem.

La cambra clau per aplicar el 155

El Senat, que fins ara no tenia protagonisme en les nits electorals, va agafar protagonisme l'octubre del 2017, quan s'hi va aprovar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, per primera vegada des de la restauració de la democràcia.

La cambra alta no participa en l'elecció del president del govern i no té un paper decisiu en l'aprovació de les lleis, però s'hi valida la intervenció d'una autonomia després que el govern espanyol n'activi el mecanisme.

Si la majoria de la cambra alta és diferent de la de l'executiu, pot dilatar tramitacions, crear comissions d'investigació o endurir el control al govern, però no té una especial transcendència legislativa.

A banda de l'aplicació del 155, només és decisiu per aprovar l'anomenat sostre de dèficit, que pot vetar i obligar el govern a tornar a presentar. A finals de 2018, per exemple, el Senat amb majoria absoluta del PP va tombar el sostre de dèficit que havia aprovat el PSOE al Congrés amb els vots de Podem i les forces sobiranistes.