El quart espai independentista ja es prepara per al 12M: qui és qui

L'anomenat quart espai independentista --el que va més enllà d'ERC, Junts i la CUP-- comença a preparar-se per ser a les eleccions anticipades del mes de maig. No és un espai monolític ni agrupat en una única candidatura, però totes les que el componen tenen en comú que provaran de treure rèdit a les urnes del desencís d'una part de l'electorat independentista amb la manera com va acabar el procés polític del 2017. 

Alguns d'aquests sectors veuen rellevant que a les eleccions espanyoles del juliol del 2023 la participació a Catalunya caigués respecte del 2019 (3,9 punts percentuals menys), una xifra que contrasta amb el conjunt de l'estat espanyol, on va créixer 4 punts en una campanya molt polaritzada per la possibilitat que l'extrema dreta de Vox arribés a La Moncloa.

Independència i immigració

A banda de la crítica directa a la gestió de la qüestió nacional que han fet als partits independentistes hegemònics, alguna de les llistes que aspiren a entrar al Parlament s'ha musculat situant al primer pla l'eix dreta-esquerra amb qüestions com la immigració.

És el cas de l'Aliança Catalana de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. Sobre la seva gestió al capdavant del municipi, s'ha vantat de dificultar tant com ha pogut l'empadronament de persones immigrants, tot i que després s'ha pogut constatar que no és de les poblacions que acumulen més dilacions. L'empadronament és una obligació legal per als ajuntaments, encara que la persona no disposi d'un domicili fix o no pugui acreditar on viu.

També va reclamar que no se servissin menús halal a les escoles del poble i el Consell Comarcal del Ripollès li va recordar que no es feia.  

Poques hores abans de la convocatòria electoral, el partit d'Orriols ha sumat una nova alcaldia, la de Ribera d'Ondara, a la Segarra, tot i que de forma provisional mentre la nova alcaldessa sorgida d'una moció de censura, l'exportaveu d'ERC-AM, està de baixa.

🔴 La moció de censura a Ribera d'Ondara (#Segarra) prospera i el poble tindrà de forma temporal un alcalde del partit d'extrema dreta Aliança Catalana

👉 Serà mentre la nova alcaldessa, Elisabet Jové, exmilitant d'ERC, agafa la baixa de maternitathttps://t.co/FBNE5ubEBO pic.twitter.com/EGIhMRBwC4

— CatInfo Lleida (@Cati_Lleida) March 13, 2024

En el mateix espai ideològic hi ha el Front Nacional de Catalunya, on havia militat l'alcaldessa de Ripoll, que ja ha anunciat que intentarà ser a les eleccions al Parlament i a les europees del mes de juny per "promoure la visió catalana de la construcció d'Europa, basada en els drets de totes les nacions i identitats europees conculcats pel globalisme".

Ponsatí i sense l'ANC

Qui ha hagut d'accelerar els tempos per poder ser a les eleccions és el nou partit que impulsen el filòsof Jordi Graupera i l'exconsellera Clara Ponsatí. La seva posada de llarg està prevista per al dia de Sant Jordi, amb unes conferències al Teatre Borràs; és a dir, només dos dies abans que comenci la campanya.

Segons Ponsatí, molt crítica amb els seus excompanys de viatge al govern i després a l'exili, el nou projecte, que es diu Alhora, vol "redreçar l'independentisme amb arrels i futur, idees, coratge i solvència". 

Graupera ja es va presentar a les municipals a Barcelona el 2019, on va obtenir un 3,7 per cent dels vots, sense obtenir representació.

Aquest quart espai no l'ocuparà l'Assemblea Nacional Catalana. Els socis de l'entitat han votat en contra de la plataforma cívica que havia de presentar-se a les eleccions.

El debat ha dividit l'entitat, amb veus històriques que s'hi han posicionat obertament en contra per no desvirtuar l'esperit inicial que volia ser transversal. Entre els qui han dit no a una candidatura hi ha personalitats reconegudes del sobiranisme tan diverses com Miquel Sellarès, Pere Pugès, Clara Serra, Lluís Llach i Carles Castellanos. 

Caldrà veure, finalment, qui d'aquests actors arriba a la recta final de les eleccions i si hi ha prou gruix de votants per obtenir representació parlamentària.