El que cal saber sobre la prima de risc
La crisi del deute ha fet que cada dia parlem, des de fa mesos, de l'evolució de la prima de risc. Però sabem tot el que cal sobre la prima de risc? Com es calcula? Què hi influeix? Quin és el límit abans que els països es vegin abocats a un rescat? I quin paper hi juguen les agències de qualificació? Mirem de donar resposta a algunes de les preguntes clau sobre la prima de risc.
Enllaç a altres textos de l'autor 
Victòria Miró
Periodista 324.cat
Què és?
La prima de risc es pot definir com la rendibilitat addicional que els inversors exigeixen per comprar deute de països on el seu reemborsament es considera més arriscat.
En aquest sentit, cal tenir en compte que els inversors, que treballen per a clients per als quals han d'aconseguir beneficis, operen sempre amb la balança a la mà sospesant la seguretat que dóna un país considerat de fiar, que pot oferir el seu deute a un interès més baix, entre el 2 i el 3%, amb l'atractiu que suposa aconseguir uns interessos més elevats, però d'un país on el pagament no està assegurat al 100%.
La prima de risc s'expressa tècnicament en punts bàsics, però aquesta xifra fa referència al diferencial entre l'interès del bo d'un país amb l'interès del bo de referència. Així, cada punt percentual de diferència entre aquestes rendibilitats equival a 100 punts bàsics.
Com es calcula?
En el cas d'Espanya, així com també en el d'altres països europeus com ara Itàlia, la prima de risc es calcula prenent Alemanya com a referència, ja que es considera la nació europea més segura.
Per això, la prima de risc espanyola -també anomenada risc país- mesura la diferència entre l'interès del deute espanyol i l'alemany, és a dir, el sobrecost que ha de pagar l'estat espanyol perquè els inversors s'animin a comprar bons nacionals en lloc de germans.
Aquests dies, per exemple, hem vist que la rendibilitat del bo espanyol a deu anys era de fins al 6,44%, mentre que l'alemany es pagava al 2,41%. Aquesta diferència situava la prima de risc en una mica més del 4% o dels 400 punts bàsics.
Què hi influeix?
Per explicar l'atac dels mercats que fa pujar la prima de risc cal tenir en compte tant el pes del deute d'aquest país en relació amb el seu PIB com la seva capacitat recaptatòria. En el cas d'Espanya, la ministra d'Economia, Elena Salgado, s'ha fet un tip d'insistir que el deute d'Espanya es troba per sota de la mitjana europea i que no arriba al al 65% del PIB. No obstant, els dubtes vindrien més per la recaptació fiscal espanyola, cosa que el govern Zapatero ha mirat de dissipar amb la reforma per combatre l'economia submergida.
Quan s'arriba a un rescat?
Fins ara els 400 punts bàsics eren la frontera a partir de la qual es considerava que un país estava en risc de veure's abocat a un rescat. Primer, els experts apuntaven que n'hi havia prou amb arribar-hi, però després del rescat grec es diu que cal que aquesta xifra es mantingui diversos dies.
A més, els experts han apuntat que no només cal assolir els 400 punts bàsics, sinó que l'interès del bo hauria d'arribar al 7%, cosa que en el cas d'Espanya encara no ha passat.
Però tot i no arribar a aquest escenari, l'alça de la prima del risc té conseqüències negatives per a l'economia d'un país que provoquen un efecte de peix que es mossega la cua. La prima de risc alta no només llasta la credibilitat financera d'un estat, sinó també la de les seves entitats financeres, a les quals els costa més captar fons a l'exterior. Això, per la seva part, redunda negativament en els seus clients, que hauran de pagar més per obtenir un préstec, si és que finalment l'entitat els el concedeix, ja que s'endureixen les condicions per concedir diners.
Tot plegat, provoca una manca de creixement que comporta un augment de l'atur, fet que afecta les arques de l'Estat per dues vies: deixa d'ingressar via impostos, mentre li augmenten les despeses per partides destinades a pagar el subsidi a un nombre més gran d'aturats. Això dificulta la reducció del dèficit i converteix l'escenari en una roda de la qual es fa difícil de sortir.
Quin paper tenen les agències de qualificació?
Les agències de qualificació del deute són les encarregades de valorar i posar nota al deute emès per cada país i a cadascun dels valors que es negocien en els mercats tenint en compte els riscos estimats per a cada inversió.
Les tres més importants són Santadard&Poor's, Fitch i Moody's, totes elles nord-americanes, i el seu paper és fonamental perquè hi ha determinats fons d'inversió que només fan les seves compres en països valorats amb la millor nota, la triple A, cosa que torna a incrementar les dificultats per als països amb més problemes.
Fins ara, per exemple, els Estats Units mai no han perdut aquesta qualificació, però fa poc Moody's va posar el deute nord-americà en perspectiva negativa, mentre que a la Xina fins i tot es van atrevir a rebaixar-ne la qualificació. A l'altra cara de la moneda hi ha Grècia o Irlanda, que han vist rebaixat el seu deute fins a situar-lo a un grau de l'incompliment o fins a una qualificació de "bo escombraria".
La prima de risc es pot definir com la rendibilitat addicional que els inversors exigeixen per comprar deute de països on el seu reemborsament es considera més arriscat.
En aquest sentit, cal tenir en compte que els inversors, que treballen per a clients per als quals han d'aconseguir beneficis, operen sempre amb la balança a la mà sospesant la seguretat que dóna un país considerat de fiar, que pot oferir el seu deute a un interès més baix, entre el 2 i el 3%, amb l'atractiu que suposa aconseguir uns interessos més elevats, però d'un país on el pagament no està assegurat al 100%.
La prima de risc s'expressa tècnicament en punts bàsics, però aquesta xifra fa referència al diferencial entre l'interès del bo d'un país amb l'interès del bo de referència. Així, cada punt percentual de diferència entre aquestes rendibilitats equival a 100 punts bàsics.
Com es calcula?
En el cas d'Espanya, així com també en el d'altres països europeus com ara Itàlia, la prima de risc es calcula prenent Alemanya com a referència, ja que es considera la nació europea més segura.
Per això, la prima de risc espanyola -també anomenada risc país- mesura la diferència entre l'interès del deute espanyol i l'alemany, és a dir, el sobrecost que ha de pagar l'estat espanyol perquè els inversors s'animin a comprar bons nacionals en lloc de germans.
Aquests dies, per exemple, hem vist que la rendibilitat del bo espanyol a deu anys era de fins al 6,44%, mentre que l'alemany es pagava al 2,41%. Aquesta diferència situava la prima de risc en una mica més del 4% o dels 400 punts bàsics.
Què hi influeix?
Per explicar l'atac dels mercats que fa pujar la prima de risc cal tenir en compte tant el pes del deute d'aquest país en relació amb el seu PIB com la seva capacitat recaptatòria. En el cas d'Espanya, la ministra d'Economia, Elena Salgado, s'ha fet un tip d'insistir que el deute d'Espanya es troba per sota de la mitjana europea i que no arriba al al 65% del PIB. No obstant, els dubtes vindrien més per la recaptació fiscal espanyola, cosa que el govern Zapatero ha mirat de dissipar amb la reforma per combatre l'economia submergida.
Quan s'arriba a un rescat?
Fins ara els 400 punts bàsics eren la frontera a partir de la qual es considerava que un país estava en risc de veure's abocat a un rescat. Primer, els experts apuntaven que n'hi havia prou amb arribar-hi, però després del rescat grec es diu que cal que aquesta xifra es mantingui diversos dies.
A més, els experts han apuntat que no només cal assolir els 400 punts bàsics, sinó que l'interès del bo hauria d'arribar al 7%, cosa que en el cas d'Espanya encara no ha passat.
Però tot i no arribar a aquest escenari, l'alça de la prima del risc té conseqüències negatives per a l'economia d'un país que provoquen un efecte de peix que es mossega la cua. La prima de risc alta no només llasta la credibilitat financera d'un estat, sinó també la de les seves entitats financeres, a les quals els costa més captar fons a l'exterior. Això, per la seva part, redunda negativament en els seus clients, que hauran de pagar més per obtenir un préstec, si és que finalment l'entitat els el concedeix, ja que s'endureixen les condicions per concedir diners.
Tot plegat, provoca una manca de creixement que comporta un augment de l'atur, fet que afecta les arques de l'Estat per dues vies: deixa d'ingressar via impostos, mentre li augmenten les despeses per partides destinades a pagar el subsidi a un nombre més gran d'aturats. Això dificulta la reducció del dèficit i converteix l'escenari en una roda de la qual es fa difícil de sortir.
Quin paper tenen les agències de qualificació?
Les agències de qualificació del deute són les encarregades de valorar i posar nota al deute emès per cada país i a cadascun dels valors que es negocien en els mercats tenint en compte els riscos estimats per a cada inversió.
Les tres més importants són Santadard&Poor's, Fitch i Moody's, totes elles nord-americanes, i el seu paper és fonamental perquè hi ha determinats fons d'inversió que només fan les seves compres en països valorats amb la millor nota, la triple A, cosa que torna a incrementar les dificultats per als països amb més problemes.
Fins ara, per exemple, els Estats Units mai no han perdut aquesta qualificació, però fa poc Moody's va posar el deute nord-americà en perspectiva negativa, mentre que a la Xina fins i tot es van atrevir a rebaixar-ne la qualificació. A l'altra cara de la moneda hi ha Grècia o Irlanda, que han vist rebaixat el seu deute fins a situar-lo a un grau de l'incompliment o fins a una qualificació de "bo escombraria".
