El que no ensenyem
Enllaç a altres textos de l'autor
Joan Roura
Periodista de la secció d'Internacional dels serveis informatius de TV3.
No ensenyem a la tele les desenes i desenes de persones que se'ns apropen cada dia a la plaça Tahrir per intentar parlar davant la nostra càmera.
No ensenyem a la tele els nens que es perden mentre els seus pares somien un futur més lliure per a ells.
No ensenyem a la tele la pudor de peus i aixelles d'una gent que des de fa dues setmanes tenen dificultats per rentar-se en la seva vigília per fer caure Mubarak.
No ensenyem a la tele la por dels que saben que, si fracassen, seran brutalment torturats a les comissaries del règim egipci.
No ensenyem a la tele les carícies d'amants furtius que s'amaguen, de nit, darrere les bardisses, en aquest lloc únic de llibertat en l'espai i el temps de la història egípcia.
I malgrat tot intentem donar-ho a entendre. Intentem encabir aquesta Història -en majúscules- en les petites peces informatives que fem.
I espero que ho aconseguim, una mica. Perquè a hores d'ara la majoria de la gent ja se sent una mica egípcia.
És fàcil comprendre algú que et diu que se sent robat, que vol recuperar els anys perduts; que vol el responsable d'aquests abusos fora del poder.
El Caire bull. De sentiments, de desitjos. Nosaltres només intentem transmetre'ls en lletres i imatges.
No ensenyem a la tele els nens que es perden mentre els seus pares somien un futur més lliure per a ells.
No ensenyem a la tele la pudor de peus i aixelles d'una gent que des de fa dues setmanes tenen dificultats per rentar-se en la seva vigília per fer caure Mubarak.
No ensenyem a la tele la por dels que saben que, si fracassen, seran brutalment torturats a les comissaries del règim egipci.
No ensenyem a la tele les carícies d'amants furtius que s'amaguen, de nit, darrere les bardisses, en aquest lloc únic de llibertat en l'espai i el temps de la història egípcia.
I malgrat tot intentem donar-ho a entendre. Intentem encabir aquesta Història -en majúscules- en les petites peces informatives que fem.
I espero que ho aconseguim, una mica. Perquè a hores d'ara la majoria de la gent ja se sent una mica egípcia.
És fàcil comprendre algú que et diu que se sent robat, que vol recuperar els anys perduts; que vol el responsable d'aquests abusos fora del poder.
El Caire bull. De sentiments, de desitjos. Nosaltres només intentem transmetre'ls en lletres i imatges.
