El rànquing dels graus amb més suspesos i més aprovats de Catalunya

El futur immediat d'un alumne amb les PAU aprovades es pot complicar molt en funció de quina carrera universitària triï. A l'hora d'escollir grau se solen tenir en compte els interessos acadèmics i la inserció laboral, però hi ha altres variables interessants, com el nombre de crèdits que s'aproven o la taxa d'abandonament dels estudis.

Per exemple, un alumne de primer d'Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació amb prou feines aprovarà la meitat de les assignatures, mentre que un estudiant d'Educació Infantil, Fisioteràpia o Periodisme aprovarà gairebé tots els crèdits al primer intent.

El portal 324.cat ha rebut, a través d'una petició d'accés a la informació pública, les estadístiques dels prop de 700 graus que ofereixen les universitats públiques i privades de Catalunya. Comprova el percentatge de crèdits aprovats cercant per grau, branca d'estudis o universitat:

Enginyeries: una cursa de fons

Fent la mitjana dels últims quatre cursos, al rànquing de les 100 carreres amb més suspesos de Catalunya hi apareixen 67 graus de la branca d'estudis d'Enginyeria i Arquitectura, sobretot de les facultats d'universitats públiques.

"L'exigència acadèmica és tant un factor objectiu com subjectiu", argumenta el professor de Pedagogia de la UB Enric Prats."Algunes professions, com l'enginyeria, tenen un nivell de complexitat intrínsec més alt que d'altres", explica.

"No obstant això, l'exigència també depèn de les expectatives de cada estudiant i de l'esforç que hi està disposat a posar."

Alguns estudis d'Economia, Dret, i de la branca de Ciències també es colen entre les carreres amb menys aprovats. Ara bé, hi ha una correlació evident entre exigència i fracàs universitari: com més suspesos té un grau, més alt sol ser el nombre d'alumnes que deixen la universitat o canvien d'estudis.

Educació: els graus amb més aprovats

Els mals resultats que treuen els aspirants a mestres a les PAP --uns exàmens de llengua i matemàtiques per accedir als graus d'Educació que gairebé la meitat suspèn-- contrasten amb les bones notes dels estudiants d'aquestes carreres.

Les titulacions relacionades amb l'Educació Infantil i Primària tenen les ràtios d'aprovats més altes de totes, en la majoria de casos, superior al 95% dels crèdits matriculats el primer curs.

Marina Elias, professora de Sociologia de la UB, creu que les facultats d'Educació tenen "una visió molt inclusiva que intenta al màxim possible que tot l'alumnat se'n surti".

"Això no vol dir que no se sigui exigent, sinó que es busquen tots els mecanismes possibles perquè la majoria d'alumnat aprovi."

En contraposició a les facultats que "acompanyen l'alumnat", Elias situa les facultats amb una cultura "més selectiva" que busca els millors estudiants "i, per tant, tenen més tendència al suspens".  

"N'hi ha que fins i tot tenen criteris interns de règims de permanència. I si no aproves un nombre d'assignatures per curs, et fan fora."

El curs 2024-25, aprovar les PAP ha deixat de ser un requisit per matricular-se als graus d'Educació de les universitats privades i es permet als estudiants aprovar-les durant el primer curs.

Més enllà del grau d'exigència de les universitats, que un grau tingui una nota de tall molt alta també està relacionat amb el fet que hi hagi molts aprovats. És el cas, per exemple, dels graus en Medicina, on els estudiants aproven, de mitjana, el 90% dels crèdits matriculats.

Cristina Montforte, vicerectora de la UIC, també veu una explicació comuna per l'alt nombre d'aprovats dels graus d'educació, medicina, infermeria o odontologia: la vocació.

"A diferència d'altres estudis, en aquests hi ha alumnes que han trobat la seva vocació professional i tenen molta inquietud pel seu propi aprenentatge."

Entre les carreres amb menys suspesos també hi ha diversos graus d'Infermeria i de Fisioteràpia, així com de Publicitat i Relacions Públiques i de Comunicació Audiovisual.

Canvi de grau i abandonament de la Universitat

L'anàlisi de les estadístiques acadèmiques dels més de 600 graus que s'imparteixen a Catalunya ofereix una altra dada rellevant: els estudiants de graus amb menys aprovats són els que més abandonen el sistema universitari o canvien de grau.

De nou, destaquen les enginyeries, que frustren molts estudiants. A l'altre extrem, les carreres de les branques de la Salut --com Medicina i Infermeria-- són les que retenen més alumnes.

La UOC és el centre universitari amb més abandonament dels estudis. Per Helena Troiano, professora del Departament de Sociologia de la UAB i del grup de treball d'educació i recerca GRET, és un tret comú de les universitats a distància:

"Les universitats a distància, com la UOC, acumulen més abandonament, no tant per la institució com pel perfil de la població que estudia a distància, que sovint té responsabilitats laborals i familiars."

Ara bé, malgrat la relació lògica entre no sortir-se'n i deixar els estudis, els graus de la branca d'Arts i Humanitats tenen unes taxes d'abandonament molt altes, tot i que el nombre de suspesos és baix.

Prats relaciona el fet de tirar la tovallola amb la desmotivació en descobrir que el grau triat no coincideix amb allò que s'esperava.

"Alguns estudiants entren amb interessos concrets, però es troben amb una realitat diferent que no s'ajusta a les seves expectatives, fet que pot provocar desmotivació i abandonament."

Per Elias, un altre factor clau és el perfil socioeconòmic de l'estudiant: "Se'n surten millor els estudiants de les famílies amb més recursos", apunta, i és més probable que es rendeixin "els estudiants que treballen o que tenen altres responsabilitats". Cal remarcar que, en suspendre una assignatura, matricular-s'hi de nou és més car.

"De vegades l'abandonament no és 100% pel rendiment, sinó que pot venir per altres motius: una feina que t'exigeixi més hores, un ascens o tenir un fill, per exemple."

La nova llei d'universitats obliga a revisar els pròxims anys continguts i metodologies de tots els graus. Una exigència que els experts veuen com una oportunitat per repensar els estudis que van ser dissenyats ara fa quinze anys.

També proposen que el primer curs serveixi com a etapa d'orientació per identificar interessos i ajudar els estudiants a triar adequadament. Això implicaria establir una base comuna per als estudis i implementar bons sistemes d'orientació, així com itineraris flexibles i mecanismes que ajudin els estudiants a triar correctament.

"Si aquests mecanismes no existeixen, la combinació d'itineraris mal definits amb graus complexos i exigents augmenta la probabilitat d'abandonament universitari", conclou Prats.