"El rebusque": com els argentins se les empesquen per abaratir àpats entre preus astronòmics

"S'ha de cuidar 'el mango papi'", contesta en Carlos sense ni dubtar-ho, quan se li demana per què fa cua davant d'una carnisseria a l'extraradi de Buenos Aires. Com ell, unes 200 persones, i des de les 7 del matí. En Carlos haurà fet entre autobusos d'anada i tornada des de casa seva uns 60 km per endur-se la seva "media res".

"Cada dia és així des que vam llançar la promoció de cara a les festes de Nadal", explica Fernando Majeras, director de la carnisseria Cabaña Don Theo.

Aquest establiment, fins ara, per a vendes majoristes, no dona l'abast per atendre ara un client detallista que s'enduu mitges vedelles senceres trossejades en diferents talls i presentacions --"media res" en el castellà argentí--.

La carnisseria d'en Fernando es troba a la localitat d'Esteban Echeverría, al conegut com a "conurbano profundo" de Buenos Aires, a 30 km del centre de la capital federal argentina. La diferència de demografia i sociologia de totes dues zones, a prop l'una de l'altra, és abismal i econòmica.

A la cua d'aquest local majoritàriament hi ha persones de classe mitjana i baixa, lluitant per cuidar "el mango", la moneda, com es diu col·loquialment a l'Argentina. I això ja és gairebé un esport nacional fruit de dècades de crisis econòmiques. Un esport que té un nom: "el rebusque". Buscar sigui com sigui, costi el que costi, el preu més baix per un producte.

"Si es camina i camina es troben bons preus i bona mercaderia, però cal caminar", narra amb un somriure la María Carpintero.

Fa que sí amb el cap, al seu costat, un altre client al seu costat a la fila per comprar. Tots dos també han matinat i agafat diversos autobusos per arribar fins aquesta zona de l'àrea metropolitana, de barris amb cases precàries i barraques i camins de terra a tocar de la carnisseria.

"Fa temps que 'l'asado' dels diumenges és un luxe"

Però tornem a la promoció nadalenca. Vedelles mortes tallades per la meitat pengen una al costat de l'altre en una llarga filera. Som a dins de la carnisseria, una gran sala sense separació entre les vaques mortes dessagnant-se encara i una munió de carnissers ganivet en mà que no para de tallar-les d'una manera o una altra.

S'ho miren tot plegat a tocar els clients, que fa hores que s'esperen. Quan els toca, desfilen al costat de les vaques mortes, les miren, les observen, i en acabat, en trien una.

"Fa temps que 'l'asado' dels diumenges, tan típic per a nosaltres, és un luxe, i volíem canviar això, especialment de cara a les festes de Nadal", comenta en Fernando Majeras.

"Ha estat tan gran l'èxit que hem arribat a vendre 500 vedelles per dia. No tanquem ni els diumenges".

Comprar carn entre tres o quatre famílies per estalviar

Calculadora en mà, fem sumes i divisions, els càlculs que han fet les desenes i desenes de persones que fan cua. Una mitja vedella sencera costa uns 400 euros. I de mitjana pesen 80 quilos cadascuna. Això indica que el quilo de carn costa 5 euros. Un regal en una argentina amb preus astronòmics fins i tot per a les bones butxaques catalanes.

Gairebé tots els clients amb qui parlem ens expliquen que la compra la fan entre 3 o 4 famílies.

Dubtes sobre unes estadístiques macroeconòmiques oficials triomfalistes

Un any després de l'arribada de Javier Milei al poder, les estadístiques oficials parlen d'una nova Argentina, amb una macroeconomia gairebé sanejada, un fet que no es veia durant anys al país sud-americà.

I també les estadístiques oficials marquen una reducció de la pobresa del 52 al 38% en un any. L'oposició argentina no s'ho creu. Però aquestes festes, a les taules argentines no pot faltar carn.

Fa calor, és estiu austral, i els clients que esperen tots van en màniga curta i la majoria en calça curta. A ningú li fa cosa veure tanta escabetxada, com els carnissers van amunt i avall amb carretons de vedelles trossejades d'una banda a l'altra o la filera de vaques mortes penjades. Al contrari, als argentins, això, els agrada.