El recentment nomenat president bolivià, Carlos Mesa, anuncia eleccions anticipades
Després de la sobtada dimissió del president de Bolívia, Gonzalo Sánchez de Lozada, el Congrés ja ha nomenat un nou cap d'estat. Es tracta de Carlos Mesa, fins ara vicepresident, que ja ha anunciat la celebració d'eleccions. Amb aquest canvi polític es podria posar fi a 30 dies de violents enfrontaments entre la crispada població i les forces de seguretat bolivianes, que han provocat la mort de més de 70 persones. El president dimissionari i la seva família van abandonar el país amb destinació a Miami.
El Congrés de Bolívia, reunit en sessió extraordinària, va acceptar per una àmplia majoria la renúncia del president Gonzalo Sánchez de Lozada, fortament exigida les últimes setmanes pel poble bolivià. Sánchez de Lozada no va assisstir a la sessió extraordinària, durant la qual es va llegir la carta de renúncia del president de la República enmig de constants i irades interrupcions dels diputats de l'oposició, que el van tractar d'assassí. En la seva carta de renúncia, Sánchez de Lozada lamenta les conseqüències de la crisi social i atribueix la seva caiguda a una conspiració de grups polítics, sindicats i anarquistes.
El Congrés també va nomenar Carlos Mesa, fins ara vicepresident, com a nou cap d'estat. Mesa, que s'ha convertit en el 64 president de la història boliviana i en el vuitè des de la restauració de la democràcia, va néixer a La Paz el 1953, i és un independent que no milita en cap partit.
Carlos Mesa va dir que se sent president d'un govern de transició i va sol·licitar a la Cambra durant el seu discurs d'investidura que avaluï la possibilitat de convocar eleccions generals. També va prometre que convocarà un referèndum per decidir l'exportació de gas natural, el tema que va motivar la mobilització social contra l'expresident Sánchez de Lozada.
La convocatòria d'eleccions anticipades, l'establiment d'un referèndum vinculant i la introducció de l'Assemblea Constituent en el marc constitucional requereixen una reforma de l'actual Carta Magna.
A més a més, va demanar paciència als bolivians per trobar una resposta a les seves demandes i va admetre que "l'Estat no pot donar avui una resposta eficient i efectiva a totes les demandes legítimes del poble". Per això, va sol·licitar als grups que es manifesten als carrers que entenguin que primer cal la recomposició d'"una estructura bàsica de funcionament" per poder començar "a analitzar totes i cadascuna de les respostes".
Al mateix temps que els canals de televisió bolivians informaven de la dimissió del president, una aparent tranquil·litat tornava als carrers de la capital boliviana. Nombrosos comerços van tornar a obrir les portes després de molts dies de protestes i manifestacions que van paralitzar el país i molts ciutadans es van llançar als carrers per celebrar la victòria de la revolta popular.
Suport a Carlos Mesa
D'altra banda, el Brasil ja ha anunciat la seva "plena disposició a col·laborar amb el nou govern bolivià", segons va informar una nota del Ministeri d'Afers Estrangers. I no va ser l'únic. Així ho va fer també el secretari general de l'Organització dels Estats Americans (OEA), César Gaviria.
També el líder del principal partit de l'oposició, Evo Morales, va demanar temps perquè el nou president pugui organitzar el treball del nou gabinet.
