El reciclatge, estancat a l'àrea de Barcelona: el mapa dels municipis que més reciclen

Cal accelerar els canvis de sistema de recollida de residus. És la conclusió d'un informe de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'AMB, que situa l'índex de recollida selectiva en el 40% de tots els residus de l'any passat, 15 punts per sota de l'objectiu europeu marcat per al 2025.

Les normatives de la Unió Europea obliguen els estats a reutilitzar o reciclar el 55% dels residus l'any 2025, i arribar al 65% el 2035. Del 2022, --quan ja es va arribar a un diagnòstic semblant-- al 2023 la recollida selectiva a l'àrea de Barcelona va créixer molt poc: un 0,7%.

Aquesta petita millora s'atribueix al fet que més municipis van implementar nous sistemes més eficients, com el porta a porta o els contenidors tancats --els que s'obren amb una targeta identificadora única per a cada llar. Aquest és el camí a seguir, segons l'AMB.

La xifra total del 2023 és aquesta: es van generar 1.490.000 tones de residus al conjunt dels 36 municipis estudiats, cosa que significa 444,3 quilos per habitant i any.

Només 9 municipis ja compleixen l'objectiu del 2025

Dels 36 municipis metropolitans, el 2023 només nou havien arribat a l'objectiu del 55% de recollida selectiva: Begues, Castellbisbal, Corbera de Llobregat, el Papiol, Ripollet, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Tiana.

A aquesta llista cal sumar-hi els barris de Sarrià i de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona.

En canvi, hi ha municipis que estan encara per sota del 30% de recollida selectiva: són Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Cervelló i Sant Adrià de Besòs, mentre que altres, com és el cas de Badalona, Sant Andreu de la Barca o Badia, superen aquest percentatge per molt poc.

Canviar de model dobla l'eficiència

Les localitats que milloren els seus índexs són les que han implantat un canvi en el seu model. Això demostra, segons l'informe, que "el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de les seves possibilitats".

Per exemple, Santa Coloma de Cervelló va passar d'un 41,5% a un 71,8% en només tres mesos. I Corbera de Llobregat, un altre cas d'èxit, va saltar del 49,2% al 80,4%.

Altres municipis que ja estan en fase de canvi de sistema, com Montgat, previsiblement passaran aviat a la zona verda del gràfic.

Retallada de costos

L'AMB calcula que si els municipis despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a disminuir en 20 milions d'euros de cara al 2025.

Aquest estalvi es deuria, sobretot, a pagar menys per l'impost sobre abocament controlat o incineració que cobra l'Agència de Residus de Catalunya.

Per això, les diferències entre municipis --pel que fa a la recollida selectiva-- són molt importants. Les localitats que reciclen més poden pagar fins a 3 vegades menys que les que separen pitjor.

Actualment, el cost del tractament oscil·la entre els 60 euros i 140 euros per llar i any, en funció de la generació de residus i l'índex de reciclatge.

Pel que fa a la producció de resta, l'any passat se'n van generar 258,8 kg/hab. i any, la menor quantitat històrica. Una dada rellevant, ja que tractar una tona de resta costa 130,2 euros, mentre que tractar una tona de matèria orgànica ben separada (contenidor marró) costa 62,9 euros.