El recompte del polèmic vot exterior confirma el repartiment d'escons del 27-S

El resultat de les eleccions de diumenge no varia. Després de l'escrutini del vot dels catalans que viuen a l'exterior, Junts pel Sí continua amb 62 diputats i segueix necessitant la CUP per investir el president de la Generalitat. La coalició independentista necessitava, segons els seus propis càlculs, 15.000 sufragis a la circumscripció de Barcelona per "prendre" un diputat al PP i aconseguir l'escó 63. Ja s'intuïa molt complicat perquè a les comarques de Barcelona hi havia 16.402 peticions de vot. Finalment, entre aquestes peticions s'han emès una mica més d'11.000 vots, dels quals JxSí n'ha obtingut gairebé 6.000.

Dels vots emesos pels catalans a l'estranger, el 63,73% han anat a parar a opcions independentistes, una xifra força superior a la que van obtenir entre els vots emesos a Catalunya, el 47,74%. De fet, a l'exterior JxSí és la força més votada amb 7.894 vots i la CUP se situa en segona posició amb 1.526 sufragis. A continuació hi ha Ciutadans (1.429 vots), Catalunya Sí que es Pot (1.231), PSC (1.025), PP (853) i Unió (425).

Tradicionalment, el comportament electoral dels catalans a l'exterior s'inclina cap als partits sobiranistes amb major proporció que no pas dins del territori català. El 2012, per exemple, CiU va rebre el 38% dels vots a l'exterior, set punts més que a Catalunya; i Esquerra un 17%, tres punts per sobre que en territori català.

En les votacions a l'exterior, el sobiranisme ha millorat el 27-S el resultat dels darrers comicis al Parlament, quan CiU, ERC i la CUP van sumar el 58,17% dels sufragis.

Queixes pels problemes amb el vot

Aquest dimecres s'ha fet el recompte del vot exterior, un element que ha estat al centre de la polèmica en aquests comicis per les moltes queixes de persones que no han pogut exercir el seu dret -a banda de les dificultats habituals- per situacions estranyes, errors i problemes burocràtics amb els consolats i les ambaixades. Se sap, per exemple, que els residents a la costa est dels Estats Units, Xile, Mèxic i la Xina no han pogut exercir el seu dret de vot perquè no han arribat les paperetes, i a Roma es parla de pèrdua dels vots perquè s'haurien enviat a una adreça equivocada.

Diversos dels catalans a l'exterior han denunciat la seva situació. És el cas d'en Jordi Cairol, professor de Matemàtiques a Austràlia:

"El consolat de Sydney em van dir que per inscriure'm com a resident necessitaven que els enviés escanejat el meu visat de resident a Austràlia. Temps més tard em van dir que escanejat no servia i que havia de ser o bé presencialment o per correu postal i això era ja fora de termini per poder-se inscriure per votar."

Per aquest motiu, la Generalitat presentarà un recurs al Tribunal Suprem i ha obert un canal web per poder recollir les denúncies de tots els que no van poder participar en les eleccions. Dels 196.000 catalans residents a l'exterior amb dret de vot, se sap que n'hi ha 21.771 -és a dir, l'11%- que han fet el tràmit de registrar-se per poder votar. No hi ha dades, però, de quants més ho van intentar i no ho van aconseguir. Tampoc se sap quants vots emesos no han arribat a temps per ser comptats.