El recorregut que tindrien els indults: possibles recursos i el paper del Suprem

La Moncloa es reafirma en la voluntat d'"obrir una nova etapa" a Catalunya en el debat sobre els indults als condemnats en el judici del procés, enmig de les crítiques de PP, Ciutadans, Vox, alguns barons del PSOE i l'expresident Felipe González.

El Tribunal Suprem va emetre aquest dimecres un informe oposant-se a l'indult als 12 condemnats per l'1-O. En l'informe, el Suprem defensa la condemna per sedició després que s'hagi trencat la unanimitat al Constitucional en els recursos de Jordi Turull i Josep Rull. En el cas de l'exconseller de Presidència, dos magistrats han considerat que la pena que li va imposar el Suprem és "desproporcionada".

Aquests són alguns dels principals dubtes al voltant dels indults:

Quin indult pot donar Pedro Sánchez?

Després del duríssim informe del Tribunal Suprem, el president del govern espanyol ja no pot donar cap indult total als condemnats per l'1-O. Només en podria concedir de parcials, és a dir, reduir la pena o commutar els delictes per d'altres amb penes baixes. Actualment, els líders del procés compleixen condemnes de 9 a 13 anys de presó, però ja n'han complert més de tres.

S'hi pot presentar recurs?

En cas que hi hagi indults parcials, es podrien recórrer. En aquest cas, la pilota tornaria al Suprem, però no a la sala presidida per Manuel Marchena. El cas passaria de la sala segona a la tercera, la contenciosa administrativa, que és l'encarregada dels recursos contra decisions del Consell de Ministres.

Qui pot presentar-hi recurs?

Per presentar-hi recurs, s'ha d'acreditar un interès legítim, ser part afectada. Per tant, no és clar que el PP i Vox ho puguin fer.

"El que és dubtós és que Vox s'atorgui la condició de perjudicat per un delicte que, en el pitjor dels casos tindria una naturalesa difusa, perquè l'ordre constitucional no el defensa Vox, sinó que és un interès jurídic difús", assenyala a TV3 l'advocat penalista Marc Molins.

Quan es poden presentar els recursos?

No hi ha un termini fixat per la llei per resoldre la qüestió. Fonts judicials citades per l'agència Efe expliquen que, des de la concessió de l'indult, es disposa d'un termini de dos mesos per presentar un recurs, que poden esgotar-se o no. A més, el recurs pot incloure l'adopció de mesures cautelars o cautelaríssimes, com la suspensió de l'acord del Consell de Ministres mentre el Suprem estudia el cas.

Es poden anul·lar?

El Suprem pot tombar un indult concedit pel govern espanyol, però té un marge escàs. El tribunal té l'última paraula sobre la mesura de gràcia, però té una capacitat de decisió limitada a analitzar que es compleixin els requisits formals i que l'indult no sigui arbitrari.

Els informes contraris a l'indult de la Fiscalia i de la sala segona del Tribunal Suprem obligarien l'executiu de Pedro Sánchez a argumentar sòlidament la decisió.

"En aquest cas, el govern comptarà amb tots els informes d'institucions penitenciàries, en els quals participen psicòlegs i educadors que han avalat una i mil vegades la posada en llibertat d'aquestes persones", ha dit el catedràtic de Dret Processal de la UB Jordi Nieva, en una entrevista al programa "Els matins".

Hi ha precedents d'indults anul·lats?

L'any 2013, el Suprem va anul·lar l'indult que s'havia donat a un conductor kamikaze que havia matat un jove el 2003 argumentant que no hi havia "lògica jurídica". El van condemnar a 13 anys de presó per circular en sentit contrari a l'AP-7, a València. Se'l va indultar a proposta de l'aleshores ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, un fill del qual treballava al bufet que va tramitar la petició d'indult. Arran del recurs de la família de la víctima, el Suprem va anul·lar l'indult i va canviar la seva doctrina: no només es podia controlar el procediment, sinó també que la decisió no fos arbitrària.

Un altre precedent és el de María Salmerón, una dona víctima de violència masclista que va ser condemnada diverses vegades per no permetre les visites entre la filla i l'exmarit. Se la va indultar en diverses ocasions i, l'última, el Suprem va revocar la mesura de gràcia perquè va considerar que hi havia "arbitrarietat".

El Suprem també va anul·lar l'indult que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero havia concedit al conseller delegat del Banc Santander Alfredo Sáenz, condemnat a tres mesos de detenció i inhabilitació per acusació falsa quan presidia Banesto. El tribunal va anul·lar-lo parcialment en considerar que hi havia una "clara extralimitació" de competències en cancel·lar les conseqüències administratives de la condemna (la retirada dels antecedents penals), que va permetre-li continuar en el càrrec.

El juny de 2015, el Suprem també va anul·lar l'indult parcial a l'empresari i president de la Unión Deportiva Las Palmas, Miguel Ángel Ramírez, concedit dos anys abans. En aquest cas, el tribunal no va estimar cap petició de perjudicats directament pel delicte, sinó per l'associació Ecologistes en Acció, que va recórrer la mesura de gràcia a Ramírez, condemnat per un delicte contra l'ordenació del territori.

Els altres indults

Al llarg de la història, hi ha casos que contrasten amb la posició actual del Suprem sobre els indults. Entre les persones indultades hi ha un dels cervells del 23F, el general Alfonso Armada, per part del govern de Felipe González; o els responsables dels GAL, José Barrionuevo i Rafael Vera, a qui va indultar l'executiu de José María Aznar. En tots dos casos va haver-hi l'informe favorable del Suprem.

En canvi, no es va concedir l'indult a un altre dels líders del 23F, Antonio Tejero. Tot i que el Suprem hi donava suport, el govern espanyol va denegar-lo per la falta de voluntat d'acatar l'ordre constitucional per part del tinent coronel de la Guàrdia Civil.

Aznar també va indultar els membres de Terra Lliure, el jutge condemnat per prevaricació Javier Gómez de Liaño i els implicats en el cas Filesa.

El govern de José Luis Rodríguez Zapatero va indultar l'expresident de Cantàbria Juan Hormaechea i el conseller del Banc Santander Alfredo Sáez, entre altres.

L'executiu de Mariano Rajoy va indultar el 2012 dos militars condemnats per falsejar les identificacions d'algunes víctimes de l'accident del Yak-42 o també quatre agents dels Mossos d'Esquadra condemnats per tortures i lesions..