El Regne Unit aprova extradir Julian Assange, fundador de Wikileaks, als Estats Units
La defensa encara podrà presentar un recurs al Tribunal Suprem britànic, mentre que el Ministeri de l'Interior assegura que no és injust, opressiu ni un abús extradir-lo
Revés per al fundador de Wikileaks, Julian Assange. La ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, ha firmat l'ordre per extradir-lo als Estats Units, que el reclama per espionatge, conspiració i pirateria informàtica.
La decisió de Patel arriba després que el Tribunal de Magistrats de Westminster denegués el recurs presentat pel despatx d'advocats de Baltasar Garzón, que porta la defensa d'Assange, que argumenten que els problemes de salut mental d'Assange fan pensar que hi ha risc de suïcidi.
Malgrat tot, el Ministeri de l'Interior assenyala, en una declaració, que:
"Els tribunals del Regne Unit no han detectat que sigui opressiu, injust o un abús de procés extradir Assange."
Les autoritats britàniques addueixen que l'extradició no és incompatible amb el respecte als drets humans, el dret a un judici just i a la llibertat d'expressió. I apunta que, mentre sigui als Estats Units, "serà tractat de manera adequada, també pel que fa a la seva salut."
No obstant això, la defensa del fundador de Wikileaks encara pot recórrer al Tribunal Superior. De fet, l'organització ja ha respost a la xarxa apuntant que, tot i la resolució d'aquest divendres, la lluita continua:
BREAKING: UK Home Secretary approves extradition of WikiLeaks publisher Julian Assange to the US where he would face a 175 year sentence - A dark day for Press freedom and for British democracy
WikiLeaks (@wikileaks) June 17, 2022
The decision will be appealedhttps://t.co/m1bX8STSr8 pic.twitter.com/5nWlxnWqO7
"Avui no és el final de la lluita. Només és l'inici d'una nova batalla legal. Apel·larem a través del sistema legal, i la pròxima apel·.lació serà davant el Tribunal Suprem."
Si el Tribunal Suprem no estima l'apel·lació, fet que permetria que, de moment, Assange continués en presó preventiva al centre londinenc de Belmarsh, haurà de ser extradit als Estats Units en un termini de 28 dies.
Un "dia fosc" per a la llibertat de premsa
La dona de Julian Assange, Stella, ha declarat que "avui és un dia fosc per a la llibertat de premsa i la democràcia al Regne Unit".
Una postura semblant a la del comunicat de Wikileaks en què s'apunta que qualsevol britànic preocupat per la llibertat d'expressió "hauria d'estar profundament avergonyit" davant l'aprovació de l'extradició del periodista als Estats Units, "el país que va planejar assassinar-lo".
El portal assenyala que la ministra Priti Patel tenia l'opció de "fer el correcte" a les seves mans i, en canvi, "serà recordada com a còmplice dels Estats Units en el seu pla per convertir el periodisme dinvestigació en una empresa criminal".
Wikileaks afegeix que el d'Assange és un "cas polític" i recorda que l'editor va publicar proves sobre investigacions judicials corruptes i irregularitats dels Estats Units.
2010: la gènesi
Els advocats de l'australià, que actualment té 50 anys, diuen que una extradició als Estats Units podria comportar haver de fer front a una condemna de 175 anys de presó, tot i que des de l'altra banda de l'Atlàntic apunten que els anys de reclusió serien inferiors.
El cas ha estat denunciat per organitzacions de drets humans com un greu atac a la llibertat de premsa. Se l'acusa de 18 càrrecs, entre els quals hi ha els de conspiració, pirateria informàtica i espionatge.
L'estira-i-arronsa legal d'Assange fa anys que s'arrossega. Els Estats Units volen jutjar-lo per la difusió, a partir del 2010, de més de 700.000 documents classificats sobre activitats militars i diplomàtiques, en particular a l'Iraq i a l'Afganistan.
