El Regne Unit expulsarà migrants arribats de forma irregular sense respectar el dret d'asil
El govern de Sunak desafia els límits de la legislació internacional i insisteix amb les deportacions a Ruanda
Les persones que vulguin creuar el canal de la Mànega en barques i arribar a les costes d'Anglaterra de manera irregular ho tindran pràcticament impossible per quedar-se al país.
El govern tory de Rishi Sunak ha presentat aquest dimarts una nova llei d'immigració, que prohibeix les peticions d'asil al Regne Unit per als que entrin al país per aquesta ruta, la més utilitzada pels migrants arribats de manera irregular. És més: el nou text preveu més mitjans per facilitar la detenció i expulsió dels migrants "en calent" i mesures dissuassòries extres, com estendre a "tota la vida" la prohibició d'entrar al país de manera legal, i no només durant un període d'entre 5 i 10 anys com fins ara. La llei només deixaria una escletxa: els menors d'edat, les persones malaltes i les que estiguin en perill real al seu país.
La ministra de l'Interior, Suella Braverman, ha defensat el nou text davant els parlamentaris a Westminster:
"Siguem clars. No pararan de venir fins que el món sàpiga que si entres il·legalment al Regne Unit seràs detingut i ràpidament deportat."
Braverman, nascuda a Harrow de pare d'origen indi i mare de les Illes Maurici, emigrats a Londres des de Kènia, ha lloat i agraït el passat acollidor del Regne Unit. Però ha assegurat que l'actual sistema d'asil costa al contribuent britànic 3.400 milions d'euros i que la reforma de la llei és una necessitat "òbvia i urgent". La nova normativa permet mantenir els migrants detinguts durant 28 dies sense fiança ni possibilitat de demanar asil. També autoritza el Ministeri de l'Interior a deportar-los a un tercer país segur, com ara Ruanda.
Les detencions i expulsions ja es poden fer, perquè la nova norma té caràcter retroactiu. Per contrarestar les crítiques de l'oposició, Braverman ha explicat que el govern britànic proposarà al Parlament quotes anuals de migrants a qui concedir l'estatus de refugiat.
Rècord d'arribades el 2022
L'any 2022 hi va haver més de 45.000 arribades pel canal de la Mànega i aquest 2023 ja n'hi ha hagut gairebé 3.000. Si es compara amb les 9.000 del 2020, la tendència ha estat clarament a l'alça. Es tracta sobretot de migrants albanesos, afganesos, iranians, iraquians i sirians, que s'han afegit a una llarga llista de peticions d'asil que, segons el govern, han col·lapsat el sistema de petició d'asil. El 2022 se'n van tramitar 75.000, una xifra rècord però que no arriba ni de bon tros a la mitjana europea. Amb la guerra d'Ucraïna, Alemanya va rebre l'any passat 240.000 sol·licituds d'asil noves.
Els successius governs conservadors britànics, però, han seguit l'estela iniciada per Boris Johnson i han anat endurint les condicions d'acollida dels migrants. La mesura més polèmica ha estat fins ara el pla per deportar a Ruanda els sol·licitants d'asil. En virtut d'un acord econòmic amb el govern de Kigali, Londres ha creat un sistema que pretén, de nou, dissuadir els migrants. La idea és enviar-los en vols cap a la capital ruandesa i allà fer-los "esperar" la resolució judicial dels seus casos. Si la resolució s'allargués en el temps, al·legar arrelament seria impossible per a ells. L'esquema de Ruanda, com se'l coneix, està aturat als tribunals per les demandes fetes per les ONG que defensen els drets dels migrants, i cap demandant d'asil hi ha estat enviat, de moment.
El Regne Unit deixa de ser referent en la defensa dels drets humans
La nova llei d'immigració il·legal del Regne Unit ja porta el prejudici imprès al titular: qualifica d'"il·legals" i no d"'irregulars" tots aquells que intentin entrar a les costes britàniques sense els permisos requerits. Una consideració que se salta el Conveni Europeu de Drets Humans, impulsat pel mateix Winston Churchill després de la Segona Guerra Mundial. De la desena d'estats europeus que aleshores formaven el Consell d'Europa, el Regne Unit es vanagloriava d'haver estat el primer a ratificar-lo.
El Regne Unit està lligat al Conveni des de 1998. Aquell any es va aprovar la llei de drets humans (Human Rights Act), que convertia tots els articles del Conveni en llei britànica. La nova legislació migratòria presentada aquest 7 de març del 2023 hi topa de front i qüestiona els principis més fonamentals de l'estatut del refugiat que recull la Convenció de Ginebra.
