El Regne Unit vol deixar els sensesostre sense tendes de campanya
Als barris més rics de Londres com Mayfair o Temple Gardens s'ha doblat el nombre de persones que passen la nit al ras
Ja fa temps que a The Strand, una de les avingudes més conegudes de Londres, s'hi acumulen sensesostre que busquen un recer per passar la nit. La xifra ha anat augmentant els últims mesos, i hi ha nits que és fins i tot difícil trobar un forat per col·locar la tenda en aquest carrer que connecta Westminster amb La City, dues zones benestants i amb molt de moviment.
El Jay i el Billy comparteixen tenda, però prefereixen un carrer més tranquil. Avui tenen sacs de dormir i cartons nous per passar la nit. La temperatura baixarà molt, i posen la tenda vermella en un carreró a tocar de The Strand, perquè és més fosc i més tranquil.
El Jay, que té uns 50 anys, explica com tenir una tenda evita que alguns vianants els passin pel damunt o que els escupin. Amb la tenda se senten més protegits. Tenen una mica de privacitat.
Dins de la tenda de lona vermella el Billy, de 21 anys, estén els cartons a terra meticulosament. Va perdre la feina fa temps i una cosa ha anat darrere de l'altra: "És un cercle viciós" --explica enmig de la foscor--."Si no tens una adreça, no pots trobar feina. Si no pots aconseguir feina, no pots pagar per res. Així que no vaig triar ser així. Soc al carrer perquè no tinc ningú al darrere."
Als barris més rics de Londres s'ha disparat el nombre de persones que passen la nit al ras. A Mayfair, Temple Gardens o Mount Street l'augment ha estat del 100%. En d'altres, com Oxford, Westminster, St. Paul o Covent Garden, oscil·la entre el 33% i el 25%.
Ara, la ministra de l'Interior britànica ha desfermat la polèmica amb una proposta xocant. Suella Braverman vol que les ONG que ajuden la gent sense llar deixin de repartir tendes de campanya per passar la nit. La ministra assegura que els sensesostre han escollit un estil de vida, que perjudiquen la societat, que molts són estrangers i que cal posar ordre als carrers.
La reacció a aquest anunci de la ministra de l'Interior ha mobilitzat les entitats que treballen amb persones que viuen al carrer.
Estava previst que la nova llei s'inclogués en el discurs que Carles III va llegir al Parlament. És el discurs en què el monarca recita els projectes de llei redactats pel partit que governa, que ara és el conservador. Però a Carles III no li van fer llegir cap projecte vinculat als sensesostre, segurament, apunten alguns experts, per la polèmica que han generat les declaracions de la ministra sobre la prohibició de les tendes al carrer.
La nova legislació hauria de substituir elements de la llei de vagància del 1824. Aprovada després de les guerres napoleòniques, fa 200 anys, criminalitza demanar almoina o dormir al ras. Les guerres amb Napoleó i l'impacte de la Revolució Industrial van deixar molta gent empobrida i sense llar. La llei va criminalitzar el sensellarisme, i va afectar molts soldats que es van quedar sense res després de les guerres, i molta gent que buscava feina a la ciutat.
El Parlament del Regne Unit no ha derogat algunes parts de la llei de vagància del 1824, la qual cosa significa que hi ha certes disposicions legals que encara són delictes condemnables i són exigibles a Anglaterra i Gal·les. A Escòcia ha estat totalment derogada i a Irlanda en part. Però no a Anglaterra, on, per exemple, el 2014, tres homes van ser arrestats i acusats en virtut de la Secció 4 de la llei de vagància del 1824 per robar aliments que s'havien posat en contenidors fora d'un supermercat al nord de Londres.
La pressió per reformar la llei a Anglaterra han anat creixent i el govern hi treballa, però les declaracions de la ministra de l'Interior sobre la prohibició de les tendes l'han tornat a frenar.
Des del carrer, el Jay, al costat de la seva tenda de color vermell, li contesta a Bravermar que potser ho podria entendre tot una mica més si passés una sola nit amb ells. A la nit, a les fosques, amb el fred, pràcticament sense esperança i amb la por de qui no sap què passarà, el Jay es lamenta:
"Estan fent tots els esforços per amagar el problema en lloc de resoldre'l. Saps el que vull dir? És fastigós. És fastigós. M'encantaria que es posessin una setmana en la nostra pell només per veure com és, potser tindrien una actitud diferent, saps? No triem ser així, no tots som idiotes al carrer. Són les circumstàncies, saps el que vull dir? Això ens ha fet estar en aquesta situació. Ningú, t'ho asseguro, ningú amb qui parlis, ningú optaria per estar en aquesta posició."
I la situació no anirà a menys, al contrari. Gairebé 60.000 llogaters de Londres poden perdre casa seva l'any 2030 si el govern manté la congelació de les taxes de subsidi d'habitatge local, la LHA. Els preus dels lloguers s'han disparat increïblement, tant que una anàlisi de l'Institut d'Estudis Fiscals conclou que ara només un de cada vint habitatges, de lloguer privat, és assequible per a les persones que depenen de les prestacions. És el nivell més baix registrat.
Són xifres sense nom. Però en tenen, de nom. Tenen nom i històries vitals. Al carrer, a The Strand, comença a sortir el sol. Alguns sensesostre recullen les tendes. El Jay i el Bill pleguen meticulosament tots els estris. Posen els cartons en bosses de plàstic i paper. S'ho carreguen a l'esquena, es creuen amb executius que van a l'oficina, i es posen a la filera que hi ha una mica més avall, des d'on es veu l'imponent Trafalgar Square. D'aquí una estona hi haurà desenes de persones per recollir el cafè calent que reparteix cada dia una ONG.
Davant seu, a la cua, hi ha un home de 48 anys. No vol donar el nom, però manté l'esperança i explica: "En comptes de pensar a treure les tendes, fes llocs on la gent vagi, ajuda'ls a tornar a una manera de viure, saps què vull dir? Has de donar feina a la gent... No ho sé, és molt fàcil fer el problema dels altres i alienar a tothom, això és el que em sembla, alienar a tothom."
- ARXIVAT A:
- Drets humansRegne Unit