El rei emèrit celebra l'aniversari amb una festa a Abu Dhabi mentre Felip VI guarda silenci

El rei emèrit Joan Carles de Borbó ha complert vuitanta-sis anys. Tot i no ser una xifra rodona, el monarca vol celebrar-ho amb una gran festa a Abu Dhabi, el país on resideix des de l'estiu de 2020, quan les acusacions de la justícia pels seus negocis van fer que prengués la decisió de desaparèixer del focus mediàtic espanyol, una decisió en què va tenir molt a veure el seu fill Felip, temorós de com la imatge del pare podria perjudicar la corona.

L'emèrit ho té tot per celebrar el seu aniversari

Una vil·la de mil metres quadrats i quatre mil més de jardí, amb pressupost suficient i amb un grup de familiars i amics que s'han mantingut lleials al monarca, fins i tot en els pitjors moments. A la llista de convidats hi ha escrits els noms de les infantes Elena i Cristina, a més del d'alguns dels seus nets.

Periodistes estrella, toreros, alguns empresaris i escriptors completen la nòmina d'una festa on sonaran Los del Río i la Macarena, amics de Joan Carles que ja van ser banda sonora a la festa dels vuitanta anys del monarca.

I l'emèrit té una cosa fonamental per una festa: motius per a la celebració. L'any 2023 ha servit per normalitzar les seves visites a Espanya, ja sigui per les regates a Sanxenxo o bé pels viatges puntuals a Madrid per veure part de la família o metges de confiança.

Aquesta normalització ha fet que la premsa ja no passi hores d'espera interminables per immortalitzar uns moments que ja no són únics.

A més, Joan Carles I ja no està sol. Viu lluny, però des del febrer passat ho fa acompanyat del seu net Froilà, que també va marxar d'Espanya quan el seu dia a dia va despertar un interès desmesurat per part dels paparazzis.

El 2023 també ha estat un any important per al més gran dels Borbó, perquè al desembre es va reunir tota la família per celebrar el 60è aniversari de la infanta Elena. Experts monàrquics diuen que hi ha hagut un desgel de relacions entre Felip VI i el seu pare.

A més, podrien haver celebrat que des de l'octubre Joan Carles I ja no té comptes pendents amb la justícia, perquè els tribunals britànics van arxivar la denúncia de l'examant del monarca Corinna Larsen per suposats abusos. També estan arxivades des de fa temps denúncies per comissions il·legals i negocis poc clars.

Els Borbons, en escenaris i plans oposats

I, mentre a Abu Dhabi Joan Carles celebra l'aniversari, a Madrid el seu fill Felip sembla que té menys coses per celebrar. Aquest 2024 farà deu anys que va agafar el testimoni del seu pare i se li han acumulat problemes i incomoditats, començant per la relació paternofilial.

Va renunciar a l'herència del seu progenitor, al qual també va retirar, almenys oficialment, l'assignació. Va limitar el contorn de la família reial a ell, la reina i les seves filles --Elionor i Sofia--, en un intent de separar el pols de la palla després dels presumptes casos de corrupció de l'emèrit, la condemna i empresonament d'Iñaki Urdangarín, el distanciament amb la infanta Cristina --també processada i absolta per corrupció-- i altres escàndols que han esquitxat la família Borbó i Grècia.

En l'àmbit familiar, també s'ha destapat una possible infidelitat de la reina Letícia amb Jaime del Burgo, un empresari amic de la infància de la reina i --per embolicar-ho més-- excunyat dels Reis. Del Burgo va estar casat amb Telma, una de les germanes de Letícia, i ell mateix s'ha encarregat d'esbombar a les xarxes aquesta possible relació, sobre la qual la Zarzuela guarda silenci.

Sobre aquest episodi, el diari britànic The Telegraph suggereix que tot plegat podria ser una revenja dels més fidels a Joan Carles en contra del posicionament del seu fill Felip.

El rei també ha vist el 2023 com la seva filla Elionor, princesa d'Astúries, jurava la Constitució i feia un pas més cap al seu futur regnat. A escala mediàtica, s'ha fet una certa sobreexposició de la figura d'Elionor durant la seva formació militar, i queda per saber si podria ser casualitat o una estratègia pensada que podria veure's amb bons ulls des d'alguns estaments.

El cas és que no sabem l'acollida i popularitat real de la Corona espanyola, entre altres coses perquè el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) fa anys que no pregunta als espanyols res sobre aquesta institució.

Sí que sabem que el govern de coalició reedita mandat amb una part d'aquest executiu clarament republicana. Primer va ser Podem, i ara, Sumar, que es mostren oberts a debatre sobre quin ha de ser el futur de la monarquia, i fins i tot alguns dels membres en demanen la desaparició.

D'altra banda, els partits sobiranistes catalans, bascos i gallecs no van a cap acte convocat pel rei, una posició més accentuada des de l'octubre del 2017, quan arran del referèndum de l'1-O Felip VI va fer un discurs molt dur contra l'independentisme.

Però a la Zarzuela els problemes polítics no se li acaben aquí. Des de l'extrema dreta també es critica la tebior del rei en un panorama polític convuls, en el qual Pedro Sánchez ha triat una vicepresidenta comunista com Yolanda Díaz i socis fins ara inversemblants com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Arnaldo Otegi per tirar endavant la seva investidura i qui sap si també la legislatura.

Veus de l'extrema dreta es pregunten si el monarca ha fet bé encarregant govern a Sánchez --tal com toca legalment-- o hauria d'haver-s'hi negat al·legant una defensa de la unitat de la nació i de la Constitució, valors que alguns diuen que han d'estar per sobre de tot i de tothom i que amb Sánchez es podrien posar en perill.

Així es pot entendre com en diverses manifestacions de l'extrema dreta a Ferraz contra els acords de Sánchez i la llei d'amnistia s'han vist banderes espanyoles amb un gran forat en el qual s'havia retallat l'escut reial. Alguns que fins ara es consideraven molt ben representats per la Corona sembla que han perdut part de la seva fe en la institució.

Fins i tot des d'aquests sectors s'ha destacat la mala influència que --diuen-- exerceix sobre el seu marit Letícia, una persona a la qual alguns mai han considerat "dels seus".

Amb aquest panorama, el rei i la Corona estan obligats a guardar uns equilibris difícils de mantenir en uns temps convulsos tant en l'àmbit polític com també en l'àmbit privat. Uns temps que ningú pot pronosticar si encara aniran a pitjor. Però la Corona té com a objectiu projectar una nova etapa en contraposició a la de l'emèrit.