El representant del govern a Perpinyà rebutja fer servir "Catalunya Nord": "He de ser neutral"

El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà ha explicat aquest dijous al Parlament que no fa servir el terme Catalunya Nord per respecte a les institucions franceses. 

En la seva primera compareixença a la cambra catalana, Christopher Person, nomenat l'octubre passat per l'executiu de Salvador Illa, ha justificat l'ús de la denominació Pirineus Orientals indicant que "en un territori que no és Espanya hem de respectar la denominació oficial de l'Estat":

"L'estat francès només reconeix la denominació Pirineus Orientals, i nosaltres, des de la delegació, o almenys jo, com a director general, he de conservar la neutralitat institucional."

Així mateix, Person ha precisat que "Rosselló tampoc és una denominació oficial de l'estat francès". Tot plegat, després que tant Junts com ERC hagin retret a Person que no hagi fet servir en cap moment la denominació Catalunya Nord, tal com feia fins ara el govern de la Generalitat.

Agustí Colomines l'ha acusat de "no saber on viu", mentre que Marta Vilalta s'ha preguntat si el canvi de criteri s'explica "per mala fe o per desconeixement". Per contra, la representant del PSC, Ivana Martínez, també s'ha referit en tot moment als Pirineus Orientals i l'estat francès.

La Catalunya Nord va formar part del Principat de Catalunya fins que va passar a ser administrada per l'estat francès l'any 1659, quan es va segellar el Tractat dels Pirineus.

Una delegació diferent de les altres

Des de la seva creació, l'oficina de la Generalitat a Perpinyà es diferencia de les delegacions a l'exterior. Així, no s'adscriu al Departament d'Exteriors, sinó al de Presidència, i qui la lidera no és considerat delegat, sinó director.

A més, l'explicació disponible al web de la Generalitat indica que "la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, inaugurada el 2003, dinamitza les relacions institucionals amb la Catalunya del Nord (Departament dels Pirineus Orientals) i promou la cooperació entre els catalans del nord i els del sud en tots els àmbits de la vida social i econòmica". 

La Delegació explica que "dona servei a les comarques de la Cerdanya, el Capcir, el Vallespir, el Conflent, l'Alta Cerdanya i el Rosselló".

Fa unes setmanes, Salvador Illa ja va evitar referir-se a la Catalunya Nord en la seva primera visita institucional a Perpinyà com a president de la Generalitat. Així, va emmarcar el viatge en la necessitat de "cooperació" entre territoris, i en "la voluntat del govern de Catalunya de fer més Europa".

A l'agenda oficial, en lloc de Catalunya Nord, es parlava de "demarcació amb vincles històrics amb Catalunya".

Promoure el català

Durant la intervenció a la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament, Person ha destacat la voluntat de la Generalitat de tirar endavant propostes que converteixin la delegació de Perpinyà en "un punt de confluència per teixir relacions duradores entre entitats del nord i del sud" de la "frontera administrativa estatal". 

"Aquest vincle es potencia a través d'activitats culturals, exposicions, conferències, jornades transfrontereres, classes de català i el suport a entitats que fomenten l'ús del català al territori", ha explicat.

En aquest sentit, ha destacat la decisió de l'executiu d'incrementar l'aportació a La Bressola --la xarxa d'escolarització en català-- fins a un màxim històric de 800.000 euros.

Amb tot, el màxim representant del govern a la Catalunya Nord ha subratllat que, encara que la llengua s'ensenya en escoles com La Bressola, "el seu ús continua sent extremadament minoritari a l'espai públic i en els mitjans de comunicació". "S'ha perdut, no es parla", ha assegurat. Pel que fa a la nova orientació de la Delegació, ha explicat que la intenció és no fer tants actes "d'alta cultura".

Entre els projectes impulsats en els àmbits cultural i universitari per promoure l'ús del català a la Catalunya del Nord, Person ha destacat l'UNIESCAT, una estructura educativa compartida entre les universitats de Girona i de Perpinyà; l'UPTTC, un programa de promoció del rugbi mitjançant estades esportives, culturals i educatives; i l'ICAT, un pla de promoció de la cuina catalana i pràctiques artesanals ecològiques.