El repte majúscul de Feijóo: treure rèdit d'una investidura que sembla abocada al fracàs
A Feijóo se li acumulen les victòries amargues. L'última, després d'haver rebut aquest dimarts l'encàrrec reial de sotmetre's a una investidura al Congrés dels Diputats, que se celebrarà els dies 26 i 27 de setembre.
Ell mateix s'havia proposat com a candidat, però sap millor que ningú que no disposa dels vots necessaris per sortir-ne vencedor, i molt difícilment els arribarà a tenir d'aquí a un mes.
L'expresident gallec ha reivindicat des de la nit electoral, ara fa just un mes, el seu dret i també el deure d'intentar formar govern com a vencedor a les urnes, tot i que per arribar a la Moncloa necessitaria posar d'acord dos actors incompatibles: Vox i el PNB.
L'escenari d'una investidura fallida --que Mariano Rajoy va evitar, descartant-se, el gener del 2016-- plana sobre l'ambient, i que Feijóo n'és conscient ho demostra el to i el contingut de les seves intervencions, sempre amb l'horitzó de la repetició electoral o la possibilitat que acabi governant Sánchez ben presents.
Feijóo s'enfronta amb el perill de desgastar-se i d'evidenciar més que mai la debilitat del seu espai polític en la gestió de l'escenari polític que han deixat les eleccions generals.
Retrobament amb Vox, oferta de diàleg a ERC i Junts i cops de porta del PNB
Aquestes quatre setmanes han mostrat l'extrema complexitat d'un camí fins ara sense sortida. El candidat escollit pel rei per a la investidura té 172 suports i continua necessitant quatre vots més per assolir la majoria absoluta, que no sembla que li hagin d'arribar d'enlloc.
En un intent de rascar suports d'on sigui, fins i tot ha obert la porta a Junts i ERC. El gest no sembla que hagi de portar enlloc, però denota un gir impensable fa tan sols unes setmanes.
"Si Feijóo vol estimbar-se, hi té tot el dret", ha arribat a dir Pedro Sánchez, que espera que l'elecció que ha fet el rei li doni més marge per erosionar els populars i travar els suports que necessitaria per formar un hipotètic govern d'esquerres.
Però no tot són males notícies per al líder del PP, que ha aconseguit apuntar-se un èxit després d'haver lligat els vots de l'extrema dreta que trontollaven per de la trencadissa entre PP i Vox en les votacions per la mesa del Congrés, considerades com una evidència més de la debilitat dels populars en els últims dies.
Abascal tancava la polèmica aquest dimarts rebaixant el to i confirmant-li a Felip VI que Feijóo podrà comptar amb els seus 33 vots.
El líder de l'extrema dreta ha demanat un reconeixement públic al seu partit i no fer cordons sanitaris, i el líder del PP ha agraït el suport sense exigències i ha defensat que les "discrepàncies i malentesos" han quedat resolts en una conversa entre ells dos.
No es pot dir el mateix del PNB, que per ara només ha ofert cops de porta al líder del PP. No feia ni 24 hores de les eleccions quan el president d'aquesta formació, Andoni Ortuzar, li va comunicar a Feijóo que el seu partit no volia ni tan sols seure a negociar.
Al PP no llancen la tovallola ni renuncien a convèncer-los, tot i que els bascos ja van sumar-se a Sánchez en la votació que va situar la socialista Francina Armengol a la presidència de la cambra.
Pot ser una oportunitat?
Malgrat tot, el fet de sotmetre's a una investidura situarà Feijóo al centre de tots els focus i podria arribar a impulsar-lo com a una alternativa real a l'actual presidència de Pedro Sánchez.
O almenys en això confia el seu equip, que mira d'afinar l'estratègia per intentar treure profit d'una situació que ara resulta complexa, però que podria convertir-se en una oportunitat més endavant.
Per exemple, si Sánchez acaba reeditant la presidència però ha de convocar eleccions al cap de pocs mesos per la dificultat de gestionar l'enrevessada aritmètica parlamentària.
Feijóo aspiraria, en aquest escenari, a situar-se com una alternativa clara que li permetés ampliar el suport a les urnes i arribar, llavors sí, a la Moncloa. Perquè això passi, però, primer cal que aconsegueixi retenir el poder del partit. I aquí s'obre un nou front.
La batalla interna: què farà Ayuso?
Els moviments que faci Feijóo els pròxims dies centraran totes les mirades, però les més incòmodes li arribaran des de casa.
Conscients de les escasses opcions d'èxit de l'operació investidura, diverses veus han demanat internament al líder del partit que es posi a treballar en el seu nou rol, el d'un líder de l'oposició fort que debiliti Pedro Sánchez tant com pugui.
En un context de decepció i soroll pel resultat electoral, Feijóo ha rebut el suport públic de pesos pesants com els presidents de la Junta d'Andalusia i de la Comunitat de Madrid, Juanma Moreno i Isabel Díaz Ayuso, que han refermat la confiança en el gallec fins i tot en cas de repetició electoral.
Com han recordat a Gènova després que el seu líder no aconseguís el 23J complir l'expectativa d'aconseguir una majoria clara amb Vox, cap candidat del PP ha aconseguit ser president del govern espanyol en la primera convocatòria electoral a què es presentava.
I hi ha un altre factor a tenir en compte: el fracàs d'una investidura, que hauria estat un daltabaix en èpoques d'Aznar o Felipe González, pot acabar gairebé en anècdota en un context de fragmentació i inestabilitat política creixent com l'actual.
Ningú no parla de dimissions, ni interna ni externament. Tot i això, l'opció d'un nou relleu al capdavant del partit no s'hauria de descartar del tot si es té en compte el sacseig que suposaria una repetició electoral en una direcció que encara no s'ha consolidat.