El ressorgir del cas Tsunami: 4 anys adormit i una estratègia per fer trontollar l'amnistia

Aquest dimarts ha començat la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats i sembla com si, mentre els que hi estan a favor avancen ràpid, els jutges que hi estan en contra també acceleren.

Un d'ells, el jutge García-Castellón, que ara ha portat al Tribunal Suprem la causa de Tsunami Democràtic, en què hi ha imputats per terrorisme, entre altres, Carles Puigdemont i Marta Rovira.

García-Castellón té la Fiscalia en contra de la seva investigació per terrorisme i els implicats del cas Tsunami demanen apartar-lo de la causa.

El jutge, però, ha tirat endavant i demana al Tribunal Suprem la imputació de Puigdemont, el diputat Ruben Wagensberg --tots dos aforats-- i també de Marta Rovira, secretària general d'Esquerra, i de la resta d'implicats. Una decisió que la Fiscalia ha recorregut aquest dimecres. 

De tots aquests passos, el que més ha sobtat és l'intent de vincular les protestes amb la mort d'un turista a l'aeroport del Prat. Si se'n surt, podria ser un fet decisiu, perquè l'amnistia en cap cas cobriria delictes en què hi ha hagut víctimes mortals.

Petards o armes?

A l'exposició de motius no s'aporta cap prova nova per incriminar-los. García-Castellón vol justificar l'acusació per terrorisme d'acord amb els atestats policials del dia de la protesta a l'aeroport del Prat.

Així, considera com a "artefactes", "substàncies" i fins i tot "armes" els petards i pirotècnia, extintors, carros portamaletes, fustes, vidre o tanques utilitzats durant la protesta.

L'altra derivada en què el jutge fa dies que insisteix --sense èxit--, és la d'incloure en la causa el turista francès que va tenir un atac de cor a la terminal 1 del Prat i que va ser traslladat a l'Hospital de Bellvitge, on va morir.

"Aquestes circumstàncies, el bloqueig de l'aeroport, van poder influir en el resultat de la mort", assegura el magistrat.

La mort, en ser per causa natural, no va ser mai inclosa en els atestats policials. El SEM i l'ambaixada francesa van desvincular els fets de la protesta, però, tot i això, el jutge ha identificat els familiars de la víctima per contactar-hi.

Per les defenses, una intenció esbiaixada del jutge d'incloure perjudicats a la causa.

"És una de les pitjors justícies que hi ha a la Unió Europea, no mostra gens d'interès ni a ser ni independent ni a fer-ho veure", ha assegurat Carles Pugidemont en declaracions a TV3 als passadissos del Parlament Europeu.

"Sabem perfectament que la seva agenda és clarament política i, per tant, diu molt poc a favor de la justícia espanyola, però no és res que no esperéssim ni que ens vingui de nou", assegura l'expresident de la Generalitat.

Passos de gegant després d'anys amb la causa adormida

El context polític, amb nous passos per tirar endavant la llei d'amnistia, ajuda a entendre que l'estratègia del jutge va més enllà d'un tràmit ordinari. Entre altres, pel fet que alguns dels investigats, com Puigdemont o Wagensberg, són aforats.

La decisió del Tribunal Suprem l'haurà de prendre la sala presidida per Manuel Marchena, el jutge del Procés.

Si la sala de Marchena li fa cas, el jutge del cas Tsunami veuria avalada la seva investigació, que des de fa uns dies ha fet passos de gegant després d'estar quatre anys adormida.

Això seria important si es té en compte que, paral·lelament a aquest procediment al Tribunal Suprem, n'hi ha un altre a l'Audiència Nacional.

En aquest, la sala penal de l'Audiència Nacional té pendent resoldre els recursos de la Fiscalia --contrària a la imputació de Puigdemont i Marta Rovira per terrorisme-- i també d'algunes defenses.

Uns recursos que demanen que la causa marxi de l'Audiència Nacional a un jutjat ordinari i que s'investigui només per aldarulls greus, cosa que faria que ningú qüestionés que la causa queda inclosa en l'amnistia.

A banda d'això, diversos dels implicats en el cas intenten apartar el jutge per falta d'imparcialitat. Una petició que el mateix jutge havia rebutjat fa uns dies. Ara, però, una instància superior de l'Audiència Nacional diu que el jutge no tenia competències per rebutjar-ho i que s'estudiarà si l'aparta del cas.