El risc d'estar sobremedicat: "Si prens 10 pastilles al dia, és probable que en sobrin 2 o 3"

El 40% de la població catalana té problemes crònics de salut i, d'aquests, el 9% estan hiperpolimedicats, és a dir, prenen més de 10 medicaments al dia. Són sobretot gent gran, especialment dones.

Com la Fina Ferragut Cadilla, que ara pren 11 medicaments diaris, però havien arribat a ser 16.

"Ho tinc tot en un calaixet a la cuina i fa tants anys que prenc les mateixes pastilles que ja m'ho sé. Són per a tot: per a la tensió, per al colesterol, per a la diabetis, per al dolor".

O la Carme Carreras Marimon, que després d'una operació de cor, va tenir una infecció i ara li posen un antibiòtic hospitalari, però, a més:

"Prenc sis medicaments al matí i quatre a la nit. I el dia que tinc l'esquena molt malament, que em fa molt mal, també em prenc alguna cosa per al dolor."

Totes dues són pacients d'Aina Perelló, metgessa de família del CAP Larrard, de Pere Virgili, i membre de CAMFiC, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.

"S'ha estudiat que normalment la gent que pren més de 10 medicaments, entre dos i tres medicaments d'aquests realment són inadequats, és a dir, no li estan fent l'efecte que desitgem."

Actualment, hi ha una tendència, liderada per metges de família i experts en farmacologia, per anar desmedicalitzant aquests pacients, que s'han d'estudiar cas per cas. Repassen regularment els plans de medicació, per eliminar el que no és necessari i, fins i tot, pot ser perjudicial, perquè cap medicació és totalment innòcua.

Ho explica Caridad Pontes, gerent del Medicament del Servei Català de la Salut:

"Generalment una a una, són molt segures i tenen un benefici-risc molt bo, però a mesura que vas afegint medicaments, que vas afegint també probabilitats d'efectes adversos, més probabilitats hi ha que alguna d'aquestes medicacions influeixin entre elles i puguin sumar efectes adversos semblants i causar-te un problema."

L'administració també comparteix la filosofia d'anar revertint la medicació inadequada. El Pla de Salut de Catalunya es planteja l'objectiu de desmedicalitzar la vida quotidiana, la tristesa o la soledat, per exemple. I dona eines als metges per evitar duplicitats en la medicació i per anar adequant-la a cada etapa vital.

La cascada terapèutica

No sempre és fàcil tenir tota la informació. Tot el que es dona des de la sanitat pública surt a la història clínica, però s'hi han de sumar els medicaments sense recepta o els que prescriuen metges privats, amb molta més tendència a posar tractaments farmacològics.

Segons Aina Perelló, amb la medicina privada això passa molt.

"La gent ve amb quinze medicacions i comencem a revisar, això per què t'ho prens? I això altre per què t'ho prens? Això m'ho han donat per arreglar el que m'ha fet aquesta altra pastilla i, com que aquesta se m'ha posat malament, aleshores me n'he pres una altra."

És el que s'anomena cascada terapèutica. Una altra situació que passa sovint és que els pacients, de vegades, es prenen menys dosis de la medicació del que els ha dit el metge, que aleshores pensa que no està funcionant i n'afegeix més.

Per Caridad Pontes, "posar és molt fàcil i treure és molt complicat perquè tenim molta inèrcia, i especialment si la retirada provoca algun malestar". L'exemple més clar són les benzodiazepines per a l'insomni i l'ansietat, que creen dependència. Per Aina Perelló, "despisten, fan caigudes. Després la gent cau, es trenca el maluc i diem, com és que ha caigut? Bé, és que potser és per la medicació. La fitxa tècnica diu màxim tres setmanes, quatre setmanes, i la gent les pren anys i anys i anys".

Una de cada quatre persones de més de 65 anys pren protectors gàstrics de manera habitual, i això, segons Caridad Pontes, també pot portar problemes.

"Són fàrmacs molt ben tolerats, però presos a llarg termini, poden dificultar l'absorció d'algunes vitamines, poden dificultar l'absorció del calci i poden augmentar el risc que els ossos siguin més fràgils."

Un altre exemple són els medicaments contra la incontinència urinària, que pateix més de la meitat de la població de més de 65 anys. Són fàrmacs poc eficaços, que també tenen efectes sobre el sistema nerviós. Sovint es mantenen en el temps, tot i que la persona es faci gran, augmenti el seu problema d'incontinència i acabi utilitzant també absorbents.

Per Aina Perelló, si un pacient porta bolquers i al mateix temps segueix un tractament per a la incontinència, no ho estem fent bé, ja que "aquests tractaments tenen molts efectes secundaris". I Caridad Pontes encara afegeix que poden disminuir el nivell de cognició i empitjorar els símptomes de qualsevol demència que hi pugui haver de base.

Canviar de mentalitat

Prescriure menys i retirar medicació quan calgui. És una reflexió que s'han marcat els metges. Però cal també un canvi de mentalitat dels pacients per acceptar solucions no farmacològiques, que moltes vegades són molt útils en temes com, per exemple, l'insomni o els factors de risc cardiovascular. Caridad Pontes fa aquesta reflexió:

"Si tu a un pacient li dius que faci exercici, no queda satisfet. Colesterol, amb dieta. Hi ha molta gent que diu: prefereixo prendre un medicament que fer una dieta. O la pressió arterial. Fer exercici abaixa la pressió arterial."

En definitiva, els medicaments són instruments molt útils, que han contribuït, sens dubte, a augmentar l'esperança de vida. Però s'han de prendre només els necessaris i només durant el temps necessari.