El risc d'una guerra híbrida: Europa denuncia un sabotatge a dos cables submarins al Bàltic

Dos cables de comunicació de fibra òptica sota el mar Bàltic han quedat fets malbé en un nou possible cas de sabotatge. El govern alemany dona per fet que darrere els danys que s'han detectat als diversos cables que transporten dades només hi pot haver un atac deliberat.

En concret, es tracta d'un cablejat que cobreix una distància de gairebé 1.200 quilòmetres entre Hèlsinki, la capital de Finlàndia, i Rostock, la principal ciutat alemanya a la costa del Bàltic.

Les autoritats finlandeses asseguren que la infraestructura va deixar de funcionar la matinada d'ahir i que trigaran quinze dies a reparar-la.

Berlín no ha volgut responsabilitzar directament Rússia d'aquesta acció, però apunta que es tractaria d'un acte de guerra híbrida emmarcat en la invasió russa d'Ucraïna. El ministre federal de defensa d'Alemanya Boris Pistorius considera que el cable malmès no es pot haver tallat per casualitat.

"Ningu es creu que aquests cables s'han tallat sense voler. Tampoc em crec les versions que diuen que podrien haver estat àncores que han malmès el cable."

Diversos governs europeus s'han sumat a aquesta hipòtesi i han acusat Moscou d'haver intensificat la guerra híbrida contra els aliats occidentals d'Ucraïna. Lituània ha incrementat el patrullatge de l'exèrcit en les seves aigües territorials com a resposta.

Uns fets que recorden el sabotatge del Nord Stream

Aquesta infraestructura és l'única via de transport de dades submarina entre Finlàndia i el centre d'Europa. La ruta del cable, anomenada C-Lion1, és la mateixa que la del gasoducte Nord Stream, sabotejat amb una explosió el febrer del 2022.

Llavors, una explosió subterrània al mateix mar Bàltic va destruir la canonada de gas, que havia d'unir Rússia i Alemanya. El cas continua sota investigació de les autoritats alemanyes, i alguns mitjans d'aquest país van informar l'agost passat que s'havia dictat una ordre d'arrest contra un submarinista ucraïnès.

L'altre cable sabotejat, de més de 200 quilòmetres de llargada, anava de Lituània a l'illa sueca de Gotland.

El perill d'una "guerra híbrida"

El sabotatge del cable de dades arriba només quatre dies després de la trucada entre el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president rus, Vladímir Putin. Una comunicació qualificada de necessària des del govern alemany, el qual afirma que ha quedat demostrat que Putin no vol negociar res perquè "no vol la pau".

Després de saber l'abast dels danys al cablejat subterrani, els ministres exteriors de França, Alemanya, Itàlia, Polònia i el Regne Unit han emès un comunicat conjunt en què alerten del perill "sense precedents" de l'escalada d'activitats "híbrides" de Rússia contra l'OTAN i la Unió Europea.

Von Kyjiw bis Warschau, von Berlin bis Paris, Madrid, Rom oder London: Als #Europäer stehen wir zusammen und als Europäerinnen halten wir zusammen. Jetzt ist die Zeit, Europas #Sicherheit und Verteidigung auf eine noch stärkere Grundlage zu stellen. pic.twitter.com/6v3lbuWDKK

— Außenministerin Annalena Baerbock (@ABaerbock) November 19, 2024

Polònia ha anat més enllà i assegura que si Moscou no cessa els seus "actes de sabotatge" al continent, Varsòvia tancarà els consolats russos al país.

A diferència dels Estats Units, el govern alemany manté la posició de no cedir els míssils de creuer de llarga distància Taurus a Ucraïna.