El risc real d'alguns pobles de desaparèixer: l'emergència del despoblament a Catalunya

Més protecció, més finançament, incentius fiscals: la llista de reclamacions del món rural és llarga i en el rerefons hi ha una gran qüestió de fons: l'emergència del despoblament a Catalunya.

Un bon exemple d'un nucli pràcticament abocat a desaparèixer és Bellprat. És el poble més petit de l'Anoia. Ara hi viuen 12 persones tot l'any i una vintena en diferents masos. Va arribar a ser un poble destacat els anys 20 del segle passat i pot presumir de tenir la primera alcaldessa elegida de Catalunya: Nativitat Yarza, en les eleccions municipals del 34.

Però ara les coses han canviat molt: Bellprat ja no té escola, ni súper, ni farmàcia... Un restaurant o un caixer, impensable. Tampoc els arriba el gas i tenen molt poca cobertura.

Ens hem preguntat quants pobles estan com Bellprat en risc de desaparèixer i quines zones estan més afectades. Fem un cop d'ull al que podríem anomenar el mapa del despoblament: mostra l'evolució de la població els últims 20 anys, un període prou llarg per veure'n clarament la tendència.

On més població s'ha perdut és a les zones rurals, l'interior de comarques tarragonines, lleidatanes i també al Pirineu, on es pateix més l'aïllament. Tenen números vermells a les comarques de les Garrigues, el Priorat, el Ripollès i la Terra Alta. En totes aquestes comarques hi ha nuclis petits que pateixen l'envelliment i l'aïllament de la població.

En total, uns 200 dels 947 municipis de Catalunya tenen un risc real de desaparèixer.

500 pobles s'han unit i reclamen un estatut del món rural

I què reclamen els ajuntaments? L'últim gran moviment que s'ha creat per pal·liar aquest despoblament és Eines pel Repoblamet Rural, que agrupa alcaldes de tots els colors polítics i de més de 500 petits pobles de tot el país. Entre les seves demandes, una de fonamental: un estatut pel món rural, una llei especial adaptada a la seva realitat. I és que la Catalunya rural vol jugar amb les seves pròpies cartes.

El preu de l'habitatge, pels núvols

Un dels maldecaps principals que tenen els pobles petits és el preu de l'habitatge, que està pels núvols. Els alcaldes reclamen un canvi de normativa que hauria de permetre revifar la vida en uns pobles que amb els anys han perdut la meitat dels habitants. Tenir un lloc on viure, per als veïns i per als de fora, cada dia és més difícil i més car.

N'hem trobat un cas a un quart d'hora de Banyoles, a Sant Miquel de Campmajor, amb 240 veïns i molt poca oferta d'habitatge. Tenen moltes masies abandonades i recuperar-les té un cost prohibitiu.

Males comunicacions

Les dificultats en les comunicacions són un altre dels grans obstacles, i més ara que cal estar connectat per a tot. Hi ha diversos municipis on veuen pocs canals de televisió, la fibra no arriba a les cases i no tenen pràcticament cobertura. Això, per no parlar de les males connexions per carretera i la poca oferta de transport públic, que aïllen molts pobles i sense cotxe és molt difícil viure en un poble.

Us en presentem dos exemples al Berguedà: a Montmajor i a la Quar:

Serveis deficients

I també és un impediment importantíssim la falta de serveis. El Priorat, una de les comarques especialment tocades pel despoblament, viu de ple aquest problema, i això que, de feina, amb el conreu de les vinyes, no en falta. Ho veiem, per exemple, a Torroja del Priorat, al cor de la comarca, amb 152 habitants i amb un entorn privilegiat que atreu turisme de qualitat, però que s'enfronta a un gran repte: poder oferir-los serveis.

Una població envellida i poca gent jove

Segons els demògrafs, el gran problema no és tant el moviment migratori de pobles a ciutats, sinó que els veïns que es queden són cada vegada més grans. Ho hem vist a Montornès de Segarra, un petit nucli on no viuen més de 100 persones; gairebé la meitat estan jubilades i n'arriben molt poques en edat de treballar.

L'altra cara de la moneda és que als pobles hi ha molt poca gent jove. No només necessiten oportunitats de feina, bones connexions per teletreballar o estudiar, sinó que també veuen les immenses possibilitats d'un món globalitzat com l'actual.

A les Terres de l'Ebre, a la comarca de la Ribera d'Ebre, ens fixem en el poble de la Torre de l'Espanyol: la meitat dels joves n'han marxat.

Sense relleu a la pagesia

Un altre gran problema és la falta de relleu a la pagesia. Els joves agricultors es veuen frenats per les grans inversions que requereix el sector, i els pagesos veuen com el futur pot dependre de les grans empreses. És el cas del Josep Prunera, un agricultor de Bovera, a la comarca de les Garrigues.

L'abandonament del camp va a més, no només en zones clarament agrícoles, sinó també en àrees de muntanya, com el Ripollès, amb molts masos dispersats i ara abandonats. I si això passa, qui se'n cuida, dels boscos? Ho hem anat a veure a les Llosses, un municipi molt extens del Baix Ripollès: 114 quilòmetres quadrats on els anys 20 hi vivien gairebé 1.500 persones i ara tan sols hi queden 218 habitants:

I què proposa el govern?

Ho hem preguntat al vicepresident del govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, i a Teresa Jordà, consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Ens asseguren que la fibra òptica és una prioritat per al govern. I que ja està instal·lada a totes les capitals de comarca.

També admeten que millorar la mobilitat i la xarxa de transports també és una de les necessitats urgents que, en principi, tenen sobre la taula.

I, per garantir el relleu generacional al camp, en què els joves agricultors es veuen frenats per les grans inversions, prometen polítiques concretes, com la llei d'espais agraris, que preveu un banc de terres.

La pandèmia ha canviat alguna cosa?

El 2020, per primer cop, la població al món rural, fins i tot en micropobles, ha crescut. La pandèmia, que ho ha canviat tot, ha fet que alguns optessin per tornar al poble, anar-hi a viure... però no tothom hi ha continuat i calen uns anys per saber si els nouvinguts s'hi queden.

Sigui com sigui, el gran objectiu és repoblar... Hem vist com ho han fet a les Piles, a la Conca de Barberà.

I també al Pallars, que han captat nous veïns amb les xarxes socials:

I és que, malgrat tot, són moltes les raons que poden portar a fer una aposta vital per les zones rurals. Siguin nouvinguts o no, molts dels veïns de pobles petits no ho canviarien per res del món.

Recupera el "30 minuts" sobre el despoblament de les zones rurals de la Catalunya interior, que analitza el cas de 3 pobles: Prat de Comte (Terra Alta), la Febró (Baix Camp) i Guimerà (Urgell).