Montse Armengou: "El robatori de nens es va convertir en un gran negoci"

El 2011, gairebé deu anys després d'"Els nens perduts del franquisme" el documental que per primera vegada posava al descobert l'existència del robatori de nens per raons polítiques durant el franquisme, "Sense ficció" estrenava "Torneu-me el fill!", de Montse Armengou i Ricard Belis. En aquesta ocasió les mares denunciaven com se'ls va arrabassar el seu fill per raons morals. L'Espanya franquista dels anys 60 i 70 va aplicar la seva implacable moral sobre les mares solteres i dones de procedència humil, trobant així una nova "font de subministrament" de nens. Els robatoris es van estendre durant els anys 80 i fins i tot en trobem algun cas als 90. El robatori de nens, que va començar com un instrument de repressió política contra las mares republicanes condemnades a les presons franquistes, va continuar després com un instrument de repressió moral i, finalment, es va convertir en un gran negoci. En totes les etapes els protagonistes eren els mateixos: un establishment franquista que tenia impunitat i immunitat i en continua tenint, i per l'altra banda, unes víctimes que mai han rebut una reparació. La sentència absolutòria pel doctor Vela, que tot i reconèixer els fets els considera prescrits, deixa un regust agredolç als afectats. Només un plantejament de delictes de lesa humanitat que no prescriuen podria haver condemnat Vela i tants altres presumptes involucrats en el robatori de nadons. Vam conèixer el doctor Vela mentre preparàvem el documental. Tot i que sempre ens va negar els fets alguns mitjans ja el començaven a acusar i estava en alerta, se li escapaven detalls que demostraven el seu profund coneixement d'un engranatge en què estaven implicats metges, estaments de l'Església catòlica i fins i tot militars. "Els internats de la por", de Montse Armengou i Ricard Belis. Més endavant, al documental "Els internats de la por" (2015), també codirigit amb Ricard Belis, una de les protagonistes víctima de les vexacions dels centres franquistes recordava com les seves companyes embarassades anaven a parir a la Clínica San Ramón del doctor Vela i que tornaven sense la criatura. Fins a 200.000 pessetes el preu d'un pis de l'època era el que es podia arribar a pagar per un nadó. El nen era el resultat final d'enganys i falses promeses per a la jove embarassada, documents falsos i coixins a les panxes de les mares adoptives simulant una gestació. El robatori de nens i la manca de resposta de l'estat espanyol a les víctimes (mares que busquen els fills, fills que busquen les mares) ha estat denunciat per diversos organismes internacionals, com les Nacions Unides, que ha assenyalat aquest i molts altres crims del franquisme. Mentrestant, la justícia espanyola ha decidit l'absolució per al primer i únic cas de robatori de nadons que arriba a judici.

Montse Armengou: "El robatori de nens es va convertir en un gran negoci"

La coautora de "Torneu-me el fill!" i "Els internats de la por" reflexiona sobre els nadons robats amb motiu de l'absolució del doctor Eduardo Vela