El ruc català ja té un museu que n'explica la història i les funcions a Fuïves, al Berguedà

A través de plafons i d'una cinquantena d'estris relacionats amb el guarà, el nou museu, que ja està a punt d'obrir portes, ofereix el coneixement dels trets bàsics d'aquest animal de raça catalana, que s'ha popularitzat recentment com a símbol. Entre els estris que es poden veure al Museu hi ha les eines que arrossegaven els rucs per treballar la terra, com les estigadores, les arades de rodes o les cavadores. També s'hi exposen recipients que carregaven els rucs per transportar càrregues, com carbó o llenya, les sorreres i pedreres o els basts de l'exèrcit per transportar munició i artilleria. Els estris exposats inclouen també diferents tipus de ferradures i morralets destinats a l'alimentació dels rucs. A banda de veure tot aquest material relacionat amb els animals, el museu explica també a través de plafons la història del ruc català. Aquests plafons, que contenen fotografies i text, relaten, entre d'altres qüestions, la influència del guarà en el desenvolupament dels Estats Units entre finals del segle XVIII i XIX, quan era utilitzat per creuar amb altres races equines per obtenir animals de molta força; com al sud de França s'utilitzava la llet del guarà per criar infants; o la importància del ruc català per al transport de materials com el gel o grans troncs de fusta, armes i fins i tot persones. Un segon plafó es dedica a l'arnés, els arreus i els guarniments que s'utilitzaven. Aula polivalent preparada per a rebre visites col·lectives Coincidint amb la posada en funcionament del museu, Fuïves ha habilitat també un espai de la granja com a aula polivalent, perquè s'hi puguin dur a terme activitats relacionades amb el guarà. En aquesta aula polivalent, la informació sobre el ruc català es completa amb dos plafons més que tracten sobre les característiques biològiques de l'animal i sobre curiositats relacionades amb l'animal. Entre aquestes cita el cas de França, on es guarnia els animals amb mitges per evitar que els mosquits els piquessin les cames, parla sobre les puntades de peu dels ases i explica que les orelles de burro que es posaven als mals estudiants tenien com a finalitat que la intel·ligència del ruc passés a l'infant. Amb la posada en funcionament del museu es completarà la visita que es pot fer actualment a Fuïves, que a més de poder veure els rucs catalans que hi ha a la granja, permet contemplar un vídeo sobre l'animal i conèixer el laboratori on es fa la conserva genètica del ruc català, que actualment s'exporta arreu del món. També s'han habilitat taules al voltant de la casa perquè els visitants puguin menjar-hi. La creació del museu és un pas més en el treball que des de fa més de 30 anys va iniciar la família Gassó, encapçalada per en Joan, marxant i criador de bestiar conegut arreu del país com a Joan de Berga, Gassó es va dedicar a recuperar la raça, que estava en perill d'extinció. En Joan fill, veterinari, ha pres el relleu del pare i, en aquests moments, a Fuïves, hi ha 138 exemplars de ruc català.