El Salvador: Bukele i el seu controvertit model de govern arrasen a les urnes
El mandatari veu referendada la seva polèmica manera de gestionar el país, amb el desmantellament de les "maras" com a actiu polític
El Tribunal Suprem Electoral encara no s'ha pronunciat, però el president del Salvador, Nayib Bukele, ja s'ha autoproclamat guanyador de les eleccions presidencials que aquest diumenge s'han celebrat al país.
Fins aquí, res extraordinari: els candidats que canten victòria abans que els resultats estiguin validats són molts. El que fa extraordinari el moviment de Bukele és el resultat que presenta: la victòria electoral l'ha aconseguida amb més del 85% dels vots, un resultat més que inusual.
La triomfal declaració de Bukele arribava després que l'autoritat electoral oferís les primeres dades d'escrutini: amb el 22 % de vot comptabilitzat, el partit Nuevas Ideas de Bukele recollia més d'un milió de vots, mentre que el segon partit en suport popular, l'esquerrà FMLN (Farabundo Martí para la Liberación Nacional), en tenia 93.000, i la coalició de dreta ARENA, 81.000. Amb l'escrutini més avançat, la tendència es manté i Bukele manté l'esclatant victòria.
Nayib Bukele veu, d'aquesta manera, refrendada la seva polèmica manera de gestionar el país. El president, que va arribar al Palau Nacional amb 37 anys, i amb la promesa de posar fi a la corrupció, ha instaurat un govern que, segons nombrosos juristes, ha forçat i ultrapassat els límits de la Constitució del país.
La primera mesura controvertida és la que li ha permès optar a la reelecció. La llei de lleis salvadorenca prohibia repetir mandat de manera consecutiva, però una sentència del Tribunal Constitucional, afí a Bukele, li ho ha permès.
La reelecció "de dubtosa constitucionalitat", segons nombrosos juristes és el paradigma del govern de Nayib Bukele: depassar la llei quan creu que li limita l'acció de govern, i aconseguir la "legitimitat" directa de la ciutadania. Una autocràcia tolerada. El clàssic "menys drets a canvi de més seguretat".
El desmantellament de les bandes com a actiu polític
El gran actiu polític de Bukele ha estat el desmantellament de les grans bandes, les "maras". La Mara Salvatrucha-13 i Barrio-18 s'havien convertit en un poder al marge de l'estat al país.
L'any 2015, el Salvador se situava entre els països més perillosos del món, amb una ràtio de més de 100 morts violentes per cada 100.000 habitants. Ara, després de cinc anys de govern Bukele, la xifra rondaria les 18 morts violentes per 100.000 habitants, segons dades de l'estadística d'homicidis intencionats de l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte.
Per aconseguir aquesta reducció del crim, Bukele ha arrestat, i en molts casos empresonat, més de 75.000 persones, sovint sense atendre les garanties processals establertes. Igualment, ha declarat situacions d'emergència amb suspensions de drets fonamentals.
El "model Bukele"
Nayib Bukele és fill d'una família palestina que es va establir a la zona a començaments del segle passat. Va estudiar en una escola d'elit i va entrar en política molt jove. Als 30 anys era alcalde d'una població de 50.000 habitants, als 33 guanyava l'alcaldia de la capital, San Salvador, i als 37, la presidència de la república.
El cap d'estat ha enviat l'exèrcit al parlament -literalment, a la sala de plens de l'Assemblea Nacional- per forçar els legisladors a aprovar el seu projecte de lluita contra les bandes. En cas que no ho fessin, el president faria una crida a la insurrecció popular contra els seus representants.
Ara Bukele ho té millor. Les eleccions d'aquest diumenge també han servit per renovar l'Assemblea Nacional, que quedarà sense reserves en mans dels legisladors del seu partit.
A Guatemala, Zury Ríos, filla del dictador Efraín Ríos Montt, es va presentar a les presidencials declarant la seva passió política per Bukele. A Hondures, l'homòloga de Bukele ha "copiat" també polítiques del cap d'estat salvadorenc: estats d'excepció i detencions massives de suposats membres de bandes.
I la literatura política de Centre i Sud-amèrica ha incorporat el "model Bukele" com una doctrina de gestió de realitats complexes, com les de la zona.
