El sector marítim, en peu de guerra contra la penalització per les emissions contaminants
Espanya i d'altres socis europeus reclamen una moratòria del nou sistema de drets d'emissió, però Brussel·les ho rebutja
Espanya, Itàlia i d'altres països europeus de la riba mediterrània s'estan mobilitzant contra el sistema que s'implantarà a partir del 2024 per fer pagar als vaixells per la contaminació que generen. De fet, segons el diari Financial Times, ministres de set estats membres de la UE han enviat una carta a la Comissió Europea demanant una moratòria; una pausa que, en declaracions a TV3, Brussel·les ja fa dies que descarta.
Qui contamina, paga
A partir del gener el transport marítim quedarà inclòs en el sistema de comerç d'emissions ETS de la Unió Europea, és a dir, que haurà de pagar, com ja fa la indústria, per la contaminació que genera. El sector portuari ha posat el crit al cel i creu que tindrà un efecte contrari al desitjat: una eventual fuga de trànsit cap al nord d'Àfrica que, de retruc, podria desviar les emissions de carboni cap a aquests països.
Per exemple, un vaixell de contenidors que arribi al port de Barcelona des de la Xina, a partir del 2024 haurà de pagar uns 80 euros per tona de diòxid de carboni emesa en l'últim tram de viatge. Però si fes un transbordament a un altre vaixell a Port Saïd només pagaria pel trajecte pel Mediterrani.
I segons un estudi del Centre d'Innovació del Transport de la UPC, el CENIT, la naviliera s'estalviaria 600.000 euros a l'any només en drets d'emissió, més del doble si hi sumem altres costos, com la mà d'obra. Per això els ports europeus alerten d'una fuga de tràfics cap a aquest i altres ports del nord d'Àfrica, que, de fet, diuen, ja s'estaria produint. L'impacte negatiu per al conjunt de l'economia espanyola arribaria als 14.000 milions d'euros a l'any.
Serem menys competitius, hi haurà menys tràfic de contenidors, i això pot representar una pèrdua de llocs de treball, perquè els ports europeus baixarem de categoria", alerta Guillermo Belcastro, conseller delegat de Hutchison Ports.
També pagaran els creuers i els ferris, com els que transporten camions cap a Itàlia, que podrien tornar a la carretera. "Fa 20 anys passaven 10.000 camions cada dia per la frontera; avui, n'hi ha 1.000 que els portem a Itàlia directament en vaixell", explica Lluís Salvadó, president del port de Barcelona. "Hi ha el risc que aquests camions tornin a la carretera", hi afegeix.
És per això que Álvaro Rodríguez Dapena, president de Ports de l'Estat assegura que "Espanya, Itàlia, Grècia i d'altres països estem reclamant una moratòria que ens permeti analitzar els riscos".
Brussel·les rebutja atorgar una moratòria
Estats com l'espanyol reclamen a Brussel·les una moratòria, però consultada per TV3, la Comissió Europea referma que el sistema entrarà en vigor l'1 de gener i que ja inclou una mesura específica per evitar eventuals desviaments de tràfics. Un escenari que també nega un dels lobbies impulsors de la norma.
Segons Jacop Armstrong, responsable de política marítima de Transport & Environment, les grans companyies estan traslladant aquest cost extra al seus clients, de manera que, a la pràctica, no hi estan perdent diners. "Per tant", conclou, "no té lògica que vagin als ports del nord d'Àfrica."
Però les grans companyies insisteixen a dibuixar un escenari pessimista, i calculen que els ports europeus perdran pes. "La meitat dels transbordaments buscaran altres ports", explica Belcastro, "i això vol dir que perdrem competitivitat, gestionarem un port més petit".
A l'altre extrem, des de Transport & Environment conclouen que "enfront de la crisi climàtica, cap moratòria ajudarà".
- ARXIVAT A:
- Crisi climàtica