Jordi Sànchez i Jordi Cuixart signen un article conjunt en què encoratgen la gent a "tornar a sortir al carrer" aquests dies, convocats per les entitats, i a fer-ho pacíficament. Els Jordis també denuncien que l'única violència que ha viscut Catalunya des del 2017 és la que ha emparat i promogut l'Estat.

 

Els carrers de Cervera han viscut aquest dilluns una manifestació sorollosa per commemorar els dos anys de l'1-O:
  

La vigília del segon aniversari del referèndum del 2017, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha obert l'acte d'il·luminació de 131 agulles de Montserrat. Torra ha assegurat que l'1 d'octubre va ser "llum i llibertat" i va ser també la "data fundacional del camí inaturable cap a la República Catalana".
 

Uns 200 CDR es manifesten a Girona. Es dirigien a la caserna de la Guàrdia Civil davant un gran desplegament policial.

Unes 400 persones es van concentrar aquest dilluns al vespre a la nova plaça 1 d'Octubre de Vic per commemorar els dos anys del referèndum. En l'acte, un grup de voluntaris va col·locar vuit urnes dalt de l'escenari, una per a cada col·legi electoral de la ciutat. A més a més, Roger Español, el jove que va perdre un ull per culpa d'una bala de goma durant l'1-O, va interpretar el cant d'"Els segadors" amb el seu saxo.

 

Dos anys després del referèndum de l'1 d'octubre, el jutjat d'Amposta manté oberta la instrucció per aclarir si es van cometre delictes durant la càrrega policial a Sant Carles de la Ràpita. L'actuació dels agents per impedir les votacions es van saldar amb una vuitantena de ferits.

De moment hi ha cinc agents investigats, però un dels principals esculls és aconseguir la identificació de tots els agents que hi van participar.
 

500 escaladors van encendre dilluns a la nit 131 agulles de Montserrat en record de tots els presidents de la Generalitat. És la primera imatge que tenim de la commemoració del referèndum de l'1 d'octubre.

Els alpinistes han passat la nit fent bivac al cim de les agulles i d'aquí poca estona s'han de despenjar.

Des de fa més d'una hora hi ha una concentració a Girona convocada pels CDR. Fan una marxa encapçalada per una pancarta en commemoració de l'1 d'octubre i una altra on reclamen la llibertat de les detingudes la setmana passada per ordre de l'Audiència Nacional.

Més d'un centenar de persones, que s'han concentrat a la plaça de Catalunya de Girona, han passat per davant de la Comandància de la Guàrdia Civil i ara estan davant de la subdelegació del govern espanyol.

Hi ha un dispositiu policial important de la Brimo que impedeix que els manifestants avancin més i se senten escridassades contra els Mossos.

L'enllaç entre l'estació de Sants de Renfe i la línia L5 del metro de Barcelona està tallat a petició dels Mossos. Demanen als usuaris que hi accedeixin pel carrer.
 

Els manifestants de Girona traslladen la protesta a la subdelegació del govern espanyol de la ciutat, que està protegida per tanques i pels Mossos d'Esquadra, que han encerclat els concentrats.

La policia ha denunciat un menor per desordres públics en virtut de la llei de seguretat ciutadana, per haver llançat pintura contra la línia policial davant de la caserna de la Guàrdia Civil.

Des d'allà, els manifestants han agafat la carretera de Barcelona i han passat per l'estació de l'AVE, molt protegida policialment, fins que han arribat a la subdelegació. Pel camí han bolcat alguns contenidors i han llançat algun petard.
 

CDR Catalunya ha fet públic un manifest, coincidint amb el segon aniversari del referèndum de l'1 d'octubre, en què denuncia la violència policial d'aquella jornada i la "repressió que ha anat en augment" des d'aquell dia.

El text també recorda les persones empresonades, a l'exili i encausades aquests dos anys. Recupera la frase "ho tornarem a fer" i també demana: "Prou acusacions. Prou assenyalar-nos."

En referència al naixement del mateix moviment dels CDRs, el manifest acaba amb aquestes paraules: "Vam néixer per defensar un referèndum. Vam créixer per defensar una República. Serem qui farà tremolar l'enemic. I guanyarem, no en tingueu cap dubte."

El denominador comú de les declaracions del coordinador del dispositiu per impedir l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, i l'aleshores secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, són contradiccions i falta d'informació sobre el dispositiu despelgat pel referèndum de l'1-O.

TV3 ha tingut accés a les declaracions al jutjat 7 de Barcelona de Pérez de los Cobos i Nieto en què tots dos s'assenyalen mútuament per les càrregues de l'1-O.
 

Segueix en directe l'entrevista de Mònica Terribas a l'expresident de la Generalitat exiliat a Bèlgica:
 

El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i la presidenta de l'Assemblea Nacional, Elisenda Paluzie, han fet una crida a "Els matins" de TV3 perquè la gent surti al carrer si hi ha un sentència condemnatòria del judici del procés.

Mauri ha explicat que el dia que fa dos anys del referèndum es vol fixar un "marc de mobilitzacions" perquè quan se sàpiga la sentència "tots els que sentin que és injusta surtin al carrer".

Paluzie, per la seva banda, demana "unitat i fermesa" si la sentència és condemnatòria. Assegura que "no s'entendria" una altra resposta i que "no podem quedar-nos quiets llepant-nos les ferides".

Tant Mauri com Paluzie han demant una resposta política unitària amb un objectiu comú:
Els líders d'Òmnium i l'ANC han recordat el referèndum del 2017. Per Paluzie, l'1-O "genera un mandat" i Mauri ha recriminat a l'estat espanyol que no hagi demant perdó: "L'Estat encara no ha demanat perdó per les càrregues de l'1-O."

L'expresident de la Generalitat denuncia a "El matí de Catalunya Ràdio" que, amb l'operació Judes, es pretén acusar-lo de terrorisme per tornar a activar l'euroordre:

 

Durant tot el dia, els veïns i veïnes de Sant Julià de Ramis podran votar en la consulta popular organitzada per l'Ajuntament per commemorar l'1-O. El consistori planteja fer un referèndum cada any com una reivindicació.

Enguany, la consulta que es fa és si la població vol canviar la festa local del 25 de juliol per l'1 d'octubre.
 

Al CEIP Pau Romeva, de Barcelona, un grup de persones convocada pel CDR del barri de les Corts, reparteixen 155 clavells als pares i mares que porten els infants a l'escola. En aquest centre va haver-hi càrregues policials l'1-O.

Volen evidenciar l'essència dels CDR, que diuen que no és violenta, i expressar que se senten criminallitzats.
 

TMB ha informat que des de les nou del matí s'ha reobert l'accés del metro a l'estació de Sants, que s'havia tancat a primera hora a petició dels Mossos per seguretat. 
 

Dos anys després del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, recuperem la "Memòria audiovisual de l'1-O", el document interactiu que recull tot el que va passar aquella jornada. Des dels col·legis on hi va haver càrregues policials fins a la reclamació del dret a vot dels votants del "no".
 

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet una piulada coincidint amb els dos anys del referèndum. Des de la presó de Lledoners, Junqueras es pregunta: "Qui té por de les urnes i de la democràcia?"
 

L'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell commemora l'1 d'octubre des del seu compte de Twitter. Demana als votants del referèndum del 2017 que se sentin orgullosos "per haver-ho fet possible".

Forcadell, a la presó de Mas d'Enric, recorda l'1-O amb unes fotografies de quan va anar a votar a l'escola Nostra Llar de Sabadell.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, diu que pot aplicar el 115 "sense problema" encara que sigui president en funcions. Sánchez, en una entrevista a la Cadena Ser, ha assegurat que actuarà amb "fermesa democràtica" i "proporcionalitat" i, sempre, des de la "unitat amb altres forces espanyoles":

"Nosaltres el que li demanem a l'independentisme és que no jugui amb foc, que no miri cap a una altra banda [...]. Evidentment un govern en funcions té les capacitats més minvades, però en tot cas el 155 es pot aplicar sense problemes."

El Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat acull l'acte organitzat pel govern pel segon aniversari de l'1-O. Sota el títol de "Compromís del Primer d'Octubre", l'executiu recorda el referèndum i, també, el situa com una fita bàsica en el camí del procés quan l'independentisme és a les portes de la sentència del Tribunal Suprem.

 

Torra i Aragonès llegeixen el "Compromís del Primer d'Octubre". Comença Aragonès:

"Malgrat un estat d'amenaça, por i violència per part d'aquells que volien el silenci i la imposició en lloc de l'expressió i la voluntat, el Primer d'Octubre és i serà sempre una data de compromís, d'afirmació, de solidaritat, de proposta, de col·lectivitat, de dignitat i d'esclat democràtic a favor del dret a l'autodeterminació."

"El Primer d'Octubre serà sempre una jornada fundacional del republicanisme d'avui a Catalunya. El republicanisme entès com el compromís de les persones amb el seu entorn, de l'individu amb el col·lectiu, i com un compromís de país i amb el món."

"El govern es compromet a avançar sense excuses cap a la República Catalana, perquè sigui una realitat. Es compromet a persistir fins aconseguir la llibertat de les preses i els presos polítics i el retorn de les persones exiliades. El govern es compromet a fer aquest camí de l'única manera com sabem i volem: democràticament i pacíficament. Es tracta d'un compromís amb la ciutadania de Catalunya, pensi com pensi, per fer d'aquest un país millor per viure i fer realitat els nostres projectes col·lectius i personals."

A la mateixa hora que es van produir les càrregues policials l'1 d'octubre del 2017 a Sant Carles de la Ràpìta, l'Ajuntament ha organitzat avui un acte per commemorar-ne el segon aniversari.

S'ha fet una ofrena floral a les portes del pavelló municipal. 200 agents de la Guàrdia Civil van irrompre en aquest centre de votació del referèndum quan feia poc més de 15 minuts que s'havia començat a votar.

L'acte l'ha presidit l'alcalde, Josep Caparrós. "Pràcticament ens van robar l'1-O", ha lamentat l'alcalde durant la lectura d'un manifest que exigia que acabi la repressió policial i judicial contra l'independentisme.
 

Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana han reclamat aquest 1 d'octubre una resposta institucional a la sentència del judici del procés. Ho han fet Marcel Mauri i Elisenda Paluzie a "Els matins de TV3":



Aquest migdia, partits i entitats independentistes faran públiques les mobilitzacions que han organitzat per quan se sàpiga aquesta sentència.

 

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha recordat l'1 d'octubre publicant un vídeo a les xarxes socials. Recordar l'1-O "ens reafirma", ha assegurat Cuixart des de la presó de Lledoners, i ha tornat a dir: "Ho tornarem a fer".
 

Els sindicats independentistes, la Intersindical CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya, han registrat el preavís de vaga general per a l'11 d'octubre. És la primera mobilització anunciada per quan es faci pública la sentència del judici del procés.
 

Als jardinets de la Sedeta se celebra un acte convocat conjuntament pels partits i entitats independentistes. L'organitzen Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.
 
Des de l'11 de setembre no coincidien els partits i les organitzacions en un acte unitari. Hi assisteixen representants dels tres partits polítics i Marcel Mauri i Elisenda Paluzie.
 

Així acaba el manifest llegit per Martí Anglada, Anna Sallés i David Fernàndez en l'acte unitari de partits i entitats independentistes.

Han fet una crida a sortir al carrer i a participar d'un nou marc de mobilitzacions quan se sàpiga la sentència del judici. Reivindiquen "una resposta massiva i plural com la trobada d'avui":
 

"Avui som moltes sensibilitats aquí, plurals i transversals, i en volem ser encara moltes més, perquè la resposta democràtica i social a una sentència injusta ens interpel·la exactament a totes i a tots. La sentència condemnatòria als representants polítics i socials del país suposarà el major atac als nostres drets fonamentals. I, per tant, avui, ara i aquí, fem una crida al conjunt de la ciutadania a respondre de manera massiva, des de la lluita no violenta i la desobediència civil pacífica."