El Senat aprova la reforma de la llei de costes, que amplia 75 anys més les concessions d'habitatges en zones de domini públic
La nova llei afecta més de 30.000 edificacions que s'havien de començar a enderrocar a partir del 2018. Segons l'oposició, la normativa desprotegeix el litoral i incentiva l'especulació. El Ministeri de Medi Ambient, per la seva banda, afirma que el nou text posa fi a la inseguretat jurídica actual.
RedaccióActualitzat
El Senat ha aprovat una reforma de la llei de costes amb tres modificacions importants. La nova llei amplia 75 anys les concessions dels edificis que hi ha a la franja de la costa de domini públic. Són 30.000 edificis a tot el litoral espanyol; alguns havien de començar a enderrocar-se a partir del 2018 i ara es podran comprar i vendre, i mantindran la titularitat privada durant 75 anys. Els xiringuitos de platja també tindran una regulació més laxa, i la seva superfície podrà ser més gran que fins ara.
Un altre canvi significatiu és que es redueix la zona de protecció del litoral de 100 a 20 metres en les àrees ja edificades abans de l'aprovació de la llei, el 1988. Els ajuntaments podran donar les llicències d'obres, que en principi només haurien de ser per a aquests llocs ja urbanitzats. A Catalunya hi ha dues excepcions a aquest límit, Empuriabrava i Platja d'Aro, que s'exclouen del domini públic. La llei de costes, vigent des del 1988, que a Empuriabrava obligava a deixar sis metres per a ús públic entre els canals i les cases, deixava sense habitatge molts veïns d'aquest nucli. Uns altres perdien el jardí, una part de la terrassa o l'amarrador. Amb la reforma de la llei, però, les 4.500 propietats afectades s'indultaran i quedaran dins la legalitat. A Platja d'Aro també queden fora del domini públic les edificacions de la zona del passeig, unes 800 finques. La incertesa dels últims anys havia portat molts immobles a un estat d'abandonament. Les altres deu zones de tot l'Estat que tenen construccions polèmiques a primera línia de mar quedaran excloses de la normativa.
L'oposició assegura que la nova normativa desprotegeix el litoral i incentiva l'especulació. El Ministeri de Medi Ambient, per la seva banda, afirma que el text posa fi a la inseguretat jurídica actual.
Un altre canvi significatiu és que es redueix la zona de protecció del litoral de 100 a 20 metres en les àrees ja edificades abans de l'aprovació de la llei, el 1988. Els ajuntaments podran donar les llicències d'obres, que en principi només haurien de ser per a aquests llocs ja urbanitzats. A Catalunya hi ha dues excepcions a aquest límit, Empuriabrava i Platja d'Aro, que s'exclouen del domini públic. La llei de costes, vigent des del 1988, que a Empuriabrava obligava a deixar sis metres per a ús públic entre els canals i les cases, deixava sense habitatge molts veïns d'aquest nucli. Uns altres perdien el jardí, una part de la terrassa o l'amarrador. Amb la reforma de la llei, però, les 4.500 propietats afectades s'indultaran i quedaran dins la legalitat. A Platja d'Aro també queden fora del domini públic les edificacions de la zona del passeig, unes 800 finques. La incertesa dels últims anys havia portat molts immobles a un estat d'abandonament. Les altres deu zones de tot l'Estat que tenen construccions polèmiques a primera línia de mar quedaran excloses de la normativa.
L'oposició assegura que la nova normativa desprotegeix el litoral i incentiva l'especulació. El Ministeri de Medi Ambient, per la seva banda, afirma que el text posa fi a la inseguretat jurídica actual.
