El Senat decideix votar la reforma del Codi Penal sense les esmenes paralitzades pel TC

El Senat votarà la reforma del Codi Penal, que inclou la derogació de la sedició i els canvis en el delicte de malversació, dins el calendari previst. És a dir, aquest dijous. 

Així ho ha decidit la mesa de la cambra alta, l'endemà que el Tribunal Constitucional va aturar la tramitació parlamentària de la reforma judicial que modifica el sistema de renovació dels magistrats, inclosa en forma d'esmenes a la proposició de llei per canviar el Codi Penal.

Com que el Constitucional només ha paralitzat la tramitació d'aquestes esmenes, la resta de modificacions plantejades --que també es va aprovar la setmana passada al Congrés dels Diputats-- poden tirar endavant.

Entenen, doncs, que s'acata així l'ordre del TC. De fet, tant la presidenta de la cambra baixa, Meritxell Batet, com el president del Senat, Ander Gir --tots dos socialistes-- ja van assegurar que ho farien des del moment en què es va fer pública la decisió de la majoria de magistrats.

Com va fer també el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, van dir que la respectaven. Això sí, sense estalviar-se les crítiques davant un fet sense precedents que, al seu entendre, "afecta els fonaments de la separació de poders".

La mesa del Senat també ha decidit presentar un recurs d'empara al TC per la decisió d'aquest dilluns.

Què es votarà al Senat?

Per tant, si no hi ha més sorpreses, quedaran aprovats els canvis en el Codi Penal que haurien de beneficiar els líders del procés. D'entrada, es deroga la sedició i s'introdueix el delicte de desordres públics agreujats.

D'altra banda, es fan canvis en la malversació que, segons Esquerra Republicana --que va negociar-los amb el PSOE--, deixen fora els fets de l'1-O. La via és afegint una nova variant de malversació: el desviament pressupostari irregular. Una forma de castigar que el patrimoni públic es destini a finalitats públiques diferents de les que estava destinat.

Les penes que suggereix per a aquest delicte són d'1 a 4 anys de presó i de 2 a 6 d'inhabilitació, reduint els màxims actuals previstos per administració deslleial, que són 6 anys de presó ampliables a 12, en els casos més greus.

També s'introdueix el delicte d'enriquiment il·lícit, que castiga una autoritat que hagi obtingut un increment patrimonial per un valor superior a 250.000 euros respecte als seus ingressos acreditats amb penes de presó de sis a tres anys i inhabilitació d'entre dos i set anys. 

Pel que fa a la reforma judicial que, per ara, ha quedat paralitzada, caldrà veure on porten les al·legacions que poden presentar tant el Congrés dels Diputats, com el Ministeri Fiscal i la resta de parts personades --PP, PSOE i Unides Podem-- respecte a mantenir la mesura cautelar de suspensió acordada. Els magistrats del Constitucional els han concedit un termini de deu dies per fer-ho.

Gerardo Pisarello, secretari de la mesa del Congrés, d'En Comú Podem, ha avançat a "Els matins" de TV3 que "plantaran cara" des de la institució. Defensa que s'ha de "revertir aquesta situació d'immediat", perquè estem davant d'un "atropellament a la inviolabilitat parlamentària i a la sobirania popular".