El Senat: les majories que donen la clau per si es planteja un nou 155

El Senat va agafar protagonisme l'octubre del 2017 perquè s'hi va aprovar, per primer cop des de la restauració de la democràcia, l'article 155 de la Constitució. El PP tenia majoria absoluta a la cambra alta, però va sumar els suports de PSOE, Ciutadans i grups canaris. 47 senadors hi van votar en contra: Esquerra, Convergència, els partits bascos, Compromís i Podem.

Hi va haver una abstenció i quatre senadors no van votar. És a la cambra alta on es valida, per majoria absoluta, la intervenció d'una autonomia després que el govern espanyol n'activi el mecanisme.

Així que aquest diumenge a la nit haurem d'estar pendents de què passa aquí. Els electors escullen 208 senadors, els electes.

D'on partim?

D'un PSOE que també va guanyar aquí amb 123 senadors i el PP va recular fins als 54, Esquerra era la tercera força amb 11 i després Ciutadans, Navarra Suma, Junts per Catalunya, Bildu i l'Agrupació Socialista Gomera.

A aquests senadors hi hem d'afegir els 57 que designen els parlaments autonòmics i que varien en funció dels resultats de les eleccions autonòmiques a cadascuna de les comunitats.

Si els sumem tots, el dibuix és aquest

El PSOE va ampliar la distància i va aconseguir la majoria absoluta amb 141 senadors i el PP va pujar fins als 68 senadors. Esquerra 13, Ciutadans va pujar fins als 12, el PNB amb 10 i altres formacions com Vox, per exemple, que en va aconseguir un arran de la designació del Parlament d'Andalusia.

El total de senadors és ara de 265 i no 266, perquè el País Valencià ha perdut població i li pertoca un senador menys per designació autonòmica. La majoria absoluta està en els 133.