El sensellarisme també és una qüestió de gènere: com afecta les dones?

Fa més de 20 anys que els voluntaris d'ASSÍS treballen per millorar les condicions de vida de les persones sense llar a la ciutat de Barcelona. La responsable del programa Dones amb Llar d'ASSÍS, Elena Sala, explica que l'any 2016 van veure que venien molt poques dones al centre: "Ens va semblar curiós tenint en compte la feminització de la pobresa".

Des de llavors, han centrat bona part dels seus esforços en les dones, raó per la qual les dades que han presentat són una bona radiografia d'aquest fenomen.

Fa 8 anys, no arribaven al 10% de totes les persones ateses per aquesta entitat i ara ja són gairebé la meitat -- el 48%-- d'un total de més de mil usuaris.

Per què s'ha quadruplicat el nombre de dones ateses?

Els responsables d'ASSÍS ho tenen molt clar: perquè han incorporat la perspectiva de gènere en els seus centres i en els serveis que donen: dutxes, dormitoris, menjadors i robers.

Elena Sala explica que, fins fa molt poc, tots els programes de sensellarisme es feien per atendre la realitat majoritària i més visible, que és la que afecta els homes:

"Amb espais on el 90% de les persones eren homes i que elles percebien com a insegurs i hostils i, per tant, hi anaven poc."

Tot això està canviant. Com dèiem, en els últims anys, s'han anat adequant els serveis a les necessitats de les dones i això ha fet que s'interessin per aquests recursos i s'acostin als centres.

Quins canvis s'hi han introduït?

Alguns semblen obvietats, com evitar que les dones hagin de compartir les dutxes amb els homes, però des d'ASSÍS recorden que no fa gaire encara hi havia espais d'higiene mixtos.

El canvi més important, però, és estructural i implica haver incorporat professionals amb mirada especialitzada en perspectiva de gènere.

Elena Sala explica que "l'acompanyament del sensellarisme amb perspectiva de gènere és molt nou. Fa 5 anys no hi havia cap programa específic. És una mirada molt nova, profundament complexa i de la qual sabem poques coses".

Més enllà de dormir al carrer

A la ciutat de Barcelona, hi ha prop de 1.400 persones sense sostre que dormen al carrer i, d'aquestes, només un 10% són dones. Són dades de l'últim recompte fet fa un any per Arrels, una altra de les grans entitats dedicades al sensellarisme.

I és que la majoria de dones sense llar no dormen al carrer. Això, que a priori sembla una contradicció, té un nom: els experts l'han batejat com el "sensellarisme ocult". Què volen dir amb això? L'explicació és tant curta com crua: tenir un sostre per dormir no sempre és sinònim de tenir una llar.

D'exemples de sensellarisme ocult, n'hi ha molts: dones que viuen en habitacions de relloguer que avui poden pagar, però demà, no, dones que a canvi d'un sostre pateixen explotació laboral o abusos sexuals i dones que es veuen obligades a dormir al sofà de familiars, amics o coneguts:

"Aquestes dones es passen tot el dia fora de casa per no molestar i que no les facin fora. També n'hi ha que aguanten relacions profundament tòxiques per no acabar al carrer."

Des d'ASSÍS lamenten que és pràcticament impossible calcular a quantes dones afecta aquest tipus de sensellarisme, que tampoc queda reflectit en forma de dades quan es fan estudis sobre aquest fenomen.

Elles "aguanten" més

Hi ha moltes més diferències entre dones i homes quan parlem de sensellarisme. Per començar, "elles estan disposades a passar per situacions molt més extremes per evitar el carrer o sortir-ne com més aviat millor", i això és perquè saben que els espais públics són especialment perillosos per a les dones.  

En moments de crisi, doncs, les dones busquen ajuda sota les pedres i fan ús de la seva xarxa de contactes per trobar un lloc on viure.

Per a una dona, acabar al carrer també té un punt d'estigma que no afecta els homes. Tal com explica la responsable del programa Dones amb Llar d'ASSÍS, Elena Sala, implica vulnerar pràcticament totes les normes socials vinculades a la identitat de gènere femenina:

"Es pot interpretar que no han pogut cuidar ni la seva família, ni la seva llar, ni a si mateixes. El patiment personal i el sentiment de fracàs és molt més important en elles."

Des d'ASSÍS subratllen que evitar a tot preu acabar al carrer és una arma de doble tall, perquè --molt sovint-- aquestes dones tenen l'enemic a casa. Calculen que el 56% de les dones sense llar han patit violència de gènere.

Perfil de les dones que dormen al carrer

Com dèiem, la majoria de les dones sense llar no dormen al carrer i costa molt tenir dades sobre aquest col·lectiu, tot i que se sospita que és molt nombrós. En canvi, de les dones que dormen als carrers de Barcelona, sí que en tenim una radiografia molt més clara.

Segons el recompte que Arrels va fer el desembre de l'any passat, a la capital catalana, hi ha una mitjana de 140 dones dormint al ras. Van poder parlar amb 67 --de les quals 9 es van declarar trans-- i es van obtenir aquestes dades:

- 2 de cada 3 dones que dormen al carrer són migrants.

- Tenen 40 anys de mitjana: la més jove en tenia 19, i la més gran, 67.

- De mitjana, fa 3 anys i mig que viuen al carrer.

- Gairebé 4 de cada 10 dones han viscut diverses vegades al carrer.

- Només 1 de cada 3 dones té ingressos econòmics.

Com treballen des d'ASSÍS?

Ubicada al barri de Sarrià, aquesta entitat atén cada dia més de 150 persones. Els ajuden a cobrir les necessitats més bàsiques --esmorzars, dutxes, canvi de roba i sales de descans--, però també a buscar un lloc per dormir, feina i atenció mèdica i psicològica.

I tot això, gràcies als professionals i a les desenes de voluntaris que formen part d'ASSÍS. És el cas de John Rosen, un nord-americà de 75 anys que viu a Barcelona i que en fa 7 que dona un cop de mà en un menjador.

Rosen explica que "sempre hem estat conscients de la vulnerabilitat de les dones sense llar i sempre hem intentat acompanyar-les i ajudar-les". Quan li preguntem pel perfil de les dones que atenen, la seva resposta es converteix en una reflexió:

"Veig persones amb diferents històries i soc plenament conscient que, per una cadena de circumstàncies adverses, jo podria acabar vivint al carrer."

El març d'aquest any, ASSÍS va posar en marxa la Llar Rosario Endrinal, un equipament amb 10 allotjaments individuals totalment equipats i amb cuina pròpia. Un espai pensat per acollir dones que faci molt de temps que viuen al carrer i que duu el nom de la dona sense llar que van cremar en un caixer de Sarrià-Sant Gervasi ara farà 19 anys.

Aquest diumenge es commemora el Dia de les Persones en Situació de Sense Llar.