El sexisme a les cançons més escoltades a Espanya augmenta en l'última dècada
Un estudi d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra apunta que, malgrat els avenços en igualtat, les lletres de moltes cançons "segueixen perpetuant estereotips nocius"
Hi ha lletres de C. Tangana, Maluma o Bad Bunny que són exemples del sexisme que hi ha en algunes de les cançons més escoltades a Espanya. Un sexisme que ha augmentat en els últims vint anys i que s'ha aguditzat especialment l'última dècada.
És la conclusió d'una recerca d'un equip de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) format per Laura Casanovas-Buliart, Priscila Alvarez-Cueva i Carlos Castillo, que s'ha publicat a la revista Cogent Arts & Humanities. Més de la meitat de les cançons analitzades contenen expressions sexistes.
L'autora principal de l'article, Laura Casanovas-Buliart, considera que els resultats "són impactants" perquè evidencien que, malgrat els "avenços en la igualtat i la lluita feminista", les lletres de moltes cançons "continuen perpetuant estereotips nocius".
Carlos Castillo, supervisor del treball, concreta que l'augment del masclisme en les cançons dels últims anys es manifesta sobretot en la "hipersexualització i objectificació del cos de la dona o amb idees relacionades amb la possessió i el control per part dels homes".
Gairebé 3.000 cançons analitzades
Els investigadors han analitzat les lletres de 2.840 cançons d'entre el 1960 i el 2022 que figuraven en les llistes de les més escoltades de l'emissora Los 40 o Spotify. Del total de cançons, un 51% tenen lletres amb expressions sexistes.
En l'estudi s'apunten diverses possibles causes de l'augment dels discursos sexistes en les cançons analitzades. Una podria ser la influència del context social i històric en la producció artística. Els autors apunten que la música reflecteix els valors del marc cultural en què se circumscriu i la societat espanyola encara no s'ha desprès de l'herència històrica dels estereotips tradicionals de gènere ni de la xacra de la violència masclista, malgrat els passos endavant en matèria d'igualtat.
D'altra banda, una altra possible causa és la creixent substitució de la ràdio per les plataformes d'estríming com a principal canal de consum de música. Les plataformes no tenen els criteris de selecció o filtre que apliquen els responsables dels espais musicals de la ràdio.
L'algoritme de les plataformes, que posiciona els temes que ofereix als usuaris en funció del seu nivell de consum, també col·loca aquest tipus de cançons més amunt en les llistes, un fet que genera un fenomen que es coneix com a "bucle de retroalimentació".
Eines basades en tècniques d'IA
Un dels principals reptes de l'estudi era examinar una mostra tan gran de cançons, pràcticament sense dades prèvies de les lletres ni els missatges sexistes que tenien. Davant d'això, l'estudi ha fet servir eines d'anàlisi de contingut basades en tècniques d'intel·ligència artificial.
Els investigadors han creat un mètode per fer viable i factible l'examen de grans volums de dades en un període de temps raonable, consistent en un model computacional per detectar automàticament el sexisme en les cançons a partir de dades etiquetades manualment.
Per Casanovas-Buliart, l'estudi "demostra que la intel·ligència artificial pot ser una gran eina per analitzar una gran quantitat de dades de forma rigorosa":
"Pot ser clau per seguir investigant i abordant aquest problema i d'altres de semblants en el futur"
Els resultats de la recerca i el nou sistema de processament de dades poden contribuir a detectar i monitorar amb més facilitat i eficàcia els biaixos sexistes de les cançons.
Per Castillo, de la mateixa manera que es demana a les xarxes socials que redueixin la visibilitat del contingut xenòfob, es podria demanar a les plataformes d'estríming "que no donin tanta visibilitat a cançons que promouen comportaments masclistes".
